González i Busqué, amb la clau de masoveria del castell. Autor: A. Pujadas.

Els guardians del castell de Can Feu celebren l’expropiació de l’espai

Els membres de l’associació cultural Can Feu estan “esperançats i il·lusionats” per l’anunci que el castell de Can Feu ja és municipal. Des de l’associació esperen que es facin les primeres accions per aturar el deteriorament de l’espai i que s’obri un debat ciutadà per definir-ne els futurs usos. 

Des de fa pràcticament cinc anys un grup de sabadellencs treballa perquè el castell de Can Feu no caigui en l’oblit. L’impulsor de l’associació cultural Can Feu, Aleix González, probablement és la persona que té més informació i documents d’aquest castell del segle XIX, una de les cinc cases d’estiueig del noble barceloní Josep Nicolau d’Olzina.

L’endemà de la seva municipalització, González i la vicepresidenta de l’associació, Elisabet Busqué, han visitat el castell. “Estem esperançats, amb il·lusió, anem a totes, i ara arriba la part més complicada que és la restauració, que és imperatiu”, ja que el castell està malmès després de 100 anys abandonat, explica González (més info: ‘El castell de Can Feu ja és de titularitat municipal“).

“Si s’ho queden [l’Ajuntament] és per restaurar-lo, no per tenir-lo tancat, això que quedi clar. Que no es preocupin que estarem al seu costat, els hi donarem els plànols, tota la informació, estarem amb ells, no estan sols” assegura González.

Una de les principals activitats de l’associació cultural Can Feu són les visites guiades el primer diumenge de cada mes. Encara que es restauri l’edifici, “l’associació no desapareixerà mai”, explica Aleix González, que afegeix que actualment estan recollint signatures a favor de la rehabilitació de l’edifici i perquè sigui aquesta entitat la que gestioni les futures visites guiades i els aspectes culturals del castell. Segons el seu impulsor, ja han recollit al voltant de 3.000 suports. González creu que el paper de l’associació ha estat determinant perquè aquest espai no hagi caigut en l’oblit; relata que “si no arriba a ser per nosaltres, la gent no faria visites i estaria tancat”, i considera que “si cada masia tingués una associació, jo crec que es podria restaurar molta cosa”.

La restauració, de fora cap endins

“El volem restaurar tal com era el s. XIX”, explica González, que té molt clar quins haurien de ser els usos del castell, del que primer arreglaria el jardí i després l’edifici. A la planta baixa “apostem molt per la restauració, volem que hi vagi el restaurant Can Feu“; a la primera planta, “museu i sala d’actes”, i a les golfes “on hi ha sales molt grans, seria més per lloguer d’espais”. Finalment, al pati d’armes, a l’interior, González hi faria com al castell de Montjuïc, “on a cada sala hi ha diferents activitats”. L’interior està molt malmès, “s‘ha de refer el mobiliari, sí, però tenim totes les fotos, tota la informació, les mides. S’ha de tornar a fer perquè no queda res, està tot espoliat, però es pot tornar a fer”, manté l’ideòleg de la proposta.

Elisabet Busqué i Aleix González, al Castell. Autor: A. Pujadas.
Elisabet Busqué i Aleix González, al Castell. Autor: A. Pujadas.

Quan era petit, Aleix González ja passejava pels jardins del castell, més que pels boscos, que no els va conèixer però diu que si tanca els ulls els pot veure de tantes vegades que els ha estudiat o vist en fotografies i plànols. González, de 29 anys, no és historiador de formació com podria semblar; ho és en el seu temps lliure, quan no treballa de guia turístic (més info: “El bosc i el castell de Can Feu eren el gran aparador de Sabadell”).

Tornar al nom original

Entre els documents o peces de què disposa sobre el castell, González destaca haver localitzat l’arquitecte, August Font, als 19 anys, l’any 2008. També té un gran record dels plànols originals de la reforma del castell del 1881, “vaig ser el primer de Sabadell en veure’ls”, rememora, ja que els va veure en una visita amb el tècnic de patrimoni de l’Ajuntament Isaac Álvarez. Entre altres coses que ha trobat, peces de ceràmica que hi ha al castell que són les mateixes que hi ha en algun espai del park Güell, la mare de Déu que hi havia a la capella o fotos del propietari. Per fer aquesta tasca de documentació, González i l’associació compten amb el suport i el contacte dels descendents de la família d’Olzina, la família Pallejà.

En la tasca de reivindicació de Josep Nicolau d’Olzina i del castell, González proposa que el passeig per on ara passen per sota els FGC a Gràcia faci homenatge a l’antic propietari de l’edifici, i que al castell en si no se’l conegui com ara, ja que segons Aleix González el nom original és la Torre d’en Feu (més info: ‘La recuperació de l’entrada principal de la Torre d’en Feu’, per Aleix González).

Foto portada: Elisabet Busqué i Aleix González amb la clau del Castell. Autor: A. Pujadas.

Comments are closed.