Totes les naus en primer terme s'enderrocaran. Imatge presa fa un temps i cedida a aquesta redacció.

Monge i Bosch demanen una campanya ciutadana per aturar l’enderroc d’Artextil

  • Emplacen a l’AA.VV Covadonga, la Fundació Bosch i Cardellach i el Gremi a posicionar-se.

  • Els exsocialistes entonen el mea culpa per no batallar contra el projecte des de dins del govern municipal.

Els regidors exsocialistes, ara no adscrits, Lluis Monge i Carles Bosch, demanen una mobilització ciutadana per aturar la pèrdua de bona part de la fàbrica Artextil, un projecte aprovat fa anys però l’enderroc del qual es durà a terme properament. Els exsocialistes entonen un cert mea culpa i asseguren ara que el projecte es tracta d’una “aberració”.

El projecte es va aprovar inicialment l’any 2008, amb el PSC al govern i Monge al ple votant-hi a favor, i hi va tornar de forma definitiva l’any 2014, tant amb Monge com amb Bosch votant-hi a favor. “En aquell moment vam ser tolerants perquè es tractava de vendre una part de la fàbrica al Banc Sabadell per no tancar-la del tot. Ara però parlem d’una operació totalmetn especulativa”, manté Monge.

Monge i Bosch
Monge i Bosch, aquest dilluns. Autor: J.d.A.

L’operació preveu més de 150 pisos, amb un bloc de gran alçada a la Gran Via, un equipament públic i mantenir una quarta part de la fàbrica, la que té més valor arquitectònic, amb activitat empresarial. De fet, bona part de la nau és propietat de Solvia, la immobiliària de Banc Sabadell, mentre que l’empresa manté sòl allà on hi ha activitat econòmica. La xemeneia es mantindrà tot i que aillada del seu entorn. L’enderroc succeirà en els propers mesos, segons va publicar aquest digital (més info: ‘La icònica Artextil, a les portes de l’enderroc‘).

És un projecte nefast. Un atemptat brutal contra el patrimoni industrial de la ciutat. Cal conservar aquest símbol per a les noves generacions. És l’única gran fàbrica que ens queda i que dóna sentit al que vam ser. A més, està ben conservada i seria útil per a equipaments culturals o educatius. Fer-hi tants pisos massificarà la zona, amb 500 nous veïns i uns 300 nous cotxes. Les ciutats han de cuidar els seus símbols. A Terrassa l’Artextil no aniria a terra. Voldria escolar el Gremi de Fabricants, la Fundació Bosch i Cardellach o la pròpia Associació de Veïns de Covadonga, Per temes menys greus s’han fet grans campanyes”, manté Monge, qui sosté que “encara no és tard per evitar l’enderroc”.

Els regidors recorden com la insistència ciutadana va fer que el parc de Catalunya fos una zona verda i no un espai per a pisos. O com durant el franquisme la ciutadania va salvar la Casa Duran. Ara demanen una mobilització similar. “Demanem al govern que es replantegi allò que es va aprovar i es va negociar malament”, finalitza Monge. Bosch creu que Solvia podria tenir sòl residencial disponible a Can Gambús a canvi de preservar la nau al complet.

Estem ressentits perquè qui governa va carregar molt contra un projecte més modest que aquest. Parlen molt d’acabar amb el totxo i l’especulació i a la primera que han arribat si s’han apuntat del tot”, assegura l’edil en relació a la Crida per Sabadell, qui ostenta la regidoria d’Urbanisme a través de Maties Serracant.

Monge entona un cert mea culpa per no ser més resistent al projecte quan formava part del govern. Però sosté que ara el context ha canviat, ja que hi ha molts pisos buits a la ciutat, no hi ha cap necessitat de construir a la zona i el propi ajuntament farà pisos protegits de lloguer al Centre i la Creu Alta. “Ara parlem de pura especulació; abans de salvar una empresa”, ha ressumit.

Serracant (Urbanisme) critica les incoherències

El regidor d’Urbanisme, Maties Serracant, considera que la posició actual dels exsocialistes és “com a mínim molt incoherent”, ja que van donar suport a la transformació d’Artextil des de fa anys quan eren al govern i ara han sortit a carregar contra “l’herència que ells mateixos ens han deixat”. El regidor manté que “hem estat molt crítics amb aquesta operació sempre i ho seguim sent; no és la nostra, però ens trobem un conveni signat, uns drets de les parts i tothom ha complert la seva, així que ara no hi podem fer marxa enrere”. Serracant matisa que s’han introduït lleus millores en l’operació, per exemple, obrint el tipus d’equipament que s’hi pot ubicar, sense necessàriament haver d’enderrocar aquest part de la nau.

Foto portada: totes les naus en primer terme s’enderrocaran. Imatge presa fa un temps i cedida a aquesta redacció.