Al ple li quedaven les engrunes, i l’alcalde Juli Fernàndez el va cloure, com li és preceptiu, però amb un àcid missatge polític. L’oposició, en especial PSC i CiU, fa dies que carreguen contra la mala gestió econòmica del consistori pel superàvit de 34 milions l’any passat. Fernàndez els convida a deixar enrere “la posveritat”, paraula que s’ha popularitzat en els darrers mesos per referir-se a la mentida de sempre. “Escopir cap a dalt et pot acabar esquitxant”, els avisa.
“Tots els ajuntaments tenen superàvit”, s’ha defensat Fernàndez, ja que és una conseqüència d’una llei del govern central que posa per davant l’estabilitat pressupostària a les inversions. La llei d’estabilitat pressupostària de 2012 ha provocat superàvits any rere any als ajuntaments des de la seva aprovació. L’any 2016, de més de 7.000 milions d’euros a Espanya. De fet, són els consistoris els que permeten a Espanya complir l’objectiu de dèficit públic.
Escopir cap a dalt et pot acabar mullant perquè suposo que algun dia voldran governar aquesta ciutat. Crec que s’han presentat a les eleccions per això, perquè volen gestionar aquest ajuntament. Saben que tots els ajuntaments han tingut superàvit, el de Madrid de més de 1.000 milions, el de Barcelona de 100 milions”.
Referint-se a Rossinyol, va recordar-li que a la capital catalana, quan governava Trias, també hi havia superàvit. L’alcalde va alertar contra l’oportunisme d’alguns arguments “en els temps de la postveritat”. O dit d’una altra manera i al seu entendre, contra les falsedats de l’oposició, que insisteix: el superàvit no és producte només de la llei d’estabilitat si no també, sobretot, perquè l’Ajuntament no va fer l’any 2016 les inversions a que s’havia compromès. “Aquest govern no sap gestionar”, insisteix darrerament Rossinyol (CiU).
El to i el moment indigna l’oposició
Un cop Fernàndez va acabar el seu discurs, va donar el ple per acabat. El to i el moment de la seva intervenció va indignar de forma visible alguns dels portaveus municipals, que van viure situacions similars durant el bustisme. I és que carregar contra l’oposició quan ja no tindran més dret de paraula, ni tan sols per al·lusions, era habitual entre 1999 i 2012, amb Manuel Bustos com alcalde llavors definides per l’oposició com a homílies, sermons o directament bronques. Les formes de Fernàndez van escandalitzar els regidors de CiU i també el portaveu del PP, que a les portes de l’ajuntament asseguraven que “ha fet el mateix que feia Bustos”.
No és la primera vegada que Fernàndez aprofita el seu dret a tancar el ple per fer un fort missatge polític. Alguns socis de govern hi arrufen el nas mentre que altres asseguren que la insistència de l’oposició per fer passar el superàvit com a mala gestió econòmica mereixia una crida d’atenció.
