Sense solució a les cues al Museu d’Art per accedir a l’obra Es ven piano.
Els Beatboys convencen el públic al Mercat i Lluis Coloma torna a arrencar estusiasmes.
La primera nit de festa major, divendres 6, ha estat carregada de bones propostes. Al marge de dues ofertes teatrals que han exhaurit entrades dos bons concerts han animat el Centre de la ciutat. ( dos bons concerts han animat el centre de la ciutat.
Terra Baixa de Kakaiba al teatre La Bàscula i Es ven piano d’alGalliner al Museu d’Art han omplert. L’hora de programació, a les 21.30 hores ha impedit els interessats gaudir del pregó i la festa inagural en la seva totalitat. L’endèmic caos per accedir al Museu d’Art continua sense solució.
En primer lloc, a les 23h, The Beatboys a la plaça del Mercat. El quartet sabadellenc, format per Hector Garcia (bateria), Raul Maldonado (guitarra i veus), Jordi Llongueras (guitarra i veus) i Jonathan Gimeno (baix, teclat i veus) són un grup de tribut dels Beatles que en un any just han aconseguit una legió de fans i bolos molt destacable. En aquest cas, unes 600 persones, des de nens fins avis però amb predomini dels joves adults, que ni tan sols havien nascut quan John Lennon va ser assassinat; molts vestits amb samarretes del grup de Liverpool però d’altres amb samarretes dels propis Beatboys,
El concert ha començat amb Please please me, del primer álbum dels Beatles, i ha seguit amb temes molt animats i majoritàriament de la primera època de la banda, la que cobriria el famós álbum Red (1962-1966), com Nowhere Man, All my loving (referencia obligada al concert dels Manolos de demà), I feel fine, Ticket to ride, i com a sorpresa no habitual fins ara als concerts dels Beatboys, el Bésame mucho de l’Anthology 1, seguit per We can work it out, Help!, Drive my car, i el moment estelar de Jordi Llongueras que va interpretar tres temes de George Harrison: Here comes the sun (un dels pocs temes de la segona època, o “àlbum blau” cantats en aquest tram de concert), If I needed someone i Taxman.
El so, molt potent, ajudava a recrear l’ambient rock, però a primera fila els altaveus van ferir més d’un timpà per la potencia dels mateixos. El look del grup, amb els vestits grisos que popularitzaren els de Liverpool, s’acorda perfectament a aquest repertori que el públic coreja fidelment amb entusiasme.
Raul Maldonado, el John Lennon del grup tribut ha pres la paraula entre cançons per agrair al públic, els fans (alguns vinguts des de Terrassa) i la ciutat l’oportunitat de tocar a Festa Major. Precisament ha estat un dels moments més emotius recordant el concert de fa just un any (7 de setembre 2012) al bar Picanyol, també per festa Major, el primer concert de la banda. Com a homenatge, Birthday, dedicada a Balbí, qui els donà aquella oportunitat. Tampoc han faltat referències i agraiments a anteriors bolos al Centre Sant Vicenç o El Ciervo, molts membres d’ambdues entitats han estat també entre el públic.
En aquest punt, el grup ha tocat alguna cançó més de la segona etapa dels Beatles (1967-1970) com Back in the USSR o One after 909 (els fans no obstant argumentaran que aquest tema és en realitat originari de la primera) però seguint amb l’ambient pop rock més primigeni: I saw her standing here, I want to hold your hand, A hard day’s night, Can’t buy me love, She loves you, o una altra novetat, Roll over Beeethoven, tema originari de Chuck Berry que els Beatles versionaren al seu segon álbum With the Beatles, a fi de donar temes en directe a George Harrison que en aquella época encara no componia els seus propis, i I’m down, potentíssim tema de rock.
Sobre l’escenari sis guitarres, incloent acústica i d’estètica similar a les que els Beatles portaven. Els entesos poden contemplar la còpia de Rocky, la guitarra psicodélica de Magical Mystery Tour, si bé els Beatboys no la fan servir durant el concert.
El tram final del concert va deixar tot el protagonisme a Jonathan Gimeno, el Paul McCartney del grup, amb la interpretació de Get Back, Let it Be (pràcticament única balada de la nit juntament amb Hey Jude, havent omès Yesterday al repertori), Lady Madonna i la ja mencionada Hey Jude, teòric colofó amb tot el públic corejant. Per acabar amb molta energia, els bisos habituals de la banda, Twist and Shout, Long Tall Sally i ara sí, l’última, Ob-la-di Ob-la-da, amb conga per ballar.
Per la seva banda a la Pl. Sant Roc, i des de les 23.30 tot un clàssic de Festa Major, en Lluís Coloma, que amb el seu septet ha tornat a omplir la plaça de bon blues i boogie-boogie (molts dels assistents han hagut de quedar-se dempeus) arrencant entusiastes aplaudiments i en certs moments reivindicacions independentistes d’un públic que ha gaudit d’allò més amb l’artista durant els aproximadament 90 minuts d’actuació.
