Foto portada: Ciuró, aquest dijous al Campus de la UAB a Sabadell. Autor: J.d.A.

Lourdes Ciuró (Convergència): ‘La paraula de Podemos amb el referèndum no és de fiar”

Com al 20 de desembre, la diputada sabadellenca Lourdes Ciuró torna a ser la número 3 de la llista convergent al Congrés, ara en solitari. Ciuró desconfia de les paraules de Podemos en relació al referèndum català i manté que CDC millorarà els resultats respecte els obtinguts per Democràcia i Llibertat.

Ciuró és advocada i diputada al Congrés des de l’any 2011. Aspira a reeditar el seu escó ara amb Convergència Democràtica de Catalunya, per qui es presenta com a número 3 a la demarcació de Barcelona. Atèn iSabadell des del barri de Covadonga, on hi resideix.

Són les seves terceres eleccions generals com a candidata, les segones en sis mesos. Per tant, gairebé és una segona volta. Amb quin ànim hi acut?
Són unes eleccions que no comptàvem de fer. Però és una altra oportunitat per exercir la democràcia i fer sentir la veu de Catalunya a Madrid. Com a partit, aspirem a millorar els resultats del 20D i el que no podem fer és plantejar-nos ni trametre desànim. Les eleccions són oportunitats. Una altra cosa és que estem cansats i és cert però cal votar en clau d’aquest cansament.

Quina és la principal diferència al seu entendre amb els comicis del desembre?
A nivell de CDC, estem més còmodes. Fem el nostre missatge. Explico que venem un producte que ens creiem més que mai. Anem amb la nostra imatge, la nostra marca, defensant els nostres valors, la feina feta com a Convergència i sense haver de matisar el llenguatge perquè algun soci no vulgui o canviar el nom.

No és contradictori fer una campanya més convergent que mai a la vegada que s’està refundant el partit?
És cert que ens refundem però diem que no per arxivar ni tancar el baül de l’oblit el que ha representat Convergència aquests 40 anys. Ha sigut una força política transversal de Catalunya i ha treballat pel desenvolupament econòmic i social de Catalunya. I això ho volem mantenir. Hi ha una sèrie de coses que no volem deixar de ser. El país ha mutat i creiem que aquesta força política que ha sabut llegir el país, que és la primera força municipalista a Catalunya, ha de continuar llegint el país. Cal actualitzar una eina que ve de molt antic i adaptar-la al segle XXI.

S’han de descartar unes terceres eleccions generals?
Espero que sí. No podem plantejar-nos les segones eleccions en vistes a unes terceres. El 20 de desembre la ciutadania va dir: ‘governeu amb pacte i diàleg i sense majories absolutes’. A més a més, amb un pes de l’independentisme català de 17 diputats. Com que s’ha volgut excloure l’independentisme català malgrat el seu pes específic dins el global espanyol, no hi ha hagut govern. No s’ha comptat amb Catalunya.

Què hi diu als que asseguren que l’independentisme s’ha autoexclòs  del seu paper d’àrbitre, de frontissa, de la política espanyola?
Que és radicalment fals. Les primeres línies vermelles van ser de partits estatals. Va començar Pedro Sánchez i va seguir Albert Rivera. Són els artífexs del pacte per no negociar amb l’independentisme. En el ple d’investidura li vam dir a Pedro Sánchez: ‘hi ha una alternativa al govern de Rajoy que passa per sumar totes aquestes forces’. No se’ns va voler. Érem línia vermella.

En quines condicions Convergència donarà suport, per activa o per passiva, a la investidura d’un president del govern?
Tenim 15 punts que defensarem en la negociació. El primer és no investir Rajoy. No ho farem mai. El referèndum el demanarem i sempre el demanarem. Malgrat que el procés s’ha de fer pels catalans i amb la voluntat dels catalans no renunciarem a que se’ns escolti. Seria una manera clara de donar sortida a les peticions de Catalunya. Seguirem reivindicant les inversions que ens calen per RENFE. Patim una constant en la mobilitat obligada en tota l’àrea metropolitana de Barcelona, a Tarragona… són peticions per anar a negociar. Totes són importants i totes pensant només en la gent de Catalunya. No diem una cosa a Catalunya i una a la resta d’Espanya, com fan Ciutadans i Podemos. Podemos a Catalunya diu que el referèndum és imprescindible i al debat diuen que no hi ha línies vermelles. Ens fan sospitar. Ens recorden un ‘Apoyaré’ [en referència al compromís del llavors candidat del PSOE José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2003 per respectar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat al Parlament de Catalunya]. Ciutadans fa doble cartelleria. Una per Catalunya i una altra per la resta d’Espanya.

Per tant, sense referèndum no hi haurà ni abstenció ni vot a favor.
Exacte. I a més donem solucions. Apostem per una comissió al Congrés dels Diputats. El referèndum menjat en cru potser no s’entén però per donar aixopluc i caminar cap al referèndum cal constituir al 2016 una comissió parlamentària per donar sortida a la necessitat de Catalunya. Som la gent del diàleg. El referèndum ha d’arribar. Com? A través d’aquesta comissió.

