El cas Mercuri encara s’està investigant però després de diversos anys ja ocupa més de 20.000 pàgines i diverses hores de gravacions telefòniques i declaracions judicials. Les pesquises van començar buscant suborns a l’administració local a canvi de concedir obres públiques però es van diversificar en més d’una trentena de peces separades per facilitar la instrucció.
Podeu trobar més informació de tot el cas a la secció ‘El sumari de Mercuri‘ i també al volum El final de la era Bustos. Sabadell més allá del caso Mercurio.
Del pagament de comissions inicial, que va omplir portades, es va passar a una àmplia tipologia de presumptes delictes: malversació de fons públics, tràfic d’influències, estafa, delictes contra el patrimoni, contra la salut pública, contra l’ordenació del territori, contractacions presumptament irregulars, sobresous, subvencions, despeses sumptuàries sense justificar, furt de material, falsificació de factures, omissió del deure de perseguir el delicte o adjudicacions a empreses.
El ritme de la instrucció avança a nivell desigual i en dos casos ha saltat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que afecten a dos diputats al Parlament de Catalunya. L’instructor va dividir el cas en 31 peces a començaments de l’any 2013. El següent és un resum de les més destacades fins ara.
1. Suborns a canvi d’obres públiques?
Les sospites sobre el pagament de comissions a canvi de rebre obres públiques a Sabadell van ser el punt de partida a la investigació del cas. Els possibles suborns ocupen la peça principal. Afecten una desena d’empresaris de la ciutat i el Vallès, que van ser detinguts el 27 de novembre de 2012. Després de passar a disposició judicial, van ser posats en llibertat amb mesures cautelars. Continuen imputats. Segons fiscalia, haurien pagat comissions a l’exportaveu del PP a Sabadell, Jordi Soriano, a canvi de ser afavorits en concessions d’obres del govern socialista local. La investigació no ha aconseguit anar més enllà de Soriano, que hauria cobrat fins a 700.000 euros segons algunes informacions i donava suport al govern de Manuel Bustos malgrat estar a l’oposició. L’exportaveu del PP assegura tot és un muntatge d’un empresari penedit que li havia fet funcions d’escolta en algunes ocasions, Nicolás Giner. Justament va ser Giner, també imputat, qui va posar les sospites en mans de Carme Garcia i els dos van dur el cas als tribunals.
La investigació sobre els presumptes suborns afecta diverses obres a Sabadell, entre elles, les d’ampliació del cementiri, que encara no han acabat i que l’empresa concessionària, Torra, va contractar a Constresnius SL, qui no va acabar els treballs. També s’investiga la construcció de l’annex a Fira Sabadell (actual Centre de Promoció Empresarial) i del centre cívic de Can Llong. Finalment es sospita que es van pagar comissions a l’entorn del Parc Agrari i per requalificar uns terrenys a Palau-Solità i Plegamans. En el darrer cas, l’operació urbanística va fracassar.
Més informació: ‘Las obras del cementerio‘, ‘Los Mossos relatan varios sobornos a Jordi Soriano‘.
2. La contractació ‘a dit’ a Montcada
El mes d’abril de 2012 l’ajuntament de Montcada i Reixac buscava un Director per l’Àrea Territorial d’Urbanisme pel consistori. Van delegar la selecció de personal en una empresa i van iniciar un procés que després de diverses fases només va declarar una persona com a ‘Apta’. No era Carmina Llumà, que havia estat a la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques amb Joaquim Nadal, i a més és la dona del cap dels Serveis Jurídics de l’ajuntament de Sabadell.
