Dilluns a la tarda va desenvolupar-se la segona sessió de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre la corrupció i el frau fiscal dedicada al cas Mercuri. Va tenir com a protagonista a l’exregidora i exportaveu d’ICV Carme Garcia (2007-2014).
Justament la tramitació de les denúncies a Garcia del presumpte testaferro de Jordi Soriano, Nicolás Giner –que va assistir a la compareixença com a convidat- davant els Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció van obrir les investigacions que desfermaren el cas Mercuri.
Abans de sotmetre’s a les preguntes dels diputats Carme Garcia va fer una intervenció prèvia on va reflexionar sobre el fenomen del que anomenà “bustisme”. Segons l’exregidora, ara apartada de la vida pública i que ha abandonat la militància a ICV, el “bustisme” no és el resultat de l’actuació d’una persona, Manuel Bustos, sinó d’un comportament col·lectiu que “ha beneficiat a centenars de persones”.
El bustisme representà –afegí- la conculcació de la “lliure concurrència” en les adjudicacions d’obra i contractes públics i de ”la igualtat d’oportunitats” en la contractació de personal mitjançant el tracte de favor a familiars, amics i companys de partit de l’exalcalde. Una “mala pràctica sistemàtica durant anys” que només va ser possible gràcies a que molta gent “va mirar cap a un altre costat” i que qualificà de “fugida de responsabilitat col·lectiva”.
Així mateix va indicar que durant aquests anys no va ser “fàcil rebel·lar-se” i molt poca gent va gosar “resistir” a un estat de coses lamentable. Fer-ho podia tenir greus conseqüències “laborals, personals i polítiques”. En aquest sentit va lloar el valor de Nicolàs Giner, de les entitats i formacions que van constituir la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i d’alguns periodistes.
El bustisme va tractar a les institucions públiques com si fossin “propietat privada i sense límits morals”. Una pràctica de “corrupció organitzada i premeditada” que passava pel control absolut sobre les entitats socials i econòmiques i dels mitjans de comunicació, però també d’infiltració en la vida interna dels partits la qual cosa explica les crisis contínues en les formacions polítiques de la ciutat. El manteniment d’aquest sistema va comportar “l’abús dels fons públics” i el malbaratament de milions d’euros per mantenir la maquinària propagandística, les despeses de protocol o les obres faraòniques.
García va rematar el seu discurs indicant que “l’esclat del cas Mercuri ha estat una gran oportunitat per desenmascar el bustime”. També va mostrar el seu optimisme per la nova etapa de la vida pública que va encetar-se amb les eleccions del 24 de maig on el PSC va passar de 13 a cinc regidors i amb l’elecció d’un nou alcalde.
La gènesi de Mercuri
El diputat d’ERC Oriol Amorós va preguntar sobre els orígens del cas. García va respondre que abans de les revelacions de Giner s’havia entrevistat amb altres empresaris que van denunciar les pràctiques corruptes i els presumptes suborns de Jordi Soriano però que ningú va aportar-li proves ni es mostrà disposat a declarar en seu judicial per por. L’assalt a la seu d’ICV va precipitar els esdeveniments i va posar en marxa la cadena d’actuacions, que va iniciar-se amb la declaració de Giner davant els Mossos i que va derivar en les investigacions dels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció.
Amorós va interessar-se per les relacions entre Soriano i Bustos. Segons García tot va començar amb un “pacte personal” entre tots dos però amb el coneixement de les direccions catalanes de PSC i PP.
PSC i PP
Jordi Terrades (PSC) va intentar treure importància a l’afer. Així va assegurar que de la lectura dels 16.000 folis del sumari no es podia “demostrar que Bustos hagués cobrat comissions” i va preguntar-li si creia que Soriano i Bustos ho havien fet. García va respondre: “no ho puc afirmar”, però que “va creure a Giner” ja que es tracta “d’un testimoni que sabia que acabaria imputat”.
Terrrades i Garcia van embrancar-se en una agre polèmica al respecte. L’exedil d’ICV va replicar que considerava molt greu que el PSC només considerés com a corrupció el cobrament de comissions quan les pràctiques irregulars del bustisme estaven sentenciades almenys en el cas de Montcada. En aquest sentit va lamentar que el PSC encara no hagués demanat perdó pel suport que durant tants anys brindaren als germans Bustos. Terradas va finalitzar el seu torn afirmant que, d’ençà aquesta sentència, els germans Bustos i l’exalcadessa de Montcada havien estat suspesos de militància.
