- Com creix Sabadell? De forma discreta, cap a dins i més en alçada que cap els costats. El territori s’esgota però la ciutat es reinventa.
- En la lliga de les ciutats mitjanes, gairebé tothom s’ha posat al dia mentre que Sabadell encara no ha trobat el seu lloc.
En què ha canviat la Sabadell de 2022 girant la vista enrere 10 anys? D’entrada no gaire. Els grans reptes de ciutat continuen pendents sense solució fàcil i s’acumulen els deures. Si els 2000 van ser els anys del totxo fins el crac del 2008 que va colpejar durament la ciutat, els anys 10 van ser la dècada perduda, on les oportunitats d’aquesta part de terreny entre la conurbació de Barcelona i la Catalunya interior no es van saber ni poder aprofitar.
Sabadell fa dècades que camina cap a ser una ciutat metropolitana. Un adjectiu agradable per emmirallar el que sempre s’havia dit ciutat dormitori. Així ho palesen els estudis dels comerciants, a qui els va la factura: venen molt més els dissabtes, i als vespres. És una constatació, òbvia, que Sabadell ja no és un districte urbà autocentrat com ho havia estat. Més de la meitat de la població activa treballa ja fora de la ciutat. És llei de vida després d’expulsar fàbriques i centres de producció als anys 80. Però tot i així, habitualment sense brúixola, la ciutat creix i avança. Cap a on? La resposta no és senzilla. Però la població va augmentar un 4 per cent entre 2012 i 2021, segons les dades oficials. Més de 8.000 nous sabadellencs, molt d’ells barcelonins de la primera corona que busquen un preu de l’habitatge menys infernal i una ciutat de dimensió més humana, d’igual manera que sabadellencs de soca-rel marxen a altres municipis buscant cases o espai. Què hi veuen en Sabadell? Segurament tenir-ho tot a mà, bones comunicacions, un entorn natural més que digne i els atractius d’una ciutat mitjana.
Com creix la ciutat? De forma discreta, cap a dins i més cap a dalt que cap els costats. El districte 1, el ‘Centre’, té 3.000 nous veïns en els darrers anys (ha crescut en població un 6 per cent més que al 2012). Per altra banda, per Can Llong (el districte 4 ha crescut un 8 per cent en població en aquest temps) i també el 5, sobretot per Gràcia, però no trigarà a notar-se l’activació de Can Gambús que ara sembla que va de debò. El territori s’esgota (només falta desenvolupar el gran pla pendent de Cifuentes) però la ciutat es reinventa per dins.
La història social marcarà com aquesta dècada el nombre d’oficines bancàries, abans una a cada cantonada, s’ha reduït a la meitat. En canvi, s’han multiplicat el nombre de colmados i supermercats oberts 12-14 hores al dia 365 dies a l’any, en molts casos regentats per nous sabadellencs, d’origen pakistanès o indi. La restauració, en bona part de la mà xinesa, no falla i segueix creixent: ja representa més de l’11 per cent dels establiments de la ciutat.
Sabadell ja era un gresol de cultures l’any 2012. Però el centenar de nacionalitats que hi coexisteixen són un fenomen estable que lluny de reduir-se segueix a l’alça. Els ciutadans de nacionalitat estrangera superaran en breu els 30.000. Més de 6.000 sabadellencs van néixer al Marroc, primera nacionalitat en quant a estrangers, seguida dels bolivians (2.100) i romanesos (1.900). En la darrera dècada s’ha produït un intens fenomen de nacionalitzacions, sobretot entre ciutadans d’origen llatí, com bolivians, equatorians o uruguaians.
Les migracions han frenat l’envelliment de la població, però aquest és un moviment de llarg recorregut. Europa es fa gran i Sabadell també. L’edat del sabadellenc mitjà ha augmentat dels 40 anys i 9 mesos de l’any 2012 als 42 anys i tres mesos del 2021, segons recull l’Anuari Estadístic. 40.000 sabadellencs tenen més de 65 anys i ja són gairebé el 19 per cent de la població. Els jubilats són l’únic grup d’edat que augmenta. Els menors de 15 anys han passat del 16,25 per cent al 15,5 per cent i la població en edat de treballar del 66,24 per cent al 65,7 per cent. Les onades de fons van cap a una societat que parlarà més de centres de dia, i de vacances de la gent gran, que no pas d’escoles bressol.
La dècada dels 10 no va deixar un gran salt en equipaments a la ciutat. Sí la gran obra, l’obra de la Seu: allargar els Ferrocarrils de la Generalitat amb cinc noves estacions. Es va acabar la sempre provisional plaça d’Espanya. Ara falta el Passeig. La pandèmia va deixar encara més al descobert les mancances històriques de l’hospital de Sabadell, que no només atén 400.000 habitants sinó que és la principal empresa de la ciutat amb una plantilla superior a les 4.000 persones.
Altres canvis socials: la mai resolta mobilitat i la cicatriu de la Gran Via ara han de conviure amb la compra en línia i el tràfic de furgonetes amunt i avall, per exemple, a les zones de càrrega i descàrrega. Cal sumar-hi els vehicles de mobilitat personal, abans desconeguts, i el sostingut increment d’ús de les bicicletes. I tot, amb el motor resistint-se a perdre espai. Si l’any 2012 hi havia 93.000 turismes matriculats, ara ja s’han superat els 100.000. Cal sumar-hi les prop de 15.000 motocicletes (el nombre de motos ha crescut un 30 per cent en 10 anys) i els prop de 4.000 ciclomotors. En total, 130.000 vehicles a motor en un municipi que camina cap als 220.000 residents. En una ciutat on encara és possible moure’s a peu, la mobilitat a vegades és una jungla.
Mentre la ciutat i els usos socials van mutant, l’agenda pública està monopolitzada pels debats de sempre, mai resolts des del final de la societat industrial: el model de ciutat. Palesada la decadència en els primers 20 anys de segle, val la pena acceptar la situació i agafar-se com clau ardent a les oportunitats que hi ha per crear feina i riquesa. Sense lideratge privat, la caixa és història, el banc no hi és, el món de l’empresa s’ha atomitzat encara més, cal més pilotatge públic que mai. En la lliga de les ciutats mitjanes, tothom s’ha posat al dia mentre que Sabadell encara no ha trobat el seu lloc.
COMPRA L’ANUARI!
Aquest és un dels continguts que podeu trobar a l’Especial 10 anys, la publicació en paper d’un centenar de pàgines que repassa l’evolució de Sabadell, del diari digital iSabadell i de l’ofici del periodisme que hem editat amb motiu del nostre desè aniversari. La venem conjuntament amb l’Anuari 2021, que repassa els principals fets informatius de l’any passat a la ciutat, i que inclou un dossier central de 50 pàgines sobre Els feliços anys 90 a Sabadell.
FES-TE SUBSCRIPTOR !
Si voleu comprar les publicacions, ho podeu fer online (compra aquí) i si ho voleu fer en una llibreria o quiosc també les trobareu als següents punts de venda. Us estarem molt agraïts. I si voleu portar més enllà el vostre compromís amb el nostre periodisme, podeu fer-vos subscriptors de iSabadell per 50 euros a l’any. Feu-ho AQUI: ‘Subscriptors‘.
Més informació:
Foto portada: un ciclista, d’avançada edat, al Parc Central del Vallès, aquesta setmana. Autora: Lucía Marín.
