El plenari condemna la violència policial viscuda durant la jornada de l’1-O.
També s’aprova una moció en suport de la declaració d’independència de Junts pel Sí i la CUP.
L’ajuntament de Sabadell demana la dimissió del delegat del govern central a Catalunya, Enric Millo, que ha estat declarat persona non grata a la ciutat. Així mateix, el ple ha donat suport a la declaració d’independència, sense efectes jurídics, signada aquest dimarts pels diputats de Junts pel Sí i la CUP al Parlament.
Bona part dels grups municipals han donat suport a la moció, que declara persona non grata al delegat del govern central a Catalunya, Enric Millo, com un dels responsables polítics de les actuacions policials de l’1 d’octubre, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van ferir unes 900 persones, segons la Generalitat, durant el referèndum de l’1-O. Entre les polèmiques actuacions, una càrrega a primera hora del matí a l’escola Nostra Llar, al Centre de Sabadell, on havia de votar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També es denuncia la posició del rei Felip VI.
La moció condemna la violència “injustificada” generada per l’Estat espanyol “contra veïns i veïnes de la nostra ciutat i de molts pobles i ciutats de Catalunya”. També s’ofereix suport a les persones ferides l’1-O i es destaca el comportament “cívic i pacífic” dels votants. Es demana al govern central que assumeixi les responsabilitats i costos pels danys personals i materials causats al Nostra Llar. S’exigeix la retirada dels efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil enviats a Catalunya per “reprimir amb violència les llibertats i drets fonamentals de la ciutadania”. I es demana la mediació de les institucions europees i internacionals per fer que aturin les actuacions repressives que amenacen les llibertats fonamentals.
UpC, ERC, Crida, CiU, Guanyem i Bosch i Monge han votat a favor. PP i Ciutadans han votat en contra. El PSC s’ha abstingut.
Suport a la declaració independentista
D’altra banda, el ple ha aprovat també el suport a la declaració signada pels 72 diputats independentistes aquest dimarts al Parlament. Les tres forces independentistes municipals (ERC, Crida i CiU) han introduït el punt a l’ordre del dia, que ha vist la llum verda amb el suport dels no adscrits Monge i Bosch. En aquest punt, Guanyem, PSC i Unitat pel Canvi han votat en contra, unint els seus vots a PP i Ciutadans. “No som partidaris de la unilateralitat”, sosté el portaveu d’UpC, Joan Berlanga. En resum, empatat a 13 vots. Tot i així, la moció ha sortit endavant pel vot de qualitat de l’alcalde, Maties Serracant (més info: ‘Sabadell, primer ajuntament que dóna suport a la declaració d’independència‘).
El secretari parla
Una de les dues mocions s’ha introduït aquest mateix dijous a l’ordre del dia. A petició del PP, el secretari municipal ha hagut d’aclarir que l’actual Reglament permet introduir canvis en les mocions presentades, tot i que no regula l’abast de les modificacions. Malgrat que la moció presentada conté importants modificacions respecte una anterior, ha deixat al parer de la corporació el seu debat matisant que fins ara el criteri no ha estat restrictiu. La moció s’ha discutit així.
Intervencions dels portaveus
El portaveu d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, ha assegurat que “el més urgent és iniciar un procés constituent i dins aquest procés definir l’estatus de Catalunya”. Ha parlat de cadenes de responsabilitat: per un costat, el PP, C’s i part del PSOE, que respon amb “immobilisme” i la Constitució “caduca” de 1978. Per altra banda, “pel full de ruta del procés quan ha tirat milles oblidant-se d’una part de la ciutadania. Sovint ha provocat dreceres, impaciències i situacions poc responsables”.
El moment històric del naixement de la República catalana ha estat defensat i guanyat davant l’hostilitat del govern i l’estat espanyol”, ha assegurat el portaveu d’ERC, Juli Fernàndez. “No hagués dit mai que participaria en actes electorals en risc de no poder-se fer, veure prohibicions d’anuncis, tancar pàgines web, limitar accés de contingut a la xarxa, assetjament als alcaldes del nostre país i veure prohibicions polítiques el 20 de setembre”. “L’1 d’octubre el govern de l’Estat va decidir donar un escarment sense importar-li les conseqüències; tan sols els preocupava la propaganda de la por i de ser contundets”.
“Ens preocupa la seva obsessió per l’aplicació del 155 de la Constitució i que es manifestin al costat de l’extrema dreta” ha assegurat el regidor de la Crida Lluis Perarnau, en relació a Ciutadans i el PP.
El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, ha parlat d’un Estat espanyol “malalt d’odi a Catalunya”, abonant la tesi del no adscrit Lluis Monge, qui ha parlat d’un “model espanyol de repressió i guerra bruta contra un model català d’intel·ligència i reflexió”. “El poble català va trobar-se una resposta feixista”, va dir Monge, qui s’ha referit a les forces desplaçades a Catalunya com de “mercenaris”. “Qui és un mercenari és qui es presenta en unes llistes i per no perdre l’acta de regidor, es fa no adscrit”, l’ha atacat el popular Esteban Gesa, qui ha acusat el govern català de governar “només per una part de Catalunya” i ha assegurat que el xoc de trens “és dins de Catalunya”.
Gesa ha pres distància respecte les actuacions de l’1-O: “a ningú li va agradar el que va passar l’1 d’octubre. Qui digui que li va agradar és que és un descerebrat“. Però ha acusat l’independentisme de situar-se fora de l’Estat de dret, com també Ciutadans. “Tenim un problema: una minoria vol fer un cop contra la majoria”, ha dit José Luis Fernández.
El socialista Ayuso ha assegurat que no ser independentista “sembla un pecat avui dia” i ha tret validesa al referèndum: “no va ser un referèndum efectiu, vinculant i amb garanties suficients. Les accions policials són execrables però no validen el resultat”. Ayuso ha condemnat i rebutjat la violència policial. Finalment, la portaveu de Guanyem, Marisol Martínez, ha demanat “diàleg i intel·ligència” donant la benvinguda a CiU a condemnar les violències policials.