Segons es desprèn del sumari judicial, tant l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, com el primer secretari comarcal socialista i germà de l’alcalde, Paco Bustos, van intercedir per afavorir Llumà. També el secretari d’Organització del PSC del moment i diputat al Parlament, Daniel Fernández. “Que cojan a la empresa y del ‘no apta’ que quite el no”, va dir Fernández a Bustos en un moment captat pels investigadors. Tant els Bustos com Fernández estan acusats per aquests moviments de tràfic d’influències. Els acompanya l’alcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez, acusada també per prevaricació, i que hauria rebut pressions dels seus companys de partit per afavorir Llumà, com així va fer en el seu moment donant-li el lloc de feina en perjudici de l’única candidata ‘apta’ inicialment. En un moment determinat de la investigació, Pérez va assegurar que al PSC que havia de “depurar responsabilitats”. La intervenció del telèfon de Bustos deixa diversos comentaris ofensius cap a l’alcaldessa, com “tonta del culo”, “la pija”, “la quitamos, la quitamos y ya está” o “nuestra alcaldesa favorita”.
La peça Montcada està a l’espera de que s’assenyali data per la vista oral. És la investigació més avançada i es jutjarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’acusació popular i també la Fiscalia demanen dos anys de presó per cada acusat més inhabilitació per a exercir càrrecs públics. Dels quatre acusats, Manuel Bustos ja ha deixat la primera línia política. Daniel Fernández ha demanat la suspensió com a diputat: no cobra però manté l’escó i l’aforament (és el primer diputat que s’acull a aquesta opció). Paco Bustos continua sent regidor a Sabadell i primer secretari comarcal i Maria Elena Pérez serà candidata a la reelecció a les municipals del 2015.
Més informació: ‘Llámala… y si no, la apretamos un poco‘, ‘Montcada‘.
3. Abocaments sense llicència de “mortero, runa y mierda”
Entre els termes municipals de Sabadell i Polinyà, a l’anomenada finca de Can Xupa es van abocar durant mesos material d’obra de forma il·legal. Dos regidors de Sabadell, els d’Urbanisme i Medi Ambient, estan imputats per delictes contra l’administració pública. El cas també mostra la influència que Jordi Soriano tenia sobre el govern tot i ser ja fora del consistori.
A Can Xupa es van abocar sense llicència terres procedents de les obres de construcció de l’Ikea, de les obres del tren o del Tren d’Alta Velocitat a la Sagrera. Fins i tot la Policia Municipal va inspeccionar els abocaments, que es feien amb una llicència de neteja d’una hípica propera. L’exportaveu del PP i un dels principals implicats a Mercuri, Jordi Soriano, va moure fils i va aconseguir que els regidors Joan Manau i Ricard Estrada miressin cap a una altra banda. “Están trayendo mortero, runa y mierda”, reconeix un dels empresaris en una conversa intervinguda telefònicament. La magnitud dels abocaments va ser tan gran que diversos veïns van denunciar-los. Fins i tot Soriano es sorprèn i diu a una dona amb qui mantenia una relació:
Te lo enseñaré un día de estos… Te llevaré para que veas lo que hay y te vas a quedar acojonada cuando veas las montañas de tierra que bloquean una riera…Me da miedo ir, pero mucho miedo, de verdad y el Ayuntamiento, vamos, ha cerrado los ojos”.
De resultes de la investigació, Joan Manau, encara regidor, i Ricard Estrada, que va dimitir fa un any i mig, estan imputats per la seva presumpta tolerància, com també Soriano. Estirant del fil, l’Entesa per Sabadell ha denunciat que la prestigiosa hípica internacional construïda a la finca de Ca n’Alzina, de la que Can Xupa és només una part, s’ha construït durant més d’una dècada sense cap llicència en una zona protegida. El govern local n’és conscient, ho ha reconegut i està estudiant vies de solució.
Més informació: ‘Los Mossos creen que Manau y Estrada permitieron vertidos ilegales de tierras‘.
