Lluis Carreras

‘Tornarem a Bruges’: Lluis Carreras

TORNAREM A BRUGES

Ha estat una setmana dura. Lluís Carreras ha anunciat que marxa del Centre d’Esports Sabadell i això m’ha provocat unes quantes decepcions.

La primera, com a seguidor del Sabadell. He cregut, crec i creuré fermament que Lluís Carreras era l’entrenador idoni per portar-nos algun dia a Primera Divisió. Sento que hem perdut una oportunidad magnífica i crec que, com a club, hauríem de reflexionar tots plegats sobre els motius que han portat a que es generés una situació que feia desaconsellable la continuitat de Carreras al Sabadell tot i que els seus resultats són els millors de qualsevol entrenador del Sabadell desde 1987.

La segona, com a ésser humà que li ha agafat apreci a Lluís Carreras. El trobaré a faltar. Trobaré a faltar la seva clarividència per trobar les paraules exactes, el to de veu necessari, el missatge concret per portar endavant l’equip i representar el club. Trobaré a faltar les seves rodes de premsa que ens han projectat com una entitat moderna, atractiva, elegant i envejada. Trobaré a faltar el seu respecte impecable per un club que no és el seu -i mai ha volgut fer creure que era el seu- però al que ha honrat fins l’últim dia, entenent què significava i procurant que tots els seus socis se’n sentissin orgullosos.

La tercera, com a ésser humà en general. Independentement de sentir apreci per Carreras, em fa mal observar que un entrenador amb aquestra trajectòria tangible i aquest comportament extraordinari hagi rebut tantes faltes de respecte durant aquesta darrera temporada. Des d’un punt de vista tècnic, res a dir: em sembla molt bé que la gent es queixi si creu que no ha de jugar Eneko o si pensa que a Òscar Ramírez el míster li té massa confiança. A mi també hi ha decisions que ha pres que no m’han semblat les millors -o que jo no les hauria preses-. Jo he optat per no manifestar-ho perquè considero que si des de la meva posició de certa repercusió mediàtica discuteixo cada decisió del nostre entrenador que no m’agrada l’hi estaré posant presió i no serà positiu. I perquè considero que quan dones suport a un entrenador, li dones amb totes les conseqüències: donant-li suport també en les decisions que no comparteixes.

Aquesta ha estat la meva manera d’actuar amb Carreras i ha estat la manera d’actuar que per part meva he cregut que més podia beneficiar al club. Entenc que l’aficionat vulgui expressar el que no li agrada i ho trobo absolutament lícit.

El que no trobo lícit -de fet ho trobo irrespectuós, desagraït i injust- és manifestar aquest desacord sobrepassant els límits de l’educació. Desitjar-li que se’n vagi a Mart, donar-li patades al cul, menysprear-lo, insultar-lo… Senyors, ¡que estem parlant del nostre entrenador! ¡Que estem parlant de l’entrenador que més feliços ens ha fet en vint anys! Que potser això no ha de ser suficient perquè sigui el nostre entrenador eternament? D’acord. Però sí que ha de ser suficient perquè se’l respecti.

Perquè, fins i tot desde la posició de la discrepància, no se li faci mal. Ei, i ell és molt fort, probablement ho hagi encaixat bé. Però jo, com a soci del Sabadell, no vull que ningú pugui pensar que aquí tractem així a les persones, i menys a les persones que ens han fet feliços. Som el Sabadell i tot el que fem representa al Sabadell. El Sabadell -directiva, empleats, massa social- ha de tenir un comportament a l’alçada de la seva història i a l’alçada del sentiment d’amor que provoca en la seva gent cap a totes aquelles persones que el defensen amb professionalitat extrema.

Ah, i qualsevol persona que hagi tractat mínimament a Lluís Carreras sabrà que no pot haver-hi expressió que el defineixi de manera més imprecisa que “maestro horchatero”, que és com l’anomenaven al fòrum els seus detractors. Lluís Carreras és una persona de caràcter fort, amb una personalitat marcadíssima, que defensa a la seva gent amb vehemència i que és capaç de lluitar per les seves idees amb fermesa màxima davant els que li paguen el sou o els que han de decidir la seva continuitat. Unes quantes persones en aquest club -i en l’entorn del club- podrien explicar molt bé com és Lluís Carreras enfadat.

