L’entitat Sabadell Acull Infants Sahrauís ha participat un any més en el projecte de Vacances en Pau, amb set famílies sabadellenques que acullen infants sahrauís que viuen als campaments de refugiats, potenciant el coneixement intercultural, la convivència i la solidaritat entre els pobles.
Aquest dissabte a la plaça de l’Argub del Parc de Catalunya s’ha realitzat una jornada lúdica i solidària on han participat els nens i nenes acollits a la ciutat i les famílies d’acollida.
La família del barri de la Creu Alta formada per Xènia Josa i Abraham Prat, amb dos fills, l’Àlex i l’Emma, són una de les set famílies sabadellenques que han acollit a un infant sahrauí provinent dels campaments de refugiats. Josa explica la seva experiència personal i familiar pel fet d’haver acollit com a un més de la família a l’Abdelah, de 10 anys.
Com decideix una família sabadellenca de quatre membres acollir a un nen sahrauí?
Abans de tenir els meus dos fills, l’Àlex i l’Emma de set i cinc anys respectivament, sempre havia volgut adoptar a un nen. L’oncle de la meva parella va acollir l’any passat a una nena sahrauí i l’experiència tan bona que van tenir va fer que ens decidíssim a acollir. Primer ho vam parlar l’Abraham i jo i després ho vam traslladar als nostres fills i entre els quatre vam decidir tirar cap endavant el procés d’acolliment. Cal a dir que hem fet tot el procés els quatre junts, com un gran equip.
Quin és el procés a seguir per acollir un infant?
Primer et poses en contacte amb l’associació Sabadell Acull Infants Sahrauís, es fa una primera entrevista on expliques el perquè vols acollir i expliques també com és la teva família i la teva forma de viure. Després hi ha reunions informatives i t’expliquen també les obligacions que tens envers a l’infant.
Quines són aquestes obligacions?
Les obligacions són participar a unes trobades familiars amb la resta de nens que participen del projecte de l’associació, perquè durant aquests dos mesos d’acolliment no estiguin desconnectats dels seus companys i nosaltres compartim neguits o dubtes que puguem tenir amb altres famílies acollidores i també parlem sobre com va el procés d’adaptació. Una altra de les obligacions és portar-los a les visites mèdiques que realitza l’hospital Taulí a cadascun dels infants. En el nostre cas, l’Abdelah -que és el segon any que participa en l’acollida- està fent un seguiment per un problema d’oïda que li van detectar l’any passat.
És el primer any que heu acollit un infant sahrauí, com ho esteu vivint?
Hi ha moments de tot, hi ha moments caòtics i de baralles entre germans, però sobretot estem trobant molts bons moments i de compartir experiències en família. Crec que hem tingut sort amb l’Abdelah, perquè s’adapta molt bé al ritme de la família. En general són uns nens que comparteixen molt, que juguen molt amb altres nens i que cuiden dels mes petits. Són com nens fets grans, suposo que al seu país ajuden a les tasques familiars i protegeixen els més petits i això ho traslladen aquí.
Com viu l’Abdelah aquesta segona acollida?
Ens diu que està molt content d’haver coincidit amb la nostra família perquè hi ha dos nens per poder jugar amb ells. La família que el va acollir l’any passat tenia fills més grans i potser no podia jugar tant, però encara té molt bona relació amb ells quan es veuen a les trobades familiars. Aquest any està molt content perquè es pot banyar a la piscina, cosa que l’any passat no va poder fer pel problema d’oïda que li van detectar al Taulí.
Què us explica de la seva vida diària?
És molt reservat amb la seva vida privada, no sé si és per enyorança, però més aviat li has de fer preguntes. Ens explica molt com és la seva mare i ens parla dels seus familiars, ens explica coses de la seva escola a Tinduf. Es va sorprendre molt quan va arribar a casa de totes les coses que teníem, la consola de videojocs. Ens explica coses que veu per la televisió com són els dibuixos animats que ell coneix d’haver-los vist al seu poble.
Fa comparacions amb el lloc on viu respecte a Sabadell?
No, només quan veu material escolar que tenim a casa, diu que ell ho necessitaria a la seva escola, tot i que en cap moment ho demana. També li agrada molt anar al supermercat, però no demana res, et pregunta què s’ha de comprar i ell ho agafa dels prestatges.
Com va ser la primera vegada que vau veure a l’Abdelah?
Nosaltres el coneixíem a través de fotografies de la família que el va acollir l’any anterior. El primer cop que el vam veure va ser a l’associació. Tots quatre vam anar a buscar-lo i vam passar molts nervis i molta emoció quan vam veure a l’Abdelah que els meus fills anomenen ‘el germà del Sàhara’.
Quina relació tenen els teus fills amb el ‘seu germà del Sàhara’?
Molt bona, des del primer moment que vam arribar a casa els nens van fer d’amfitrions i li van ensenyar tots els racons la casa, li van mostrar on es trobaven les coses i fins i tot cada un d’ells va buidar un calaix de l’armari perquè pogués guardar la seva roba. L’Abdelah quan va pel carrer controla els nens i els diu que vigilin si ve algun cotxe i aprèn les directrius molt de pressa. Per exemple, a casa, un cop acabem de menjar ajuda a recollir la taula i porta el seu plat a la cuina sense que li hagis de dir.
Què destacaries de l’Abdelah?
És un nen molt intel·ligent, molt carinyòs i molt agraït. Parla bastant bé el castellà i el català l’entén i el parla poquet.
Teniu contacte amb la seva família?
Si, de tant en tant parlem a través de Skype.
És espectacular veure les cares tant del nen com de la seva família, estan molt agraïts que haguem acollit al seu fill. Ens deien que tenim una part seva a casa nostra i ens han convidat anar a la seva haima i que som un més de la seva família. És una sensació indescriptible.
Quins plans teniu fins que marxi al setembre?
Anirem a les activitats de l’associació, anirem a la piscina, marxarem a mitjans d’agost a un apartament a la platja, farem ‘sortidetes’ i també compartirem estones i vivències amb ell i amb molts amics i familiars.
L’estada de l’Abdelah canviarà en alguna cosa la vostra família?
Si segur, per començar plorarem molt tots, només de pensar-ho se’m fa un nus a la gola. I estarem esperant que torni l’estiu vinent, i si no pot venir ell, el seu germà o un cosí.
Repetireu….
I tant! Encara no ho hem parlat en família però segur que sí. Crec que com a nens es mereixen que fem això per a ells i animo a tothom que participi d’aquesta experiència. És… -fa un llarg silenci i diu amb veu marcadament emocionada- no trobo la paraula…