Sergio Santamaría, representant del PP, va intentar desvincular al seu partit de les malifetes de Soriano i va acusar a Garcia de tergiversar la realitat doncs no havia esmentat que Soriano “no estava en el partit des del 2009”.
Anomalia política sabadellenca
Fou Joan Mena qui va respondre al diputat del PP al recordar-li que en aquella data Soriano havia estat apartat de la presidència local del partit, però que havia continuat com a militant i portaveu del grup municipal fins al final del mandat al 2011.
La intervenció del diputat de ICV-EUiA tenia cert morbo ja que a l’anterior legislatura, juntament amb Marisol Martínez, va protagonitzar la ruptura de la coalició liderada per García. Tots dos van guardar les formes i crípticament Mena va reconèixer les interferències de Bustos en la vida interna dels partits.
Mena va preguntar-li si tenia constància de la unitat de la Policia Local, suposadament encarregada de fer seguiments a polítics, empresaris i periodistes. Ella va contestar que sí i que personalment s’havia sentit vigilada. En aquesta línea afegí que, en aquells anys, era impossible fer a Sabadell “activitat política normal”, un període en que la ciutat fou una “anomalia política, ciutadana i comunitària”.
La resta de preguntes de Mena anaren destinades a la trama desvetllada en la privatització del cementeri municipal i als negocis del tiet de l’alcalde Melquiades Garrido a l’època que era vocal de VIMUSA. Garrido va dimitir de VIMUSA després de les denúncies d’ICV-EUiA al 2007 i recollides per El País, càrrec que compaginava amb la presidència del Gremi de Constructors que encara ostenta.
El poder de Manuel Bustos
Amb l’absència del cap representant de Ciutadans, la sessió va continuar amb les preguntes d’Isabel Vallet (CUP) qui va incidir sobre el coneixement de PSC i PP de la “trama corrupta” que durant tants anys va dominar la ciutat. Garcia va afirmar que quan aquest tema sortia en cercles de fora la ciutat havia de sentir els comentaris respecte a que “Bustos tenia molt poder” a la ciutat, a la comarca, a la Diputació de Barcelona o la Federació de Municipis i que no havia res a fer.
També es va interessar per la seva opinió pel fet que Paco Bustos, després de deixar de la seva dedicació exclusiva a l’ajuntament de Sabadell, fos contractat com assessor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’exregidora d’ICV va dir que havia trobat a faltar “l’autocrítica i la denúncia pública del PSC” que hauria “dignificat” a l’Ajuntament i al partit.
Les intervencions dels diputats finalitzaren amb la intervenció de David Bonvehi, representant de CiU que s’estrenava en aquesta tasca atès que Meritxell Borràs ha estat cridada per Artur Mas a la conselleria de Governació. Bonvehi va preguntar com havia estat possible que Bustos s’hagués mantingut tant de temps al poder. Garcia va respondre que a causa de la confluència de tres factors: el lideratge de l’exalcalde, les circumstàncies econòmiques favorables derivades de la gran oferta d’obra pública i per la “cessió de sobirania de molta gent”.
Batussa final
Carme Garcia va concloure les tres hores de compareixença amb unes conclusions on va reiterar, malgrat el cas Mercuri, la seva “confiança en la política i els polítics” i proposà una sèrie de mesures per combatre la corrupció: endurir la legislació per fer més difícil els benefici personal, rendiment de comptes permanent, impuls a la participació ciutadana, impedir el finançament privat dels partits i inversió en cultura política i educació democràtica.
La sessió va finalitzar amb una dura polèmica entre el representant del PP i ERC per al·lusions. Amorós, després de qualificar de “vergonyosa” l’actitud de PSC i PP que intentaven tapar la corrupció dels seus companys de partit, va replicar al diputat popular. Aquest va acusar a Amorós d’escampar injustament l’acusació de corrupció al conjunt del PP de la mateixa manera que si ell imputava a ERC de ser un partit corrupte pel cas del conseller Jordi Ausàs condemnat per contraban de tabac. Amoròs va replicar-li que sostenia que la corrupció era consubstancial al PP i va preguntar-li què sabia el PP de les activitats de Soriano i per què no havien fet res per aturar-lo. Unes qüestions que el diputat popular no va poder contestar.
Les sessions dedicades al cas Mercuri finalitzaran el proper 29 de juny amb la compareixença de Jordi Soriano.
3 Comments