El mandat municipal més convuls de la història democràtica de Sabadell ha acabat amb una votació per unanimitat en record i homenatge del desaparegut periodista sabadellenc Xavier Vinader. El ple municipal ha aprovat fer un acte d’homenatge a Vinader, dedicar-li un carrer o plaça de la ciutat i instaurar uns premis periodístics, juntament amb la Generalitat, sobre periodisme policial, una de les passions de Vinader.
La proposta ha arribat a través de l’acord dels portaveus i s’ha alçat a ple posant punt i final al mandat. Tot i que de forma inconcreta encara, ja que la localització es posarà en mans de la Comissió de Nomenclàtor, hi ha el compromís públic que Vinader tingui el seu nom a un espai de la ciutat. El periodista va morir a començaments d’abril. Era Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic i entre altres guardons Creu de Sant Jordi.
L’Ajuntament també es compromet a fer un acte d’homenatge públic a la figura de Vinader. Finalment el consistori impulsarà conjuntament amb la Generalitat el premi Xavier Vinader, al millor treball periodístic en l’àmbit policial.
Intervencions
Tots els regidors van votar a favor de la proposta. La portaveu d’EUiA, Marisol Martínez va dir, ja sabent que no és possible, que seria una bona opció posar el nom de Xavier Vinader a la plaça del Doctor Robert ja que “un periodista que mai es va casar amb el poder estaria bé que vigilés l’edifici de l’Ajuntament per a la posteritat”. El portaveu d’ICV, Aureli Calvo, va ser una emocionada intervenció dempeus. “Ens va ensenyar molt i a molts”, va dir. La portaveu de l’Entesa va definir Vinader com “un periodista incòmode, valent i honest”.
Per la seva part, l’alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, llicenciat en Periodisme, va recordar com va conéixer Vinader a la facultat i va recordar com el cas de Vinader (amb condemna, exili i presó en democràcia per fer la seva feina) va provocar l’anomenat efecte Vinader o autocensura entre periodistes. Així Sánchez es va felicitar que el mandat acabés amb un record a un sabadellenc estimat: “és una forma simbòlica de concloure un mandat que no ha estat gens fàcil”.
