Els refugiats volen tranquil·litat, seguretat i aconseguir un futur millor. Així ho han confirmat la Fati Yarba i el Hussam Ahamad durant la xerrada a dues veus durant la jornada d’activitats organitzades pel Taller d’Art, Cultura i Creació amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades. Volen conscienciar a la ciutadania que existeixen molts tipus de refugiats.
Fati Yarba, una noia sahrauí de 22 anys, va arribar per primer cop a Sabadell quan tenia set anys dins el programa d’acollida de nens sahrauís. Il·lusionada va tornar al campament alliberat situat al sud d’Algèria on va néixer amb l’esperança de sortir-ne i aconseguir un futur millor. Va repetir quatre cops més l’experiència de viure a Sabadell amb el programa d’acollida. En 2012, quan va posar en regla els seus papers, va poder iniciar una nova vida a la ciutat vallesana amb els seus pares.
Una situació molt diferent va viure el Hussam Ahamad, un sirià de 25 anys que fa set mesos que viu a Barcelona. “Vaig marxar del meu país per la guerra, la meva ciutat va ser atacada per l’Estat Islàmic”, relata. Des de Turquia va embarcar-se cap a Grècia, on va viure en un campament de refugiats durant sis mesos fins que va poder arribar a Espanya, en el marc del tractat signat pels països de la Unió Europea d’acollir als refugiats sirians. En la seva travessia cap a Europa fugia de la mort, però a la vegada, patia el risc de morir perquè les condicions de vida i el perill estava sempre present. “Agraeixo poder estar viu”, diu Ahamad. Va ser molt dur per a ells viure en el campament de Grècia perquè no els donaven solucions.
Per la seva part, la jove sahrauí recorda que va ser molt important venir a Sabadell perquè va fer-se una idea d’allò que hi havia fora del campament. “És una experiència inoblidable perquè em vaig adonar del valor que té la vida. De petita pensava que no tindria estudis ni treball i que mai sortiria del campament”, afegeix. Gràcies als dos mesos d’estiu que passava a Sabadell pensava més en el seu futur. Ella va voler sortir del campament perquè “no hi ha futur per als joves”. Assegura que tot i no ser-hi, mai ha deixat de lluitar i encara que estigui construint la seva vida aquí, a Sabadell, la seva esperança és que el Sàhara pugui alliberar-se. “M’agradaria tornar al meu país quan s’alliberi”, reconeix.
Per al jove sirà, fugir del seu país i venir a Espanya no estava dins dels plans de futur. Viure a Barcelona, per a ell, serà transitori perquè vol tornar al seu país.
Vull que la guerra del meu país s’acabi i que caigui també el dictador per poder tornar i viure en pau. Visc de manera digna, he rebut les ajudes necessàries i no demano res”.
Tot i això, ell sap que no s’acompleixen totes les garanties que els havien promès perquè té una llar, però només rep una ajuda de 50 euros i no treballa. Se sent marginat en l’àmbit internacional perquè tenen molts problemes per viure dignament.
El director de Taller d’Art, Cultura i Creació (TACC), Mario Álvarez, afirma que des de l’organització volen fer entendre que hi ha molts tipus de refugiats, no només els que hi ha relacionats amb el conflicte sirià. Hi ha dones que marxen de la seva terra perquè són perseguides, temes polítics i religiosos, entre d’altres.
Ferràndiz: “l’Estat no està acomplint”
Sabadell se suma a l’acollida de refugiats. Segons la regidora de Drets Civils i Ciutadania, Míriam Ferràndiz, els mecanisme legals no estan funcionant.
Ens agradaria fer més com a municipi per ajudar perquè l’Estat no està acomplint res. Celebrem el dia internacional de les persones refugiades amb la impotència de què encara no s’ha pogut solucionar”.
Segons Ferràndiz, Sabadell fa tota una part de sensibilització sobre els projectes de cooperació per totes les costes gregues per poder dignificar la ruta i l’espera de les persones refugiades. Però també fan molta pressió política al govern central perquè compleixi les quotes i les seves promeses envers els refugiats. “Formem part d’una xarxa estatal de municipis refugi en la qual s’ha signat una declaració on s’exigeix a l’estat compromís”, finalitza Ferràndiz.
