La legislatura municipal ha anat pel pedregar des de l’esclat del cas Mercuri.
Els nous representants públics hauran de fer de la necessitat virtut i del pacte costum.
El mandat 2011-2015 ha arribat a la seva fi. Va iniciar-se com el quart amb un govern socialista a Sabadell, sense majoria absoluta però amb àmplia majoria, i ha acabat amb un reguitzell d’imputats, canvis en els grups, batusses i sovint amb l’accés a la porta de la sala de plens custodiat per policies.
El còctel que dóna llocs als fets deriva de diverses causes. Per un costat, la persistència de la crisi econòmica i sobretot social que viu una bona part de Sabadell, com la resta del país, ha causat que el plenari es converteixi en una caixa de ressonància de les queixes del carrer. Així s’han vist protestes, i també propostes, de tot tipus. Algun cop la cosa ha anat a més, i entre crits i insults ha calgut interrompre la sessió. Sense anar més lluny, aquest mateix ple de maig ha hagut de ser interromput uns minuts. En altres ocasions, la protesta ha arribat fins la pròpia bancada dels regidors, amb persones assaltant el ple per expressar les seves reivindicacions. Aquest fet va provocar més presència policial al màxim òrgan ciutadà de Sabadell i una imatge no gaire edificant: el recurs a tancar l’accés al ple i custodiar-lo per agents policials.
Un altre recurs, en aquest cas el culte al micròfon de part dels regidors, ha convertit en tedioses i insuportables pel públic mig les sessions municipals, farcides ben sovint de temàtiques que no tenen res a veure amb les competències municipals i, el que és més greu, lluny de les preocupacions ciutadanes. El ciutadà que assisteix a un ple, d’entre quatre i sis hores, i veu els regidors mirant el tablet o l’smartphone mentre parlen del sexe dels àngels, no torna ni s’endú bona imatge de l’Ajuntament.
Però sigui com sigui, el mandat ha anat pel pedregar des de novembre de 2012, amb l’eclosió del cas Mercuri, de presumpta corrupció urbanística amb epicentre a l’Ajuntament. Diversos regidors van ser imputats: Ricard Estrada va dimitir als pocs mesos. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va renunciar al càrrec al febrer de 2013 però va ser regidor fins el passat estiu mentre que el seu germà, Paco Bustos, va ser regidor fins el mes de març de 2015. El seu company de partit, de govern i també imputat Joan Manau, de forma desapercebuda, acaba el mandat sent regidor.
El govern a més ha arribat en plena batalla interna entre els seguidors a Josep Ayuso i l’aparell del partit i aquells que demanaven alguns canvis, com el propi alcalde Sánchez o Marta Farrés. El cas Mercuri, i altres reorganitzacions, han fet que el PSC de 2015 no tingui gaire a veure amb el que va començar el mandat. Han entrat regidors nous com Carles Bosch, Cristian Sánchez i Anna Carrasco o Roberto Abril, qui ha estat regidor mig any sense tenir cap responsabilitat de govern ni intervenir al ple mai. En definitiva, regidor per callar, votar i cobrar.
Sigui com sigui, Mercuri ha estès la sospita de la corrupció per tota la ciutat. El nou consistori n’haurà de ser conscient. I a nivell judicial el cas seguirà marcant l’agenda local durant un bon grapat d’anys. Sense anar més lluny, la campanya electoral acabarà, el 22 de maig, amb declaracions de regidors i exregidors imputats als Jutjats de Sabadell.
A l’oposició, tot i que amb matissos, el panorama no ha estat millor. El mandat va començar amb el grup d’ICV-EUiA explotant pels aires. Acaba amb els dos regidors inicials d’ICV una a casa demanant el vot per Esquerra Republicana i l’altre al grup de no adscrits. Pel cantó d’EUiA, la seva portaveu fins l’últim dia ha estat expulsada del partit i lidera una plataforma ciutadana que fa la competència a EUiA a les eleccions. Al seu costat, l’ara diputat Joan Mena guarda silenci sobre la crisi interna. El PP també va passar per una crisi interna i el cap de llista que va aconseguir els millors resultats a Sabadell, Antonio Vega, ha estat mig mandat com a regidor no adscrit passant amb més pena que glòria per la política municipal. L’Entesa ha canviat un regidor a mig mandat per rodar Maties Serracant, cap de llista de la Crida. Qui ha passat pel mandat gairebé de forma impertèrrita ha estat CiU, que només ha canviat una peça. La federació nacionalista es presenta a les eleccions de 2015 amb el bloc amb que ho va fer l’any 2007. El 24 de maig es veurà si l’aposta per l’estabilitat els surt bé.
En qualsevol cas, el mandat, exhaust i paralitzant, ha acabat. En les properes setmanes sortiran diverses persones de la política municipal, no poques ben cremades, i n’entraran altres amb nous aires que hauran de fer de la necessitat virtut i del pacte costum.
7 Comments