1. Fi d’etapa total a l’Ajuntament
Després de 15 anys de bustisme, l’Ajuntament es dirigeix cap a un canvi d’etapa substancial, com l’any 1979 i l’any 1999. El 2015 portarà un nou alcalde, després de la frustada successió de Juan Carlos Sánchez, sense el suport del seu propi partit per a seguir com a candidat. I les eleccions municipals portaran la renovació del ple municipal. Tots els analistes vaticinen un consistori més fragmentat, amb més grups municipals i de menys tamany. Poden entrar Esquerra Republicana i Ciutadans. I cal veure com es configura l’espai d’esquerres, ara amb dos pols, ICV-EUiA i la Crida per Sabadell, però amb més opcions. Falta veure com jugarà a les municipals Podemos o el col·lectiu Sabadell Guanyarà. Entre les incògnites, si a l’hora de votar a les municipals pesaran més factors locals, com el cas Mercuri o la presumpta paralització municipal, socials, com l’atur, la crisi i les retallades, nacionals, com el procés sobiranista, o de regeneració i nova política.
2. Més de 60.000 sabadellencs voten el 9 de novembre
El que havia de ser la consulta per la independència de Catalunya es converteix de la mà del president de la Generalitat, Artur Mas, en una macroenquesta a nivell català sobre la independència. Més de 60.000 sabadellencs responen el 9N, amb un resultat abrumador a favor del doble Sí. Sabadell és la segona ciutat catalana, després de Barcelona, amb més suport al sobiranisme.
3. El cas Mercuri es diversifica i acaba amb M.Bustos
La investigació que posa a l’ajuntament de Sabadell en l’epicentre d’un cas de corrupció municipal dels més greus a Catalunya es diversifica. Així aquest any 2014 ha afectat de ple la Federació de Municipis de Catalunya, el club municipialista que Manuel Bustos va presidir des de 2004. Gairebé la totalitat del Consell Executiu de la FMC acaba imputat. Polítics de tots els colors són imputats per malversació: PSC, CiU, ICV-EUiA, PP i ERC. El cas posa la picota a la carrera política de Bustos, que després de ser regidor sense atribucions a Sabadell ho deixa. La renúncia porta aparellada l’adéu a la Diputació de Barcelona. Bustos es reincorpora a la seva plaça de funcionari però pocs dies després demana una excedència.
D’altra banda, Mercuri afecta a dos diputats: per un costat Dani Fernández, i per una altra banda, la sabadellenca Monserrat Capdevila, per haver pagat bitllets d’AVE amb una targeta del Parlament.
La plataforma Sabadell Lliure de Corrupció segueix la seva tasca d’acusació particular i posa el focus en la gestió dels consorcis comarcals vallesans, especialment el Consorci de Residus. A finals d’any, el ple de Sabadell aprova que el consistori es personi com acusació particular. L’any 2015 començarà amb força: es viurà el primer judici del macrocas de presumpta corrupció al Tribunal Superior de Justícia. L’acusació demana dos anys de presó per cada un dels quatre imputats: Manuel Bustos, Paco Bustos (que segueix sent regidor a Sabadell), l’alcaldessa de Montcada i el diputat Dani Fernández.
4. ERC guanya les eleccions europees a Sabadell
Per primera vegada des de la Segona República, Esquerra Republicana de Catalunya guanya unes eleccions a Sabadell. Es tracta de les eleccions europees de maig de 2014. ERC guanya les eleccions a nivell català i també a Sabadell, on les europees sempre havien estat guanyades pel PSC. Es dóna la paradoxa que ERC guanya uns comicis a Sabadell sense cap representació al ple. Una raresa que intentarà capgirar Juli Fernàndez i el seu equip en les eleccions de maig de 2015.
5. Neix l’efecte Podemos
Però a escala estatal, la notícia de les europees és l’aparició sobtada d’un nou actor polític, que sacseja la política estatal i aspira a fer-ho a nivell català i local. Podemos, de la mà del professor Pablo Iglesias, aconsegueix cinc eurodiputats a Brussel·les. Per sorpresa i sense avisar. Entre maig i desembre, Podemos s’articula com a partit polític, celebra la seva Assemblea fundacional i diversos sondejos els situen en disposició d’arribar a la Moncloa la tardor de 2015. En paral·lel es comença a desplegar pel territori. Entre el 26 i el 30 de desembre van celebrar eleccions per decidir els seus membres executius a Sabadell, on tenen un miler d’afiliats segons asseguren. Podemos es presentarà a les eleccions, o bé donant suport a una candidatura preexistent o bé mitjançant la fórmula de l’agrupació d’electors.
