En el seu segon i últim discurs de Nadal com a alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, s’ha mostrat favorable a acostar al màxim Sabadell i Barcelona, aportant singularitats locals a “l’equip de Barcelona” que competeix a escala global en el món de les ciutats del segle XXI. Ja gairebé de sortida de la plaça Sant Roc, Sánchez s’ha posicionat al voltant de l’anomenat model de ciutat. Demana revisar el Pla General, apostar per la reindustrialització i potenciar el valor afegit local. “Sabadell és un lloc òptim per viure”, ha afegit.
Lluny dels grans discursos de Nadal d’una altra època, Sánchez ha optat per una sala d’assaig de l’Estruch per pronunciar la seva darrera trobada nadalenca amb la premsa com a alcalde. Davant una trentena de representants de mitjans de comunicació ha reconegut que no era un “discurs fàcil” i s’ha volgut allunyar del debat més partidista i actual per alçar la mirada en el futur de Sabadell.
Conscient que la ciutat ha perdut o ha vist molt reduïda la seva singularitat en els darrers anys a causa de la crisi i el procés de globalització (Caixa Sabadell, CASSA, el Centre d’Esports Sabadell) serien alguns exemples amb diferents gradacions, Sánchez opta pel pragmatisme i per reconèixer que el model de ciutat del segle XX s’ha acabat. Demana “canviar la perspectiva”. La globalització comporta noves directrius i en aquest sentit Sabadell pot aportar singularitat, sempre però de la mà de Barcelona, definida com una del mig centenar de “ciutats globals” que compten avui dia al món.
La idea de la xarxa de ciutats connectades entre si que tenia Antoni Farrés ha quedat superada. Ara hi ha ciutats globals i la viabilitat de Sabadell passa per tenir viabilitat pròpia dins l’equip de Barcelona. Serem importants si fem aportacions a la ciutat global de Barcelona”. En aquest sentit, ha posat com a exemples de singularitats l’Aeroport de Sabadell, el campus de la UAB, el Vapor Llonch o el mateix Estruch, “un dels principals centres culturals del país”.
A escala pràctica, Sánchez creu que cal renovar el Pla General d’Ordenació Urbanística, malgrat que encara es pot definir una política d’habitatge i de mobilitat dins de la planificació actual. També creu que un cop acabades les obres del ferrocarril, s’obriran noves possibilitats per capitalitzar zones com l’Eix Macià o obrir línies d’atracció turística.
L’alcalde s’ha detingut en la necessitat de tornar a industrialitzar la ciutat (no només amb indústria altament tecnificada sinó sobretot amb indústries que donin llocs de feina), i ha assenyalat sense concrecions que s’estan fent esforços en aquest sentit. “La indústria té mà d’obra molt més ben pagada que el sector serveis”, ha dit. Així ha tornat a incidir en la seva idea d’apostar per les polítiques energètiques i per millorar i potenciar l’Associació B30. “A l’entorn de la B30 hi ha el 25 per cent del Producte Interior Brut català”.
Fragmentació política
A nivell polític, abans de les preguntes, poques mencions: només un desig de posar la institució per davant dels interessos partidistes davant les expectatives de “fragmentació”. “O som capaços d’establir aliances o es farà difícil prendre decisions”. Sánchez manté que el consistori està “sanejat”, almenys als nivells del 2009, amb un endeutament del 60 per cent, amb més aprovisionaments en cas d’impagat i amb els proveïdors cobrant a 43 dies de mitjana. “La situació és bastant més òptima que fa dos anys”, ha dit.
I a nivell social el reconeixement que la crisi ha tocat fons però que ha deixat un cinc per cent de la població sabadellenca (unes 10.000 persones) en una situació molt fràgil: necessitats d’ajudes per menjar, portar els nens al menjador escolar o pagar els llibres o per pagar el rebut de l’aigua o l’electricitat. “El gran perill que tenen les ciutats ara, i que tenim a Sabadell, és la desigualtat. La desigualtat pot fer trontollar el sistema”, ha reconegut.
Sánchez ha estat l’únic regidor a la sala. Cap membre del govern ha estat present. No ha mencionat el cas Mercuri fins les preguntes dels periodistes. I malgrat que ha mencionat Antoni Farrés, en cap moment ha nomenat el seu antecessor i mestre polític, Manuel Bustos.