5. Manuel Bustos i els 40 imputats a la Federació de Municipis
Un any i mig després d’esclatar el cas Mercuri, va saltar a la llum pública el major escàndol en la història d’aquest club municipalista de naturalesa privada però sostingut amb fons públics: la imputació de la pràctica totalitat de la seva executiva. I és que el jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell investiga si els membres de l’executiva cobraven sobresous, prohibits per llei, i havien comès malversació de fons públics. Els investigadors van conèixer com la FMC tenia un sistema de retribució fixat en base al càrrec que s’ostentava a l’organisme i independent del número de reunions o tasques desenvolupades. Els polítics cobraven una retribució fixa cada mes. A més, no es demanava cap tipus de justificació de les despeses. Així Bustos va cobrar 24.000 euros en dietes en dos anys, el vicepresident de la FMC i alcalde del Prat, Lluis Tejedor, més de 12.000 o l’alcalde de Centelles, Miquel Arisa, més de 10.500 euros.
Una quarantena d’alcaldes o exacaldes han estat imputats de resultes del cas. D’un ampli ventall: n’hi ha del PSC, CiU, ERC, ICV-EUiA i PP. Entre ells, els de l’Hospitalet, Mataró, Sant Quirze, Barberà, Santa Perpètua, Solsona, Rubí, Reus o Matadepera. Hi ha pendent la imputació o sobreseïment per a tres alcaldes o exalcaldes que són aforats, ja que són diputats, o bé al Congrés o bé al Parlament. La investigació inicialment posava el focus en el període 2011-2012, però s’ha ampliat als anys anteriors. De fet, fiscalia té la seguretat que la despesa en dietes i en personal va augmentar de forma notable durant la presidència de Bustos, que va entrar a la FMC l’any 2004. El gerent de Bustos a la FMC va ser acomiadat aquest estiu.
Manuel Bustos va dimitir com a alcalde de Sabadell tres mesos després de l’esclat del cas Mercuri, i va mantenir-se com a regidor i com a diputat provincial fins a l’estiu d’aquest any. Però l’esclat del cas dels presumptes sobresous a la FMC, esquitxant a tot arreu, va ser el punt i final a la seva carrera, presentant la renúncia com a regidor a Sabadell i inevitablement apartant-se de la Diputació. Va demanar el reingrés a la seva plaça de funcionari de la Diputació, en categoria subaltern, però després va sol·licitar una excedència.
Més informació: ‘Bustos trató de esconder su sueldo en la FMC‘, ‘FMC‘.
6. Els dotze viatges privats a Madrid pagats pel Parlament que posen en joc la carrera política de Montserrat Capdevila
Almenys des de l’any 2008 Renfe concedeix als diputats una targeta nominativa que els dóna dret a carregar al Parlament les despeses per desplaçament en tren relacionats amb l’exercici de la seva tasca parlamentària. La diputada sabadellenca Montserrat Capdevila s’ha vist esquitxada de ple al cas Mercuri a l’haver pagat amb aquesta targeta viatges amb finalitats personals. En total, són dotze viatges entre octubre de 2010 i setembre de 2012 i que representen poc més de 4.300 euros, que Capdevila va retornar a l’esclatar la polèmica. No obstant, retornar els diners no li va servir per deixar d’estar imputada per malversació de fons públics. Capdevila mantenia trobades de caràcter personal amb l’alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, segons la fiscalia i l’instructor. La diputada sortia a la tarda de Barcelona, arribava a la capital d’Espanya a la nit i tornava a primera hora del dia següent de nou a Barcelona.
La diputada va retornar els diners i demana arxivar la causa. Creu que s’ha vulnerat la seva intimitat fent un ús “torçat” de l’Estat de dret i assegura que el Parlament no fiscalitza l’ús de la targeta parlamentària. “En la mateixa situació que jo s’hi troben el conjunt de diputats i diputades del Parlament”, va afegir en una ocasió, dient que sentia “repugnància” i “fàstic” per trobar-se en una situació així quan “mai he comès cap acte il·lícit”. Capdevila demana que es fiscalitzi l’ús de la targeta que fan tots els diputats o bé que es reguli el seu ús.
Més informació: ‘Montserrat Capdevila‘.