6. L’aparell del PSC guanya les primàries
Després de liderat indiscutit de Manuel Bustos, i enmig de divergències internes entre l’entorn de l’alcalde, Juan Carlos Sánchez, i l’aparell del PSC de Sabadell, es produeixen les primàries socialistes. Sánchez desisteix a presentar-s’hi però li agafa el relleu la tinent d’alcalde, Marta Farrés, que aposta per obrir el partit i aporta un mínim d’autocrítica al passat i present bustista. S’enfronta al tinent d’alcalde Josep Ayuso, fidel a Bustos, i escollit per l’aparell socialista local. Finalment, després d’una intensa campanya de les dues candidatures, Ayuso és escollit candidat del PSC a les municipals. Minuts després, rep la felicitació en persona de Manuel Bustos, el seu mestre polític, com el propi Ayuso reconeix setmanes després a mode d’homenatge a Bustos en un acte polític amb Pedro Sánchez, futur secretari general del PSOE, i Pere Navarro, en aquell moment primer secretari del PSC.
7. Mobilitzacions sobiranistes
L’Assemblea Nacional de Catalunya, o Sabadell per la Independència, es mobilitzen sovint a la ciutat amb habitual èxit de convocatòria. El seu objectiu és sensibilitzar la població al voltant del procés sobiranista. Ja sigui recollint signatures amb la campanya Signa un vot, buscant voluntaris per fer el porta a porta previ del 9N, fer un mosaic gegant a la plaça Sant Roc, per protestar contra la suspensió de la consulta del 9N, per autoinculpar-se als Jutjats o per encendre un gran V amb espelmes a la plaça del Treball, el sobiranisme s’ha mobilitzat com mai aquest 2014 a la ciutat.
8. Terratrèmol a l’esquerra del PSC
L’esquerra sabadellenca s’endinsa de nou en lluites intestines i personalismes. Un grup de ciutadans demana una llista unitària a l’esquerra del PSC sense èxit. Però després d’intentar-ho l’any 2003, el 2007 i l’any 2011, l’Entesa per Sabadell ja no hi confia i es desmarca: “estem escarmentats“, asseguren a l’estiu. L’ES opta per una nova fórmula, la Crida per Sabadell, de la mà de la CUP i el Moviment Popular de Sabadell, que té el suport d’altres ciutadans i activistes socials. La Crida es presenta a la tardor a LaSala dirigint-se als més colpejats per la crisi i amb un discurs nítid de ruptura amb el sistema.
Per la seva part, enmig de problemes interns, la portaveu d’ICV, Carme Garcia, plega. Després ho farà el seu succesor, Carles Marlés, que no deixa el ple. La formació ecosocialista queda amb un sol regidor i aposta de cara al 2015 pel professor Joan Berlanga, a la vegada que reconfigura la coalició amb EUiA, formació a la que s’aturen les primàries degut a la guerra política entre dues faccions. Per la seva part, Procés Constituent demana una candidatura el màxim d’àmplia possible de les esquerres. A la tardor apareix un nou grup, Sabadell Guanyarà, que opta per una candidatura ciutadana, a la vegada que es comença a desplegar Podemos a la ciutat.
Tot plegat, excepte la nítida aposta de la Crida per Sabadell, un trencaclosques que s’ha de resoldre en els primers mesos de l’any 2015.
9. El malestar social arriba al ple
De forma creixent, el malestar social arriba a la sala de plens de l’Ajuntament. Així la sessió plenària del mes es converteix en una desfilada de peticions ciutadanes: pel soterrament del tren a Gràcia, en defensa de la sanitat, contra la corrupció, per la millora de Can Puiggener, a favor del parc del Nord i la retirada de terres contaminades, pel Multireferèndum, contra un nou regidor socialista… en alguns casos, les protestes han anat més enllà. Els iaioflautes van provocar la suspensió del ple en un moment determinat envaint l’espai dels regidors. Els crits i interrupcions a la sala han estat habituals i la presència policial ha guanyat terreny en l’anomenada Casa del Poble. Fins i tot en una ocasió els serveis de sala van tancar l’accés al ple a la ciutadania.
10. Convergència i Unió aposta per la continuitat
Carles Rossinyol serà de nou el candidat de CiU a les municipals. Com l’any 2007 i 2011. La federació nacionalista aporta per la continuitat de l’equip municipal dels darrers dos mandats. Rossinyol es presenta a la ciutat com un candidat honest i solvent, que ha sabut pactar amb formacions de signe polític diferent a la Diputació. De fet, també ha pactat sovint a Sabadell amb el PSC, però l’elecció de Josep Ayuso com a alcaldable ha trencat els ponts de diàleg iniciat amb Juan Carlos Sánchez i el seu equip.
