Rubén Gimeno pujarà a l’escenari de la Faràndula divendres 3 de juny per última vegada com a director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Ho farà dirigint una de les obres més emblemàtiques de Beethoven, la Novena Simfonia.
El director titular de l’OSV atèn iSabadell minuts abans del seu concert dissabte passat al Palau de la Música Catalana. Divendres s’acomiada del Teatre La Faràndula amb la Novena Simfonia. El director valencià s’acomiada de la direcció de la Simfònica elogiant músics, gerents i públic.
Quin balanç fa d’aquests set anys al front de la Simfònica?
Molt positiu. Hem treballat intensament músics, equip d’administració i de gestió i jo mateix per tractar de donar una identitat pròpia que jo crec que hem aconseguit. Hi ha hagut una evolució important. S’ha convertit en una orquestra molt oberta, convencent els músics de que calia fer aquest camí, tant en la posada en escena com també en la necessitat d’incloure l’ambició en les obres interpretades. Hi ha hagut dubtes, però després de veure la reacció del públic, hem pogut adonar-nos de la importància que ha significat apostar per la teatralitat, fugint una mica de la part més estàtica. En aquest sentit és molt important la tasca que està fent, per exemple, el violinista Ara Malikian per tal d’acostar la música clàssica a tota mena de públics. En aquests moments jo el consideraria una persona que fa teatre mitjançant la música i pot ser un dels nostres referents.
Quins són els trets diferencials de l’OSV?
La seva pròpia organització ja marca molt, doncs es tracta d’una cooperativa on tothom n’és propietari i responsable al mateix temps de la bona marxa de l’entitat i del projecte comú. No hi ha precedents en les orquestres simfòniques espanyoles. N’hi ha de semblants, per exemple la de la Comunitat de Madrid, però no exactament com l’OSV.Quins reptes té a partir d’ara la Simfònica?
En principi continuar assolint aquest progrés. A Barcelona ho hem aconseguit doncs hem passat de 10 a 15 concerts per temporada però ens queda molt camí per recórrer a Sabadell. Som l’orquestra de la ciutat, una de les entitats culturals més importants i hem de ser-hi més presents. És essencial tenir una seu fixa, perquè la gent identifiqui l’orquestra amb un escenari inamovible. Això ja ho hem aconseguit per a la temporada que ve. Hi ha molta tasca a fer entre l’Ajuntament i l’orquestra per poder fer difusió de totes les activitats que ofereix la Simfònica (concerts de Cambra, tallers pedagògics…) i necessitem arribar a tota la ciutat. Per part de l’Ajuntament sembla que hi ha voluntat en aquest sentit però sempre tot és més lent del que es desitjaria. Sabadell és un referent musical de primer ordre amb entitats com Joventuts Musicals, els Amics de l’Òpera i d’altres. És important també recordar el passat perquè a Sabadell han actuat músics de la talla de Sviatoslav Richter i per tant hem d’anar també en el sentit de recuperar aquesta passió per la música que tan valuós va ser.
Quin és el concert del qual se sent més satisfet?
Un on vam interpretar Mozart a piano i la Segonia Simfonia de Beethoven. Va ser una experiència molt bona perquè vaig fer una feina prèvia a casa amb una setmana completa. La imaginació i la realitat es van posar d’acord perquè sortís tot molt bé sobre l’escenari. Beethoven és un compositor amb una dificultat evident d’interpretació i de direcció però per això mateix és el meu preferit.
Que se sent quan es comprova que gairebé 70 milions de persones han vist el vídeo Som Sabadell a Youtube?
Tot va començar a Barcelona amb una idea molt interessant però t’adones de seguida que el més fascinant d’Internet és que no saps mai on arribarà. Va ser una gran sorpresa perquè pensaven que quedaria en un àmbit més local i perquè vam ser després molt imitats per grans orquestres que van copiar literalment el nostre model.
Quin camí emprendrà ara Rubén Gimeno?
Doncs passaré una temporada com a freelance, tornaré als meus orígens doncs aquests últims set anys he passat més del 70 per cent del temps amb els companys de la Simfònica i necessito un temps per redistribuir-lo d’una altra manera. En principi no hi ha cap orquestra a la vista i prefereixo treballar més lliure.
Quin record guarda del concert al Palau amb Joan Chamorro i Andrea Motis?
Va ser una gran experiència perquè jo personalment estic enamorat de la veu de l’Andrea i de la qualitat musical del Joan Chamorro. Ells també ho van considerar una aposta i un projecte essencial per aquesta simbiosi que es va produir entre un grup de jazz i una orquestra simfònica.
Per què volia ser director d’orquestra?
És que encara no ho sé (riu). Jo crec que moltes fases de la meva vida m’han portat cap a unes altres. Quan era petit sí que és cert que m’agradava molt dirigir; després aquest sentiment va quedar com adormit i va ser més per necessitat i oportunitats. No tenia l’ambició de dirigir sinó que volia ser millor músic i pensava que la direcció era la manera d’aconseguir-ho.
Quina orquestra li agradaria dirigir en un futur?
N’hi ha moltes arreu del món però a vegades somies amb una orquestra i tot i que és essencial tenir molts músics al davant amb una qualitat reconeguda, valoro més l’aspecte humà, on el treball i la feina estiguin per sobre del nom o el prestigi que pugui tenir. D’aquesta manera no hi ha límits i es pot aconseguir qualsevol cosa.
Per acabar, quina obra li agradaria dirigir que encara no ha fet?
El Rèquiem de Verdi i com una òpera, Carmen.