Les enquestes arriben en mal moment per a Convergència i de fet aquest llarg cicle electoral (europees, municipals, autonòmiques, generals i nova repetició de generals) mostren la davallada del vot convergent. Quins són al seu parer les causes d’aquesta caiguda?
Som la primera força municipal. Vam concórrer al Parlament amb Junts pel Sí i vam treure 62 diputats i traiem 40 escons a la primera força de l’oposició. A Madrid va ser un bon resultat després d’anar sols.

Van passar de ser primera força a Catalunya a ser quarta força.
A Catalunya hi ha un escenari de molta fragmentació. De la primera força a l’última hi ha poca diferència. Queden lluny les èpoques on teníem 16 o 18 diputats. O els 25 del PSC. Anem molt estrets de marge. És certa una cosa: havíem trencat la federació i vam concórrer amb una marca que no era la nostra. Faria autocrítica: la nostra gent no ens va trobar ni localitzar. Ara tenim una segona oportunitat i ens podran identificar millor. L’aposta per Democràcia i Llibertat no va ser reeixida. Convergència venim esperonats pel superdissabte, amb una excel·lent manifestació en el si del nostre partit. 14.000 persones van votar de forma presencial i això revitalitza molt. Hi ha molta vida interna i per això som optimistes. La nostra gent ara està engrescada.

Si un votant és independentista, perquè ha de votar a Convergència, independentista de forma clara des de fa un any quan van trencar amb Unió, i no a Esquerra, independentista de forma oberta i clara des de fa almenys 20 anys?
Hem arribat a l’independentisme. L’hem adoptat. Hem entès que el país es movia cap aquí i diem: ‘d’acord. Farem la independència i treballarem per l’estat propi’. Però no només ho hem dit. Hem fet fets cap a aquesta direcció. Vam ser artífexs de Junts pel Sí. Recordarà que l’altra força independentista no ho veia tan clar. Com que Unió no ens seguia, ens vam separar i vam trencar la federació. Vam fer la investidura del president Puigdemont a costa del nostre principal actiu, el president Mas. Per tant, va fer un pas al costat perquè hi havia un bé superior: la independència. Per què els de sempre han de tenir més reconeixement que els que hem fet els fets un cop que hem dit que hi apostàvem? El nostre compromís amb l’estat propi és insubornable. I ho hem demostrat amb fets.

Si el votant és centrista, per què ha de votar un partit que impulsa o s’ha afegit a un procés ple d’incerteses econòmiques, polítiques o jurídiques?
La independència és un projecte de país. No és de dretes ni d’esquerres. La transversalitat del país es mou cap a l’independentisme. El que sí que vol la gent i per això ha quallat l’independentisme tant i tant quan Convergència ha fet el tomb, és per l’aposta per donar rigorositat al procés. És cert que hi ha incerteses. Però la certesa que tenim és que seguint a Espanya se’ns ofega de forma sistemàtica Per tant, una transició cap a l’estat propi de forma ordenada, amb un full de ruta clar, fent les coses ben fetes i a més desobeint quan calgui, però no cada dia al matí, ha de donar una solvència. Gent que no era independentista quan ha vist que lideràvem s’ha convençut. Potser eren independentistes però ho veien com una utopia. Sempre reivindicarem fer les coses ben fetes. És l’única garantia i que tenim i l’única cosa que ens pot legitimar a Europa. Ara es parla de la RUI [Referèndum Unilaterial d’Independència]. Si aconseguíssim que tots els partits hi estiguin d’acord (PP, PSC…) fem-la.

Quina diferència hi hauria entre un RUI i el 9N?
El 9N es va impulsar des del govern i ja ens vam comptar. Però ara si la fem la fem entre tots. Si els del ‘no’ no es mobilitzen, no ens legitima de cara a Europa. Ho veurien com una festa privada.

Qui és més adversari de l’independentisme: el centralisme més actiu o més passiu del PP i PSOE o l’aposta pel referèndum de Podemos?
L’adversari és el centralisme jacobí de Ciudadanos, del PP i del PSOE. Celebrem que Podemos estigui en aquesta línia però ens agradaria tenir la certesa que la defensa. Ens fa il·lusió sentir que un partit espanyol ho defensa quan ve a Catalunya però ens agradaria sentir la contundència que vam sentir al míting de l’Arc de Triomf al debat a quatre. Tenim fets: quan el pacte C’s-PSOE i es negociava amb Podemos, la línia del referèndum va decaure de cop. Ja no era una línia vermella. Els fets de Podemos ens grinyolen. Les paraules ens agraden.

Per una convergent, què és més de fiar: la paraula de Podemos o la de la CUP?
Per una convergent la paraula de la CUP ara no és de fiar. S’han saltat els pactes. I la paraula de Podemos amb el referèndum tampoc. Hi ha un doble discurs i quan van tenir l’oportunitat de fer un govern, van decaure. Ara, il·lusió perquè hi hagi un interlocutor a Espanya, i tant. Però els fets han d’acompanyar les paraules. Em fan por els dobles discursos, a Catalunya i a Espanya.

Foto portada: Ciuró, aquest dijous al Campus de la UAB a Sabadell. Autor: J.d.A.

One Comment