Dins de Catalunya, i un cop sabut el resultat de les municipals a Barcelona, moltes mirades estaran posades al de Sabadell. La capital vallesana mai ha estat una ciutat més. En aquesta ocasió, però, menys que mai.
De quina forma passarà factura el cas Mercuri als socialistes? Aguantarà el PSC una de les seves alcaldies estrella? Quina força tindran els sobiranistes en el nou consistori? Quina resposta tindran les noves formacions per part de la ciutadania? El següent és una guia interpretativa per conduir algunes de les preguntes anteriors
Qui serà l’alcalde?
Què està en joc en aquestes eleccions municipals? Més enllà de la retòrica electoral habitual, el que està en joc és ben simple: continuïtat o canvi. Es tracta de si continuarà de nou el PSC al govern municipal o serà substituït per noves forces. Quines, en quina proporció de forces i amb quins equilibris de poder és tota una incògnita. Però ni la independència ni la revolució social es faran des de, o només des de, Sabadell.
Qui serà l’alcalde? I concretant més, venint d’on ve, la ciutat: serà alcalde Josep Ayuso? Aquesta és la gran pregunta. Està clar que hi ha quatre formacions que, després de 16 anys de governs socialistes, un escàndol de corrupció i la sensació majoritària de final d’etapa, s’han compromès a fer tot el possible per evitar que Josep Ayuso, el cap de llista del PSC i deixeble de Manuel Bustos, sigui escollit alcalde. Aquestes quatre formacions són CiU, ERC, Unitat pel Canvi i la Crida per Sabadell. Què significa aquest compromís a la pràctica? Que si calgués votarien a favor d’investir alcalde a un candidat d’un altre partit. Posarien per davant la regeneració del govern municipal a la sigla.
Per la seva banda, Josep Ayuso, envoltat de fidels, i amb una part del partit d’esquenes, aspira a no caure tant com algunes enquestes vaticinen per governar, si es pot en solitari. Fa un any i mig que l’equip d’Ayuso pateja la ciutat carrer a carrer, pam a pam, amb el manual socialista per a guanyar municipals, d’acreditada solvència. El Partit Popular no ha descartat públicament pactes amb el PSC. Sí Ciutadans.
El punt crucial serà la investidura, el 13 de juny. L’alcalde s’escull per majoria absoluta (almenys 14 regidors dels 27 regidors s’han de posar d’acord en votar afirmativament un alcalde). En el seu defecte, s’investeix alcalde el candidat de la llista més votada. Si les paraules durant la campanya deriven en fets, Josep Ayuso ho té malament per ser investit per majoria absoluta. Difícil arribar a 14 suports doncs. Però té grans possibilitats de ser la llista més votada. En aquest escenari, serà alcalde només si no hi ha un acord alternatiu per evitar-ho.
Les quatre formacions, i també Cs, mantenen que el PSC de Sabadell no és un partit socialista més. No és el PSC de Jaume Collboni a Barcelona o el de Jordi Ballart a Terrassa. És el partit que ha deixat fora de joc el seu principal capital polític, l’alcalde Juan Carlos Sánchez, i bona part dels seus dirigents en unes primàries que han esdevingut una batalla entre sectors. Mentre Ballart ha renovat completament el PSC de Terrassa, a Sabadell el partit no ha fet cap crítica als 14 anys de bustisme. “No s’han regenerat”; “han d’anar al racó de pensar”, “la corrupció a Sabadell té el seu nom”, han dit durant dues setmanes. Els socialistes no parlen del passat. Però és un passat tan proper que encara porta regidors i càrrecs de confiança a les sales de vista judicials.
Procés sobiranista
Però saber qui serà l’alcalde no és l’únic factor a tenir en compte aquest diumenge. Hi ha dos eixos externs que juguen un paper a les municipals. En primer lloc, l’eix nacional, que no ha marcat tant la campanya com es podia preveure, però sí marcarà les votacions i part dels pactes. CiU, ERC i la Crida s’han compromès a fer entrar l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entre altres compromisos. L’Assemblea Nacional Catalana demana el vot per a qualsevol de les tres opcions. El PP i Ciutadans no en volen ni sentir a parlar. Al mig del debat sobiranista, queden Unitat pel Canvi a Sabadell i els socialistes, tradicionalment federalistes. El debat nacional els incomoda.
Nova política
El segon eix és la lluita entre l’anomenada nova política i la vella política. Mentre unes formacions mantenen sigles històriques (CiU, PP, PSC, ERC), l’esquerra local ha patit tot un sotrac i ICV-EUiA ara no es presenta com a tal. Tampoc l’Entesa ni la CUP. Han aparegut Unitat pel Canvi i la Crida per Sabadell, a més de Guanyem Sabadell, conseqüència aquest de la batalla campal dins EUiA. La confusió pot ser màxima un cop l’elector no informat es planti davant la mesa electoral i hagi d’agafar una papereta. S’estima que el paper dels interventors serà més important que mai en aquest sentit. Altres formacions ja conegudes aspiren a entrar amb força a l’Ajuntament, com Ciutadans, en ratxa mediàtica, i ERC, que va quedar fora de joc l’any 2011 però va guanyar les europees el 2014. Tot i que a Sabadell mai ha estat del tot marcat, el bipartidisme s’ha trencat i es camina cap a un Ajuntament multipolar, amb formacions clàssiques i d’altres més heterodoxes.
Fragmentació i consens
Tot plegat un còctel de difícil digestió en un moment complex per a la ciutat. Sabadell viu diverses crisis: una econòmica i social, com totes les ciutats catalanes, potser més esmorteïda que a altres llocs de la Gran Barcelona pel teixit social sabadellenc. Una segona crisi, política, derivada del cas Mercuri, un fenomen pròpiament local, agreujat per la manca de credibilitat dels representants públics arran dels casos de corrupció a tot l’Estat. I una tercera, derivada més de la globalització: la crisi de model de ciutat. Sabadell ha perdut en la darrera dècada algunes de les seves principals estructures de ciutat: Caixa Sabadell ha passat a la història i el BBVA ni pot ni vol substituir el seu paper. Banc Sabadell s’ha fet gran i la ciutat li ha quedat petita. La Companyia d’Aigües ha deixat de ser un instrument de la burgesia local i és en mans d’una multinacional francesa. El Centre d’Esports Sabadell ara forma part d’un conglomerat empresarial japonès i el seu futur és tot un interrogant. Les competències municipals també estan en entredit i instruments com Vimusa estan en hores baixes mentre que altres com el Vapor Llonch han estat retallats. L’aposta per Sant Pau de Riu-sec s’ha quedat a mitges i les patronals kuguem un paper discret
Obligació serà del futur consistori plantejar solucions reals en el curt, mig i llarg termini a les tres crisis: l’emergència social, el descrèdit institucional i la pèrdua de pols de Sabadell.
