Les eleccions al Parlament Europeu inicien un nou cicle electoral aquest diumenge. En els propers dos anys hi hauran les eleccions al Parlament Europeu, les municipals, al Congrès i al Senat i al Parlament de Catalunya, amb l’interrogant de la consulta per la independència, previstes pel 9 de novembre. Els comicis a Brussel·les arriben amb diversos missatges sobre la importància del que es decideix al Parlament comunitari però amb una campanya electoral de baix interès però alta crispació.
Què es vota diumenge? La configuració del futur Parlament Europeu, format per més de 750 diputats, dels quals 54 provenen de l’Estat espanyol. I què fa el Parlament Europeu? Directives, el control democràtic a la Unió i va agafant un incipient pes institucional que, per exemple, fa que hi hagi un compromís explícit per respectar la majoria del Parlament a l’hora de liderar el govern comunitari, la Comissió Europea. Una Comissió víctima de la seva inacció en els darrers anys davant uns estats que han liderat, sota el timó alemany i les directrius del Banc Central Europeu, les polítiques de la Unió.
Brussel·les (i Estrasburg, on es cel·lebren els plens) sonen lluny però durant 14 dies han estat a l’agenda política en una campanya de baixa intensitat només salpicada de diversos incidents: des del masclisme del candidat popular Miguel Arias Cañete fins a la polèmica aparició de Pasqual Maragall al míting central d’ERC o l’intent d’agressió a Vilanova i la Velgrú al ministre Cristóbal Montoro i a Alícia Sánchez Camacho. Els conservadors també han viscut moments tensos a Sabadell, on dilluns passat van haver de trucar la policia perquè van rebre la visita de dos encaputxats amb pedres a les mans a la carpa que havien instal·lat a Can Rull.
Les eleccions es juguen i s’interpreten en diverses escales. A nivell comunitari el pols es troba entre socialdemocràcia i democràcia cristiana mirant de reüll els extrems i també l’euroescepticisme. Per exemple, a Itàlia, país fundador del club comunitari, el partit de Silvio Berlusconi s’ha presentat a les eleccions amb el lema ‘Més Itàlia a Europa; menys Europa a Itàlia”. L’euroescepticisme creix també al bressol de la Unió, com França o Holanda i com no al Regne Unit.
El procés monopolitza les anàlisis
A escala estatal, el bipartidisme PP-PSOE perilla segons les enquestes, malgrat que en les darreres setmanes s’ha matisat la caiguada de les dues formacions. No obstant, es vaticina un increment important d’UPyD i sobretot d’Izquierda Unida, sense oblidar els acabats d’arribar de Podemos, que a Sabadell no han fet actes però en base a cartells i pancartes han mostrat una incipient organització local.
A Catalunya el debat sobiranista monopolitza les eleccions en base al suport al procés que donen CiU, ERC i ICV-EUiA. Un enfoc que facilita anàlisis en base a blocs identitaris, cosa que incomoda ICV-EUiA, que critica les retallades i el neoliberalisme. Al dia següent, però, els vots a les tres formacions s’assimilaran com a vots a favor del procés i l’Assemblea Nacional Catalana ha demanat votar a qualsevol de les tres formacions, mentre CiU demana un suport clar al president, Artur Mas. En les antípodes del procés, PP i Ciutadans, que busca sort també ara fora de Catalunya, mesuraran la seva força en base al monotema, amb un PSC atrapat entre els blocs identitaris i el negatiu record que hi ha entre els ciutadans de les seves últimques èpoques als governs.
Sabadell: les primeres eleccions amb Mercuri a l’ambient
Sense gaires paral·lelismes amb els resultats que després es donen a les municipals, a Sabadell les europees sempre han estat guanyades pel PSC, a gran distància (entre gairebé el doble i el triple) del segon partit més votat. Caldrà veure fins a quin punt es redueixen les distàncies i com els passa factura la gestió de la crisi, el procés sobiranista, la desmobilització del seu electorat i el desgast del cas Mercuri. La imputació de la diputada Montserrat Capdevila s’ha fet formal durant la campanya, poques hores després d’un no gaire oportú míting a la ciutat amb el candidat català, Javi López, i el número 2 a Espanya (Ramon Jauregui). Un míting per fer discurs progressista a una ciutat que ha tingut més d’un terç del govern local imputat per delictes contra l’administració pública i amb peticions de dos anys de presó al seu exalcalde entre altres. Malgrat tot, la nomenclatura fa veure, com a la cançó eurovisiva de Julio Iglesias, que, malgrat les enquestes, la crisi, la manca de credibilitat, el procés sobiranista i el fet que Mercuri ha arribat per a quedar-se, “la vida sigue igual” com si res hagués passat. Caldrà veure els resultats del nou cicle electoral que ara s’obre per veure fins a quin punt és així.
Tornant a les europees, l’abstenció serà una de les grans xifres de la jornada. Fa cinc anys va ser molt més alta a Catalunya que a la resta de l’Estat i molt alta a la ciutat. Aquest diumenge, de moment, la tensió electoral no es veu per enlloc però circula amb força la possibilitat que ara la participació a Catalunya sigui més elevada que a la resta de l’Estat, com una mostra de suport a la consulta.
