Com ja ve sent habitual en els darrers anys, els concerts de Festa Major aposten per noms de proximitat. Si en anteriors ocasions ens han visitat Txarango o Els Catarres, ara és el torn d’una de les bandes més destacades del panorama musical català, els Blaumut.
El quintet està format per Oriol Aymat (violoncel, veus i xiulets), Xavi de la Iglesia (veu, guitarres i baix), Vassil Lambrinov (violí, serra, xiulets i percussions), Manel Pedrós (bateria i veus) i Manuel Krapovickas (Contrabaix i baix elèctric) i van començar la seva carrera al segell discogràfic Picap, propietat del sabadellenc Joan Carles Doval. Amb només dos discos al mercat (El Turista, 2012 i El primer arbre del bosc, 2015) s’han consolidat a les primeres posicions dels grups catalans amb més seguidors, i han creat himnes tan coneguts com Pa amb oli i sal , Bicicletes o De moment i són els guanyadors del Premi Enderrock 2016 com a artistes de l’any, entre altres premis anteriors.
Parlem amb en Vassil Lambrinov, un dels membres de la banda. El 2009 van començar a fer concerts en petites sales barcelonines. Al 2011 van signar el contracte amb Picap i un any després llançaven el seu primer disc, que els va portar directament a la popularitat. Han omplert el Liceu, el Palau de la Música catalana i l’Auditori en els respectius concerts, i els seus vídeos són dels més visionats a Youtube.
Ja havíeu actuat a Sabadell, al teatre Principal, amb el vostre primer disc, i més recentment (1 i 2 d’abril) a la Cava Urpí en dos concerts que exhauriren localitats. Varieu el repertori o la posada en escena en funció de si el concert és a l’aire lliure o a un teatre?
Una mica sí. No és que ho capgirem tot de dalt a baix sinó que quan és una actuació a un teatre incorporem més temes instrumentals, tranquils, i en canvi als concerts de festa major optem per altres cançons o arranjaments amb més ritme i que contagiïn l’esperit de festa.
La vostra imatge és molt cuidada, quasi d’orquestra. Va ser una decisió presa així des del principi o vau tenir algú que us va polir la imatge?
Ens vam trobar cinc membres molt diferents, i des del principi vam veure clar que la nostra imatge, també determinada pels instruments que toquem, havia de ser elaborada i més aviat clàssica. Amb el nostre fotògraf, en Diego Conti, vam trobar de seguida aquest punt. Va ser una mica entre tots i va sorgir de manera molt natural.
Quins grups o artistes us han influenciat?
Tots nosaltres som amants de la bona música, independentment de l’època o l’estil on s’hagi fet. Per dir un nom d’un artista que ens sembla exemplar, diria Franco Battiato. Com a grups coetanis ens agraden molt els madrilenys Vetusta Morla, que són molt interessants. I naturalment els clàssics, Queen, Pink Floyd, músics simfònics, música ètnica…
Dos discs en quatre anys però heu triomfat des del primer moment, mentre altres grups comencen a fer-se coneguts a partir del tercer o quart disc. Us ho esperàveu? Què us diferencia d’altres grups per haver assolit l’èxit de seguida?
Els primers sorpresos vàrem ser nosaltres mateixos. No teníem la intenció de dedicar-nos en exclusiva a això, cadascú tenia els seus projectes i pensàvem que aniríem fent petits concerts i coses pels amics i de sobte ens trobem amb una popularitat inesperada. Però no penso que hagi estat un cop de sort fortuït. Jo estic convençut que tot el que aconsegueixes és el fruit d’un treball i per això posem molta cura en els nostres discos.
Vau començar a Picap, però el vostre segon disc ha estat autoeditat. Per què?
Vam decidir fer-ho així perquè enteníem que com a grup, el fet d’autoeditar-nos ens donava una llibertat i un control sobre el producte i una manera de fer les coses que quan pertanys a un segell no tens. Ara fa un any i mig que vam prendre aquesta decisió i la veritat és que n’estem molt satisfets i creiem que és el camí que seguirem en un futur. El costat negatiu de l’autoedició és que et dóna molta més feina ja que t’has d’encarregar de gestionar coses que normalment s’ocupen les discogràfiques
Quins projectes futurs teniu? Teniu projectes individuals paral·lels al marge del grup?
Ja estem treballant en el tercer disc, tot i que ens ho estem prenent d’una manera molt diferent als dos primers, amb un altre ritme de treball. En Xavi ja té algunes cançons escrites i anem assajant i treballant els arranjaments, però no tenim cap data fixada al calendari pel llançament. A banda d’això tots fem coses pel nostre compte ja que els nostres interessos són molt diversos. En Manel col·labora amb altres músics, en Manuel toca amb grups de jazz, tangos o combos, l’Oriol i en Xavi col·laboren habitualment amb grups de música barroca o de música de cambra. En Xavi és una màquina de fer cançons i també compon per altra gent… i jo mateix toco en grups de sarsuela, orquestres simfòniques… totes aquestes experiències paral·leles ens enriqueixen moltíssim com a conjunt.
Vau guanyar aclaparadorament el premi Cerverí de Girona per musicar el poema de Salvador Espriu I beg you pardon. Es un gènere que us plantegeu cultivar en un futur o va ser un tema puntual?
Tot i que va sorgir com una experiència puntual, tots nosaltres tenim moltes inquietuds i molt diverses en els diferents camps artístics i no descartem en un futur fer un disc de poemes o versions.
També heu tret un llibre, El llibre blau de Blaumut (Columna). Què ens pots dir d’aquest projecte?
És un projecte que per nosaltres va ser inesperat, mai ens ho havíem plantejat. El llibre explica la història del grup però no d’una manera lineal sinó que són retalls de moments importants, anècdotes… Està fet en col·laboració amb dues periodistes de la revista Enderrock (Sandra Tello i Helena Morén) i també inclou les lletres de les nostres cançons, un reportatge de fotos i està il·lustrat amb els dibuixos del Xavi, el nostre cantant. També inclou el codi QR per descarregar-se el tema Previsions d’acostament, que no apareix a cap dels nostres discs. És un tema molt especial que vam crear per musicar un conte sorgit d’un concurs literari que organitza l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Tot i que el públic en general coneix bé els títols que més han sonat a les ràdios, tu personalment tens alguna cançó vostra que sigui la teva preferida?
Uff! Impossible triar però ara mateix diré El llimoner, Previsions d’acostament o Cartes de l’Orient.
I per acabar… Que voleu dir al públic que us vindrà a veure aquest cop?
Sabadell és una ciutat que sempre ens ha respost molt bé pel que fa al públic, i volem dir-vos que estem encantats de tornar-hi i que els que vingueu al concert us trobareu una actuació amb molta força, amb molt esperit de festa major i que esperem que la gaudiu moltíssim.
El concert serà el divendres 2 de setembre a les 22h a la plaça Sant Roc, just desprès del pregó i de l’espectacle inaugural que homenatjarà el poeta Joan Oliver en motiu del 30è aniversari de la seva mort.
