El PSC no envia cap membre de la seva formació.
A l’acte va assistir una nodrida representació de la comunitat educativa local.
La plataforma Sabadell per l’Educació Pública a Sabadell va organitzar a l’Escola Industrial un debat monogràfic on va participar representants de set de les onze candidatures que es presenten a les municipals.
Aquesta plataforma, creada al 2013, on s’integren AMPAs, docents, estudiants i els sindicats majoritaris al sector (USTEC, CC.OO i CGT), va convidar a totes les forces polítiques que concorren a les municipals, excepte PACMA, UPyD i PST (I). Els organitzadors van manifestar el seu malestar per l’actitud del PSC, que ni tant sols va excusar la seva absència, malgrat la presència entre el públic del regidor socialista d’Educació, Ramon Burgués.
Al debat, moderat pel periodista i col·laborador de iSabadell Antonio Santamaría, van participar Rosa Roig, número 5 a la llista de CiU, professora de l’escola Ramar i regidora a l’ajuntament de Sabadell, Joan Berlanga, cap de llista d’Unitat pel Canvi i professor a l’Institut Pere Calders de Cerdanyola, Enrique Vallejos, número 5 del PP i professor associat d’informàtica a la UAB, Aurora Murillo, número 16 de Crida per Sabadell, mestre de primària al CEIP Can Llong i vinculada al moviment dels esplais, Joan Cuevas, número 6 d’ERC i consultor en Política Social i ONGs de la Fundació Pere Tarrés, Adrián Hernández, número 3 de Ciutadans i graduat social i Manoli Simón, número 15 de Guanyem Sabadell, i monitora d’esplai. Al debat van assistir un centenar de persones, moltes d’elles vinculades a la comunitat educativa, com estudiants, professors i directors de centres docents.
Tres blocs temàtics
El debat va estructurar-se al voltant de tres blocs temàtics. En cadascú dels quals els candidats disposaven de dos minuts per fixar la seva posició i de deu més per discutir i interpel·lar-se entre ells.
Al primer bloc es va abordar la qüestió, derivada a la davallada de la població escolar en primària, d’evitar el tancament de línies i aprofitar aquesta situació per reduir les ratios d’alumne per aula i millor la qualitat educativa. Així mateix, es va preguntar si eren partidaris de potenciar els centres públics i reduir progressivament els concerts educatius. Totes les forces polítiques es van mostrar favorables a la reducció de les ratios, no succeí el mateix amb el tema de la concertació. Els representants de PP i CiU van manifestar-se a favor de mantenir els centres concertats amb l’argument de la llibertat d’elecció del pares. En el cas de CiU amb la tesi que el concert estalvia diners a les administracions públiques i recordant que el tripartit no havia revocat els concerts. La representant de la Crida va propugnar l’elaboració d’un nou mapa escolar per garantir la igualtat d’oportunitats i el del PP un districte únic per tal que els pares disposessin de completa llibertat d’elecció. Una proposta que, a parer de les forces d’esquerra, provocaria la creació de guetos escolars.
En el segon bloc va tractar sobre la valoració de la LEC de la Generalitat i la LOMCE del Govern d’Espanya i dels decrets que se’n deriven (decret de direccions i plantilles, religió, llengua…). Aquí va desfermar-se una discussió de fort contingut ideològic. Berlanga (Unitat pel Canvi) i Cuevas (ERC) van criticar la LOMCE com a un instrument partidista del PP i un atac al model d’escola catalana. Hernández (C’s) va apuntar a les similituds ideològiques entre les dues lleis, defensant la laïcitat de l’escola i criticant la immersió lingüística que vulnera els drets dels alumnes castellanoparlants. Un punt on va trobar el suport del PP, enfront de la resta de forces que van defensar-la com a un model d’èxit i d’integració.
Al tercer bloc es va plantejar una sèrie de qüestions de caràcter social, vinculades a les responsabilitats municipals en educació com ara què proposaven per garantir les beques de menjador, l’accés al material escolar, les excursions i colònies o les activitats extraescolars a l’alumnat en dificultats econòmiques. Així mateix, es va preguntar sobre el paper dels Serveis Socials per cobrir la demanda d’atenció als centres i les actuacions sobre els alumnes que no han acabat l’ESO per garantir la seva formació i inserció laboral.
Emergència social
En termes generals totes les forces polítiques van manifestar la seva preocupació per la situació d’emergència social. Cuevas (ERC) va incidir en la seva preocupació per l’elevada taxa de fracàs escolar i la desigualtat entre el centre i els barris i va defensar el Pla Estratègic d’Exit educatiu del seu programa. Berlanga (Unitat pel Canvi) va insistir en la igualtat d’oportunitats i en la necessitat d’elaborar un Pacte per l’Educació amb la implicació de tots els agents que incideixen en l’ensenyament. Murillo (Crida) va defensar el seu Pla contra l’Abandonament Escolar Prematur. Roig (CiU) va lloar els esforços de la Generalitat en matèria de Formació Professional.
Preguntes del públic
El debat, de més de dues hores de duració, va finalitzar amb punt específic sobre les escoles-bressol, l’Escola Illa i el Conservatori de Música i amb una bateria de preguntes i qüestions plantejades des del públic. Entre elles. la situació d’explotació dels estudiants en pràctiques de la Formació Professional i les subvencions milionàries a les escoles d’elit de l’Opus Dei.
