ARTICLE D’OPINIÓ
Teresa Mira, arquitecta urbanista i activista d’ICV.
Queden lluny els treballs de participació de 2009 i el concurs d’idees de l’any 2010 en la proposta de l’actual avantprojecte de passeig de Sabadell. Dos anys més i tenim unes imatges virtuals que son com un miratge: tenen aparença de realitat i no son realitzables. Frondoses pèrgoles selvàtiques surten d’un test petit, magnífics exemplars d’arbres florits a l’hora tapen la duresa del paviment, i s’eixamplen les façanes a l’altura de Belles Arts, on les noves rampes ocupen una part important de la calçada. Cap plànol tècnic amb mides i escala, cap consistència arquitectònica. D’aquell document de síntesi de novembre de 2009, les imatges virtuals obvien les qüestions funcionals (càrrega i descàrrega, bicicleta, segregació dels bus, residus, etc.) i les qüestions simbòliques (elements històrics, edificis de final de perspectiva, tractament de les façanes, record arqueològic, força axial dels edificis emblemàtics i necessària ordenació del subsòl i de les façanes, etc.). Imatges d’alt cost que no serviran per millorar-ne el resultat, encara ja és un gest que es puguin fer suggeriments al web.
Però si tirem més enrere, ara si en els viaranys de la memòria, els nois i noies de menys de 25 anys no recorden cap passeig: som la única ciutat europea de més de 200.000 habitants que ha deixat inacabat el cor de la ciutat en plena puixança econòmica i en plena crisi. Per això, tant el comerç com la ciutadania es mereixen celeritat i informació ja que les obres han afectat durant generacions la part més emblemàtica de la ciutat i el debat urbà, amb comerços tancats com a teló de fons, ha quedat presoner un cop més de l’endogàmia d’un consistori sord a les reclamacions del barri i a la bona arquitectura que deu haver quedat dins d’un calaix.
Tampoc en dos anys no hem aclarit els aspectes foscos del projecte: cóm s‘organitzarà finalment el subsòl i quins seran els volums, connexions i usos soterrats entre pàrquing i estació? No s’ha pogut tampoc fer un informe de mobilitat per saber com segregar el bus per no tenir perill per als vianants, o de les càrregues i descàrregues i les terrasses o de jardineria per què ens diguin on podem posar arbres i paviments tous per fer que el passeig no sigui a tot arreu una nova plaça dura. Tampoc no hi ha hagut temps per preparar un informe de patrimoni per determinar quins elements del passat són reconstruïbles: del templet modernista, símbol del Sabadell conservador, hem passat al restaurat sortidor franquista dins una bassa de color piscina? Opten per materialitzar al paviment l’abstracta idea d’imitació al teixit de Sabadell en vermell i gris (anys 70?) sense estudiar cromatismes o les marques al paviment de l’evolució de mercadal a passeig amb una recreació de les restes arqueològiques. Tampoc no s’han treballat les façanes per crear un autèntic espai –una exigència per als arquitectes privats i no per als públics?- o la il·luminació o l’aigua ornamentals més sostenibles possible.
Accentua la dispersió formal, una amalgama de diferents tipus de banc, banc-jardinera, cadira, que alternen amb fràgils tancats de vidre dels forats del soterrani ben camuflats tan inadequats com els actuals accessos. Ens parlen de portes als extrems i resulta que la primera porta que es fa és una plataforma neutra amb un tancat de seguretat per a un jardí d’infància, sense cap càrrega simbòlica que no sigui la dels colors dels jocs infantils. Sort de les alegres riallades que imaginem dels petits sabadellencs que ens faran oblidar que algú pensava en una porta.
A nivell d’articulació d’espais, un escenari rasant queda al peu del Racó del campanar (el lloc més històric de tots) i el públic estarà a la fresca del pas cap a la Plaça Sant Roc i, en plena crisi, sempre segons la imatge virtual, la Plaça Dr. Robert s’ha de fer nova (i ningú no l’ha feta malbé) justament ara que estem fent restriccions econòmiques que ens obliguen a acomiadar personal i es fa amb una insensible i fosca plataforma corba que ignora el diàleg axial històric entre la Casa consistorial i els Padres (estalviem-nos aquesta despesa, si us plau!).
Malgrat tot, ho hem de fer de pressa, però el pitjor és la incertesa del pla de fases: desapareixen els diners reservats per la Generalitat per fer la coberta de la ciutat al Passeig amb el conveni de desenvolupament per a un Pla de millora urbana a l’entorn del soterrament de les vies a Can Feu: qui li explicarà al comerciant i als vianants del passeig (que som tots) que és més urgent reservar diners per allò que encara no és res i no acabar el més aviat possible amb el malson del passeig de Sabadell que ho és tot?
