Foto portada: retrat de Burgués i alguns dels dibuixos resultants de la ruta. Autor: A.S.

Tot dibuixant per la vida i obra de Marian Burguès

Unes 50 persones s’han aplegat diumenge al matí per a realitzar un recorregut per quatre indrets relacionats amb el ceramista, escriptor, activista cultural i polític sabadellenc. La ruta, organitzada per l’Escola Illa, ha comptat amb la col·laboració de Dibuixant Sabadell i Urban Sketchers de Barcelona.

La primera parada s’ha fet al número 92 del carrer Creueta, al costat de la Mútua, on va néixer Marian Burguès el 1851, fill d’una família de terrissaires. Allí l’historiador Eduard Masjuan ha traçat una descripció d’aquest indret, on aleshores estaven les últimes cases de Sabadell que continuava amb les vinyes de Cal Turull i que posteriorment seria malmès per les vies del ferrocarril. El mateix Burguès, en el seu llibre Sabadell del meu record (1929), realitza una vívida i minuciosa descripció de la vida econòmica, social i cultural d’aquest veïnat.

Segons Masjuan, Marian Burguès (1851-1932) no va ser només un cronista, sinó un home d’acció compromès amb la revolució social, el progrés cultural i la llibertat de pensament. Educat a l’escola laica de Jaume Montblanch, des de molt jove va estar vinculat al moviment espiritista, la maçoneria i les escoles racionalistes. També va tenir una actuació destacada en la lluita de la classe treballadora i fou el segon director de Los Desheredados, el primer òrgan de premsa obrera local. Burguès va viure en una època marcada per la transició de l’Antic Règim al liberalisme, del telar manual al teler mecànic, del cotó a la llana. Per a l’historiador, Marian Burguès és la contrafigura de Fèlix Sardà i Salvany, sacerdot integrista i autor del pamflet reaccionari El liberalismo es pecado (1884). Al seu parer, la reacció integrista de Sardà i Salvany s’explica en gran mesura per l’arrelament a la societat sabadellenca de les idees defensades per Marian Burguès, autèntica bèstia negra de la reacció local.

Enric

La segona parada de l’itinerari s’ha fet al col·legi públic Enric Casasses, on es conserva la magnífica majòlica obra d’en Burguès. En aquest punt, mentre els participants en la ruta feien dibuixos al natural, Masjuan ha explicat que, en part per motius econòmics i en part per fugir de la repressió arran dels Processos de Montjuïc, va traslladar-se al centre ceramista de la Bisbal d’Empordà on va viure del 1903 al 1911 i on fou empresonat per la seva implicació en els successos de la Setmana Tràgica. El 1911 va tornar a Sabadell, després de fracassar en la botiga-taller que va instal·lar en aquella població. De tornada a la nostra ciutat, va muntar un taller i una escola de ceràmica a l’actual carrer Vila Cinca, llavors denominat de Foment.

Minúcies sabadellenques

El 1889 Marian Burguès va participar en el II Certamen Socialista de Barcelona, amb l’obra El siglo de oro, una utopia molt influenciada per les idees del teòric anarquista Piotr Kropotkin que fou mereixedora del segon premi. Masjuan ha fet una reivindicació de l’obra d’Albà Rosell, Minúcies sabadellenques (1940), que mai ha estat editada i que es conserva mecanografiada a l’Arxiu Històric de Sabadell. En la seva opinió, es tracta “d’un llibre imprescindible”, doncs resulta la continuació de l’obra de Burguès, ja que pertany a un membre de la següent generació. “Fa 30 anys que demano que es publiqui”-ha manifestat amb un to entre la indignació i la resignació.

La ruta, al Museu d'Art. Autor: A.S.
La ruta, al Museu d’Art. Autor: A.S.

Seguidament la ruta ha fet cap al Museu d’Art on es conserven diverses obres de ceràmica d’en Burguès i on els participants en l’itinerari han continuat realitzant dibuixos al natural. Aquí Masjuan ha glossat diversos aspectes del treball com ceramista d’en Burguès i la seva formació a la localitat francesa de Thuir i la valenciana de Manises. També ha esmentat la seva vinculació a l’Acadèmia de Belles Arts que havia tingut les seves anteriors seus al Casal Pere Quart i al Casino dels Senyors, on actualment s’està instal·lant el nou Viena, al carrer advocat Cirera.

Justament, l’itinerari ha finalitzat a l’Acadèmia de Belles Arts on es pot contemplar la monumental xemeneia que havia estat instal·lada al Casino dels Senyors. La ruta ha acabat amb la posta en comú dels dibuixos dels participants.

Foto portada: retrat de Burgués i alguns dels dibuixos resultants de la ruta. Autor: A.S. 

Comments are closed.