Avís previ: qualselvol semblança amb la realitat pot ser equivocada. Extrapolar els resultats d’unes eleccions europees a la configuració d’un consistori és arriscat, i més en el cas de Sabadell, amb moltes dinàmiques internes. Però si els resultats a les eleccions europees d’aquest diumenge es traslladen a uns comicis municipals, el resultat trasbalsa les lògiques polítiques locals històriques.
Si aquest diumenge enlloc d’escollir-se la configuració del Parlament Europeu s’hagués escollit la configuració de l’Ajuntament el resultat seria gairebé revolucionari. Sabent que cada elecció té les seves dinàmiques, però fent un exercici de traslació que fan molts mitjans (i que fins i tot la diputada socialista Montserrat Capdevila feia aquest dimarts a Facebook assegurant que les votacions de diumenge deixaven el PSC on era al Parlament), no és exagerat preguntar-se: ‘i si aquest diumenge les eleccions haguessin estat municipals, quins resultats s’haurien donat?’.
En primer lloc les eleccions haurien estat guanyades per Esquerra Republicana, que tindria set regidors a l’Ajuntament. Una paradoxa majúscula, ja que ha guanyat unes eleccions una formació que no té regidors a la ciutat, ja que l’any 2011 va perdre el seu representant. De fet, el millor resultat a Sabadell des de la Transició va ser l’any 2003, on van tenir dos regidors. De fet, ni a la Segona República Esquerra va tenir uns resultats tan notables, ja que a Sabadell tenia més força electoral el Círcol Republicà Federal.
L’actual partit del govern local, el PSC, hauria baixat dels 13 regidors actuals, fins els 5 regidors, quedant com a tercera força política sabadellenca. En canvi, Convergència i Unió, que ara té cinc regidors a l’oposició, en sumaria un sisè. Tot i així, un eventual pacte entre ERC i CiU no seria suficient per governar la ciutat, ja que es quedarien amb 13 regidors, a només un regidor de la majoria absoluta.
Podemos i Ciutadans entrarien al ple
La quarta formació en vots diumenge va ser ICV-EUiA. En el supòsit que recuperessin la coalició trencada, tindrien tres regidors, una situació lleugerament pitjor a la que ara mateix tenen (ICV té dos regidors i EUiA altre dos). En cinquè lloc, el PP tindria dos regidors a l’Ajuntament, un menys que actualment. Finalment, entrarien a l’Ajuntament dues formacions polítiques fins ara no representades. Podemos tindria dos regidors, i també Ciutadans tindria dos regidors a Sabadell.
Majoria progressista i a favor de la consulta
En la configuració de l’eix social, les esquerres (amb el PSC inclòs) tindrien 17 regidors i l’esquerra alternativa al PSC sumaria 12 regidors (set d’ERC, tres d’ICV-EUiA i dos de Podemos) mentre que el centre-dreta sumaria vuit regidors (sis de CiU i dos del PP). A l’eix nacional, hi hauria 18 regidors a favor de la consulta per la independència de Catalunya tal com s’ha formulat (set d’ERC, sis de CiU, tres d’ICV-EUiA i dos de Podemos) mentre que hi hauria nou regidors en contra (els cinc del PSC més els dos del PP i els dos de Ciutadans).
Representants de fins a set partits
D’altra banda, el consistori tindria com ara 27 regidors. Però hi hauria representants de set formacions polítiques diferents. Una situació encara més complexa que l’actual, on hi ha sis formacions polítiques (en realitat de les eleccions van sortir cinc però la trencadissa entre ICV i EUiA va crear un sisè grup) i des de fa un any i mig un regidor no adscrit, Antonio Vega (ex del PP).
Caldria un govern tripartit… com a mínim
Per a configurar un govern sòlid, caldria formar com a mínim un govern local tripartit, ja que cap formació podria governar en solitari ni tampoc en coalició (amb 14 o més regidors). En el terreny dels tripartits hi hauria diverses combinacions possibles que passarien sempre per un pacte entre dues de les tres formacions amb més regidors (ERC, CiU i PSC) i una o més de les més petites (ICV-EUiA, PP, Podemos i Ciutadans).
Limitacions a la simulació
A banda de l’evidència que l’escenari europeu i el local poden provocar moltes diferències en el sentit de vot, a més l’electorat sabadellenc ha sabut diferenciar al llarg de la història molt el seu vot en funció dels comicis i els candidats (milers de persones van votar durant més de 15 anys votant el PSUC-ICV a Sabadell, CiU a Catalunya i el PSOE a Espanya).
La traslació dels resultats té altres limitacions. Per exemple, hi ha formacions polítiques que s’han presentat a les europees amb bons resultats i que a Sabadell fins ara no tenen recorregut. És el cas de Podemos. A dia d’avui és una incògnita el seu futur. A la banda contrària, hi ha formacions amb recorregut a Sabadell que no han concorregut als comicis europeus, com la CUP i sobretot l’Entesa per Sabadell. Cal veure també com es configuren els pactes pre-electorals a la ciutat, especialment a l’esquerra alternativa i si ICV, EUiA, Entesa, CUP i fins i tot ara Podemos van cadascú pel seu compte o de forma agrupada.
Finalment, cal tenir en compte la dada de participació, que acostuma a fregar el 50 per cent a les municipals, una xifra similar a la que hi ha hagut ara. No obstant, pot haver-hi votants a les europees que s’abstinguin a les municipals, i viceversa.
2 Comments