La Trinidad Martínez va ser alumna de l’escola Joan Montllor el primer curs que va funcionar, el curs 1961-1962. Mig segle després continua vinculada dia rere dia al centre de Torre-romeu.
No té clar, i discuteix amb una companya de feina, si la fotografia que ha trobat del primer curs de l’escola correspon a quan tenia tres o quatre anys. La Trinidad Martínez García té un primer record de la seva estada a l’escola Joan Montllor. De, segons la fotografia de l’època el ‘Grupo Escolar Juan Montlló’. La seva mare tenia guardada una imatge d’ella amb pocs anys, ben arreglada, del seu primer curs a l’escola. Quan la mare va morir, se la va quedar. I ara ha cedit una còpia a l’escola, que fa un àlbum de fotos amb imatges històriques dels 50 anys.
La Trini recorda el dia de la foto “com si fos avui”. Recorda la roba que portava, la porta per la qual va entrar al centre… tot. “En aquesta escola, al començament no hi havia res: ni taules, ni cadires… havia de portar la cadira de casa, una cadireta de fusta que em va comprar la meva mare, petiteta. Em posaven a la pissarra i jo escrivia. Quan em venien a buscar al migdia, m’enduia la cadira. Quan tornava per la tarda, tornava amb la cadira”. La Trini vivia just al costat de l’escola; de fet, la seva mare li portava l’esmorzar al pati i li passava a través del reixat.
L’escola com a centre del barri
Recorda l’antic Joan Montllor com un centre amb molta gent, amb molt moviment i amb els nens i les nenes separats a les classes. De fet, en un barri i en una època sense equipaments públics, centre cívics, ambulatoris ni blocs d’edificis, l’escola era el centre de vida del barri. La seva tieta estudiava per les nits al centre. “Hi havia poca cosa, era tot terra, no hi havia pisos. Alguna botigueta, un practicant on portava la meva germana a posar-se les injeccions i fang, molt fang. Encara recordo quan van posar les clavegueres i tot. El barri ha canviat bastant”. La seva tieta estudiava per les nits.
“Recordo molt el conserge; tenia una gorra rodona, estava coix i portava un bastó amb ganxo. Com que jo era un trasto i em ficava amb ell, em deia que m’enganxaria amb el bastó i algun cop ho va fer”, riu.
La Trinidad va marxar amb 11 o 12 anys a l’escola Cifuentes. Als 14 va deixar d’estudiar i des de fa anys treballa en el servei de neteja municipal. Ha treballat a l’escola Andreu Castells o al Nostre Llar però fa quatre anys li van oferir un centre fix. Quan li van dir que era el Joan Montllor, no s’ho va pensar: “la meva escola”.
“Fa gràcia haver crescut aquí i ara venir cada dia. L’escola està igual, però ara hi ha molts menys nens. Abans hi havia molts, molts, molts. Fa gràcia perquè tinc molts records, no de companyes ni d’amigues però sí del centre, d’entrar, de sortir, de jugar al pati, del barranc que hi havia, de que em feian anar a buscar l’ampolla de llet de vidre per posar-li el Cola Cao”. Reconeix que sovint explica moltes historietes a les seves companyes de feina.
