Dilluns al matí va celebrar-se la tercera sessió de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre la corrupció i el frau fiscal dedicada al cas Mercuri i que va tenir com a protagonista a Jordi Soriano, exportaveu del grup municipal del PP (2003-2011) i imputat en cinc peces del sumari.
Abans de respondre a les preguntes dels diputats, Soriano va realitzar una breu intervenció prèvia on va proclamar la seva innocència tot denunciant la “mala gestió de les investigacions” policials i judicials. Al seu parer les acusacions contra la seva persona es basen en la mateixa frase: “de la conversa es dedueix o s’intueix que…”.
Va descriure en termes dramàtics el registre al seu domicili i els quatre anys i set mesos de patiment des de que van començar les escoltes telefòniques i els seguiments policials. Va negar emfàticament que hagués cobrat els 860.000 euros que se l’imputen i com a prova va adduir que no s’havia pogut demostrar un increment del seu patrimoni ni després de l’exhaustiva investigació dels seus comptes corrents ni del seu estil de vida.
Va descarregar tota la responsabilitat de les acusacions contra ell en Nicolás Giner i qüestionà els motius que havien conduït als Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció a creure la seva versió. Va finalitzar el seu parlament afirmant que no comentaria el contingut de les converses telefòniques que considerava “il·lícites” i apel·lant als diputats en el sentit que “quan surti la veritat” perdin la meitat del seu temps en defensar la seva innocència.
“Bustos s’ha equivocat”
Oriol Amorós (ERC) va començar l’interrogatori observant que no voler comentar les converses telefòniques equivalia a “no voler parlar” i indicant que aquestes gravacions eren “proves vàlides”. Preguntat sobre les seves relacions amb l’equip de govern de Bustos manifestà que ell mantenia una relació fluida en “temes de ciutat” i va negar que fos un “soci imprescindible” de l’exalcalde socialista.
Amorós li va transmetre la impressió que, en la compareixença de Bustos, l’exalcalde “li penjava el mort” a Soriano i ell feia el mateix amb Giner. L’exportaveu popular, visiblement indignat, va declarar que “Bustos ha jugat tan malament com ha sabut” i es va remetre a la Carta Abierta que va publicar a iSabadell quan l’alcalde va dimitir (més info: ‘Carta abierta de Jordi Soriano: ‘Ante la dimisión de Manuel Bustos‘). “Bustos s’ha equivocat” –afegí- al dubtar que ell hagués cobrat comissions. També va carregar contra Carme Garcia al qüestionar que no hagués denunciat les presumptes corrupcions abans de les revelacions de Giner de qui va insinuar que podia haver cobrat per acusar-lo.
Preguntat sobre com es feien les adjudicacions de contractes a l’ajuntament de Sabadell va assegurar que en diverses ocasiones havia manifestat els seu desacord amb el procediment com ara quan aquestes podien dependre d’inserir “publicitat a Ràdio Sabadell” i per “l’entorn gens favorable” en què aquestes es realitzaven.
Soriano va insistir, davant les preguntes del diputat d’ERC, que les seves imputacions eren producte d’un muntatge de Giner, l’únic del que tenia coneixement, que havia cobrat comissions de les empreses Galària i Amphora. L’exedil popular no va saber respondre al motiu de l’interès de Bustos per tal que fos nominat alcaldable del PP a les municipals del 2011, qui li va organitzar un acte de suport al Casal Pere Quart, una delegació d’empresaris a la seu central del partit encapçalada per Melquíades Garrido i una campanya publicitària en mitjans com Diari de Sabadell i Ràdio Sabadell.
Soriano i el PP
Jordi Terrades (PSC) va preguntar-li si ell i Bustos encapçalaven un trama de corrupció i si ambdós cobraven comissions, cosa que Soriano va respondre en sentit negatiu. Interrogat per les seves relacions amb Giner va contestar que era un “col·laborador empresarial” que va conèixer a través de Marisol i Sandra Roig, totes dues imputades en Mercuri, ja que aquest havia treballat pel pare d’aquestes. També, li va prestar serveis de guardaespatlles, en un moment en que “ser del PP no era popular”. Respecte a les seves relacions amb Melquíades Garrido va declarar que era “afí al PP”, que el considerava a ell un polític “descafeïnat” i que només li havia donat “recolzament polític”. Sobre els moviments de Bustos per tal que repetís com alcaldable del PP al 2011 va dir que no en sabia res, que això se li hauria de preguntar a l’exalcalde i que potser era degut al seu “suport en temes de ciutat”.