De Lluís Carreras s’ha dit també que la seva aposta radical per l’estil Barça ens ha fet perdre molts punts. No comparteixo en absolut aquesta visió. Si a Lluís Carreras només li interessés el toc, hauria jugat amb Juvenal i Llorente com a interiors, o amb Juvenal i Longás a la segona volta, i no pas amb Hidalgo i Moha, que són dos jugadors fonamentalment intensos, de ritmes alts i arribades directes a l’àrea. Si a Lluís Carreras només li interessés el toc, Aníbal Zurdo no hauria jugat els minuts que ha jugat ni se l’hauria buscat de manera directa tantes vegades com se l’ha buscat. Lluís Carreras parla sovint de tot el que va aprendre a La Masia, però parla molt també d’una frase que els deia Luis Aragonés que el va marcar: “hay que jugar siempre como si te estuvieran metiendo un dedo en el culo“. És a dir, intensíssims. És a dir, amb els cinc sentits posats, lluitant per sortir de la incomoditat.

A Lluís Carreras se l’ha acusat també d’agafar manies personals a jugadors. Lluís Carreras va donar la temporada passada un munt d’oportunitats a Nabil Baha, moltes més de les que probablement el seu rendiment reclamava. Hi va insistir i insistir. Hi va insistir fins i tot quan la grada demanava que Baha no jugués més. Al final de temporada, decebut, Lluís Carreras deixa clar al club i al jugador que no compta amb ell per aquesta temporada. El jugador té una fitxa alta i per tant no se li troba sortida. Carreras aposta pels altres dos davanters de la plantilla com ja havia advertit. Baha juga alguns minuts i no mostra l’actitud pressionant que se li demana. Tothom diu que entrena bé i que està molt millor de forma, però la realitat és que quan juga no és un futbolista intens en la presió. Baha fa grans esforços per guanyar-se la confiança del míster i a partir del gener Carreras comença a donar-li més oportunitats: 20 minuts a Elx i 30 a Vila-real. Una setmana i mitja després, Baha protagonitza un incident en un entrenament. Baha deixa de comptar per Carreras. Per què no s’explica? Perquè en un cas així, només el club pot actuar expedientant un jugador i comunicant-ho públicament. Si el club considera que no ha de prendre cap mesura al respecte, l’entrenador ha de seguir treballant amb el jugador a tots els entrenaments. I després, òbviament, és ben lliure de prendre les decisions tècniques que consideri més justes.

Lluís Carreras ha hagut de moure’s entre molts incendis durant aquesta segona volta -incendis que ell no ha provocat- i es pot considerar absolutament miraculós que l’equip hagi mantingut la categoria donades les circumstàncies. L’ha mantinguda perquè ell i un grup de professionals impecables han donat la cara per aquesta samarreta enmig d’un ambient molt desfavorable. Tots ells tenen el meu reconeixament i el meu agraïment sincer, perquè gràcies a tots ells seguirem disfrutant de futbol professional a Sabadell la propera temporada. Sou llegendes d’aquest club.

El consell d’administració del Centre d’Esports Sabadell i el director esportiu Xavi Roca tenen el meu suport absolut sigui quina sigui la seva elecció pel càrreg d’entrenador del primer equip per la propera temporada. L’entrenador escollit tindrà per part meva tot el suport que des de fa anys li he donat sempre a l’entrenador del meu club. Estic desitjant conèixer la seva identitat i esperant que ens il·lusioni a tots amb el nou projecte.

L’any que ve vindran molts clubs històrics a l’Estadi i serà un tercer any per gaudir de futbol d’alt nivell. Costarà moltíssim, moooolt més que aquest any, així que és fonamental que tota la gent que formem part del Sabadell estiguem molt més units que en aquests darrers mesos.

Lluís Carreras Ferrer. #legend #respect

Foto portada: Carreras, a la banqueta. Autor: C.E.Sabadell

One Comment