Genoveva Masip va néixer l’any 1923 a Sabadell, on va dirigir la Casa de la Caritat.
Va rebre la Creu de Sant Jordi i era molt estimada al barri de la Barceloneta.
Sor Genoveva, la monja de les perifèries barcelonines, va morir dijous passat a la capital catalana amb 91 anys. Nascuda a Sabadell el 19 de novembre de 1923, i religiosa de la Filla de Caritat, va començar a la capital catalana a exercir de mestra, però aviat se li va despertar la consciència social.
Entre 1964 i 1967 va ser la responsable de la desapareguda Casa de la Caritat de Sabadell. Als anys 70 del segle passat va ser de les primeres monges en entrar a la presó d’homes de la Model. Però el seu gran paper va ser en el món de la droga, les presons o la sida, que van marcar la seva atenció social als més desemparats, sempre en les perifèries socials de la Barcelona metropolitana. El Raval, La Mina, la Barceloneta (on era molt valorada i fins i tot li havien arribat a dir “la Teresa de Calcuta de la Barceloneta”) o les desaparegudes barraques del Somorrostro, coves de Montjuic o suburbi de Can Tunis van ser els seus principals escenaris. Els efectes de la pobresa, l’heroïna o la sida entre els desemparats els seus adversaris. Va crear l’Obra Social de Santa Lluisa de Marillac al barri mariner de Barcelona.
Sor Genoveva va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1992, o la medalla Carrasco i Formiguera entrega per Unió Democràtica l’any 2011, entre molts altres reconeixements. L’any passat es va presentar la seva biografia, escrita per Rosa Mendoza: Sor Genoveva Masip: una trayectoria de amor y servicio. El seu últim servei ha estat donar el seu cos a la ciència.
