Durant dues sessions, l’Entesa per Sabadell analitza la relació entre el patrimoni i la ciutat. Aquest dimarts s’ha celebrat la primera sessió, a l’auditori de la biblioteca Vapor Badia. Hi han intervingut els arquitectes Antoni Vilanova i Pere Vidal, que va ser regidor de Cultura a començaments dels anys 90. Vidal ha assegurat que al voltant del patrimoni sobretot hi ha “malestar”.
Prop d’una cinquantena de persones han assistit a la primera sessió de les Jornades sobre el patrimoni sabadellenc i la seva gestió. Havia de ser la introducció, l’arquitecte Pere Vidal ha fet la ponència marc. Va ser regidor de Cultura a començaments dels anys 90 i va impulsar el Mapa Cultural (1995), un intent estratègic innovador de posar al dia les polítiques culturals de la ciutat.
No li ha faltat però autocrítica ja que ha reconegut que tant en època Farrés com en època Bustos, al seu parer, les polítiques al voltant de l’urbanisme han deixat les patrimonials en segon lloc. Tot i així, però de forma complementària, Vidal s’ha mostrat contrari a mantenir patrimoni per “anar fent”, sense una estratègia o reflexió prèvia. “Quan veig el Vapor Buxeda Vell al mig de tota aquella operació urbanística no entenc res” igual que “l’estació de Renfe Centre, tota vermella com un pebrot allà al mig”.
Estem desorientats sobre el paper del patrimoni. I després de 35 anys val a dir-ho. Ens falta un relat de ciutat, una explicació clara i compartida del que som i volem ser. Sovint hi ha la temptació de que cadascú tingui el seu propi relat, la seva pròpia ciutat ideal. I per parlar de patrimoni hauríem de poder compartir abans una radiografia del que és la nostra ciutat”, ha dit.
Vidal manté que no val la pena parlar de detalls patrimonials (“com ha quedat el Museu del Gas”, per exemple) sense planificar i acordar aquesta visió de conjunt. Segons el seu parer, el patrimoni que més s’hauria de preservar és “aquell que explica que hem estat i com som, aquell que ens aporta coneixement perquè tot el que no ens aporti coneixement, és un entreteniment. Tota peça patrimonial que ens ajudi a explicar-nos hauria de ser un espai de memòria de la ciutat”.
En aquesta línia, i posant exemples, Vidal considera més interessant les troballes arqueològiques de Can Roqueta (“que es van perdre i ara estan a la UAB“) o Sant Pau de Riu-sec que no pas altres edificis o elements conservats.
A continuació, ha pres la paraula l’arquitecte Antoni Vilanova, que ha explicat la metedologia i utilitat dels Plans de Protecció de Sabadell. Vilanova és l’autor dels documents de Cadaqués, Manresa i Tortosa.
Segona sessió, dimarts vinent
La setmana vinent, dimarts, hi haurà la segona sessió de les jornades. Estan previstes les intervencions de tècnica de patrimoni Mercè Argemí, l’arquitecte Roger Sauquet i l’arqueòleg i historiador Genís Ribé.
L’Entesa per Sabadell vol així posar la discussió sobre el patrimoni a l’actualitat local. Acompanyen les jornades amb una exposició sobre el que consideren mal estat del patrimoni local. S’hi exposa la degradació d’algunes masies (Can Llong, Ca n’Oriac, Can Lletget), vapors i altres elements catalogats i protegits pel Pla de Protecció de Patromi del 2007.