Tensió amb el PP
Santiago Rodríguez (PP) va enfocar el seu interrogatori amb l’objectiu de separar les seves activitats de la política del partit. Va trencar foc preguntant-li sobre la peça 32 de Mercuri per presumpta estafa a la Seguretat Social (més info: ‘La jutgessa de Mercuri creu que Soriano va estafar la Seguretat Social’). Soriano va respondre que la invalidesa li impedia cobrar un salari però no les remuneracions i dietes com a regidor o per assistència a consells d’administració.
Rodríguez va treure el tema de la seva destitució com a president local del PP per despeses no justificades arran d’una auditoria interna de les comptes del partit al maig del 2009. També va esmentar el tema dels dos administratius del grup municipal que es pensaven que estaven contractats i que després d’un acte de conciliació van haver de ser indemnitzats pel partit. Així mateix va preguntar-li qui va pagar les despeses de l’acte de suport al casal Pere Quart.
Soriano, visiblement nerviós, va replicar que l’auditoria dels comptes del partit havien donat un saldo de 13.000 euros a favor i que les úniques despeses no justificades eren imputables a la seva companya de grup Patrícia Martínez, germana del cap de premsa d’Ana Pastor i Celia Villalobos. Sobre el tema dels administratius va negar que estiguessin en nòmina i que tot es va arreglar amb l’acte de conciliació. Va afirmar que la factura del càtering de l’acte del Pere Quart (750 euros) la va pagar de la seva butxaca. En aquest punt, Rodríguez el va reptar a mostrar la factura i va assegurar que l’havia pagat el partit “per no quedar malament”. Soriano va carregar durament contra Esteban Gesa i es va preguntar com una persona amb la missió de posar ordre al partit a Sabadell havia acabat sent el màxim líder del PP a la ciutat.
El qüestionari de Rodríguez va finalitzar interessant-se per les condicions dels espònsors del Centre d’Esports Sabadell, Excavallès i Maderas Rojas, i com un dels propietaris de la primera empresa li diu a la seva mare pel telèfon. “Soriano nos ha sacado 20 millones de pesetas. Es un escándalo y hemos callado”.
Relacions perilloses
Joan Mena (ICV-EUiA) va interessar-se per la naturalesa del pacte entre PSC i PP. Soriano va respondre que no era un acord uniliteral i que comptava amb el suport de la “direcció del partit”, però va negar-se a aclarir amb quins dirigents, malgrat que Mena va esmentar el nom d’Alícia Sánchez Camacho.
Així mateix va negar que es reunís amb freqüència al restaurant Colón amb Bustos i que únicament ho havia fet un cop amb el llavors director del Diari de Sabadell. També va desmentir que les seves excel·lents relacions amb l’entorn de Bustos derivessin de Montserrat Costa, imputada en la causa, actualment dona de Manuel Bustos i exparella sentimental del regidor del PP Andreu Gil. Pel que fa a la repetició de la votació del conveni del Castell de Can Feu, Soriano va negar que es reunís amb Bustos i que aquest fes una pausa específica en el ple per modificar el seu vot. Mena va recordar-li que ell havia assistit a aquell ple. Finalment l’exedil popular, va confessar que no se’n recordava. Preguntat sobre la seva valoració de la figura de Bustos va dir que era “autoritari i respectable com alcalde”.
La Carta Abierta
Carlos Carrizosa (Ciutadans) no va formular cap pregunta, adduint que les que portava preparades ja les havien formulat els seus companys.
Isabel Vallet (CUP) va llegir el següent passatge de la Carta Abierta publicada a iSabadell: “Le doy la razón cuando dice que alguien se ha enriquecido ilegalmente” i va preguntar-li qui havia estat. Soriano va contestar secament: Nicolás Giner. A preguntes de la diputada va afirmar que si hagués una sentència condemnatòria tornaria els diners malversats.
Finalment, David Bonvehí (CiU) va traslladar-li que costava d’entendre la naturalesa del seu pacte amb el PSC sense contrapartides polítiques i va interessar-se si aquest estava supervisat per la direcció catalana del PP. Soriano va respondre que, en el dia a dia de la política local, gaudia de plena autonomia.
One Comment