Si vostè vol conèixer la historia de Sabadell, on hauria d’anar? Se sobreentén que al Museu d’Història. Si hi va, observarà com la història de la ciutat s’explica només fins el moment pràcticament fundacional de la pròpia ciutat: la industrialització a mitjans del segle XIX, que va fer créixer a cop de mà d’obra i fabricants una vil·la de plaça i Camp de la Sang al que ara té 220.000 habitants. És a dir, per conèixer la història de Sabadell el Museu d’Història quedarà curt.
El seu estat, reconegut amb impotència per tots els regidors de Cultura dels darrers 20 o 30 anys, és deplorable, a excepció feta d’algunes notables exposicions temporals, com tota la línia de recerca feta els darrers anys al voltant dels deportats als camps nazis o sobre la Segona República i la Guerra Civil.
Si vol conèixer la riquesa del Museu d’Art, tampoc la veurà gaire anant a la Casa Turull. La paradoxa és que altres museus i galeries, fins i tot internacionals, demanen tot sovint pintures i escultures al Museu d’Art en règim de comodat. Pintures i escultures que a vegades ni tan sols estan exposades i s’acumulen amb overbooking als diversos magatzems. Si al Museu d’Història el podria arribar a salvar les exposicions temporals, el d’Art va encara més curt de rotació. Tot està apretat i no hi ha marge. Per posar un vídeo interactiu, cal desmuntar la històrica capella. I així tot.
S’havia somiat, per guanyar espai i ambició, amb unificar els museus al Vapor Turull. Però d’allò no en queda res. L’estat dels museus és pretèrit. No passen de ser espais de contemplació. Gens sexis. Des dels anys 80, quan es va formar el Museu d’Història i el Museu d’Art no han tingut actualitzacions. Tres quarts del mateix amb l’Arxiu Històric, amb milers de documents pendents de catalogar o digitalitzar. El Museu Tèxtil, malgrat tenir infinitat de mocions aprovades des de 1998 i la societat més compromesa al darrera, no té gens clara la seva concreció. Però fins i tot ja ha quedat antiquat el debat: es posa més èmfasi i es pleiteja pel lloc (el Pissit) i el quan. Ningú parla del ‘perquè’ o dels continguts.
L’anterior govern va destinar quatre anys per encarregar un avantprojecte de Pla de Museus, que es diu que es va fer però no es va presentar mai, a les portes de les eleccions de 2019. Ja no s’ha passat de la diagnosi. Mentrestant, els edificis són antics i els continguts, més que pobres. La inversió municipal en cultura no dona per gaire més, asseguren els gestors. Es pot aspirar a ‘dignificar’; poc a potenciar, modernitzar o créixer. Els dos tenen bones terrasses però ni està sobre la taula convertir-los en un espai de restauració. Tampoc brillen les activitats familiars paral·leles, ni les escolars. I, dit sigui de passada i potser és el perquè de tot plegat, les masses tampoc no demanen gaire. No és que la cultura no valgui res com diu el lema. Però a l’hora de la veritat se sobreentén, abans i ara, que no dona vots als polítics, visites als diaris ni diners a gairebé ningú.
I els privats?
La relació de Sabadell amb els museus privats, d’altra banda, tampoc és gaire fructífera: el Museu del Gas va obrir al 2013 i va tancar pocs anys després deixant la caixa buida. El de paleontologia seria estructura de ciutat i bandera en altres municipis però no té qui el projecti. I ni molt menys totes les ciutats tenen un Espai Cultura al bell mig ni una masia de Can Deu rural als afores. Però tampoc se’n saben aprofitar totes les potencialitats, més enllà de les visites d’escoles.
Si els museus físics no destaquen, s’ha apostat per la ‘ciutat museu’? Tampoc gaire. Del patrimoni, queda el que queda. I es promociona com es promociona. Poques ciutats tenen tants Espais de Memòria de la Guerra Civil. Sabadell és la ciutat que té més stolpersteine de deportats als camps nazis de Catalunya. I ara es vol apostar de nou pel modernisme. Però no hi ha relat comú ni continguts més enllà de les plaques.
COMPRA L’ANUARI!
Aquest és un dels continguts que podeu trobar a l’Especial 10 anys, la publicació en paper d’un centenar de pàgines que repassa l’evolució de Sabadell, del diari digital iSabadell i de l’ofici del periodisme que hem editat amb motiu del nostre desè aniversari. La venem conjuntament amb l’Anuari 2021, que repassa els principals fets informatius de l’any passat a la ciutat, i que inclou un dossier central de 50 pàgines sobre Els feliços anys 90 a Sabadell.
FES-TE SUBSCRIPTOR !
Si voleu comprar les publicacions, ho podeu fer online (compra aquí) i si ho voleu fer en una llibreria o quiosc també les trobareu als següents punts de venda. Us estarem molt agraïts. I si voleu portar més enllà el vostre compromís amb el nostre periodisme, podeu fer-vos subscriptors de iSabadell per 50 euros a l’any. Feu-ho AQUI: ‘Subscriptors‘.
Més informació:
Foto portada: façana del Museu d’Història, fa alguns mesos. Autor: David B.
