La jornada electoral del passat diumenge va estar marcada per l’elevada abstenció, la consolidació del PSC com a primera força de la ciutat, l’avenç de les forces independentistes, l’enfonsament de Ciudatans i els bons resultats de l’extrema dreta. Circumstàncies que no modificaren substancialment la fotografia d’una ciutat dual.
L’anàlisi de les eleccions al Parlament de Catalunya a Sabadell ha de partir de la dada de la participació que ha condicionat extraordinàriament els resultats de les diverses formacions polítiques. Com era previsible en temps de pandèmia i desafecció política, l’abstenció en el conjunt de la ciutat va experimentar un creixement espectacular passant del 17 per cent del 2017 al 47,4 per cent. Ara bé, aquest fenomen no s’ha distribuït de forma alíquota en tots els districtes de la ciutat. Així, mentre en el districte 1 (Centre) la participació fou del 64,2 per cent, en el districte 3 (barris del nord) va ser del 44,6 per cent i del 41,2 per cent al districte 6 (barris del sud).
Aquest diferencial, al voltant de 20 punts, contribueix a explicar l’increment en gairebé cinc punts dels suports a les quatre principals formacions independentistes (Junts. ERC, CUP i PDeCat) que han passat del 41,3 per cent al 46 per cent del vots. Es tracta del percentatge més elevat en els comicis al Parlament de Catalunya des de que va iniciar-se el procés sobiranista. L’electorat secessionista, malgrat també haver patit l’abstenció, ha mantingut un nivell relativament important de mobilització, mentre que no ha succeït el mateix entre els votants d’opcions no independentistes.
En aquestes eleccions ha tornat a reproduir-se la fotografia d’una ciutat dual marcada per les dicotomies identitaries (català/castella) i socials (classe mitjana/classe treballadora) que s’expressen territorialment en la contradicció centre/perifèria. Així mentre les quatre formacions independentistes aplegaren el 65,69 per cent dels vots al Centre, només assoliren el 20 per cent dels sufragis a Ca n’Oriac.
En el conjunt de la ciutat, el PSC s’alçà amb la victòria amb un increment de pràcticament 11 punts respecte als comicis del 2017 quan foren la quarta força política al darrera de Cs, ERC i JxCat. Aquest triomf s’explica principalment per l’enfonsament de Cs, que passa del 28 per cent dels vots al 6,12 per cent i de ser la primera força al 2017 a la setena a la ciutat i per la concentració en la candidatura liderada per Salvador IIla del vot útil no independentista. De manera que, com ha succeït a la resta de Catalunya, s’assisteix a una recomposició dintre del bloc constitucionalista on els socialistes prenen clarament l’hegemonia al partit taronja i recuperen la primera plaça en els barris obrers que van perdre en els anteriors comicis. L’electorat dels barris de la ciutat es caracteritza per apostar en l’eix nacional per opcions no independentistes i en el social per formacions d’esquerra. Ara que el perill d’una imminent secessió s’ha esvaït del panorama, Cs ha deixat ser percebuda com una alternativa de vot útil per aturar la separació; d’altra banda, el gir a la dreta del partit protagonitzat per Albert Rivera, d’ençà la famosa foto de Colón, els hi ha fet perdre grans segments de votants d’aquest medi social.
L’altra gran novetat de la jornada electoral ha estat l’espectacular creixement de la formació d’ultradreta, Vox, la qual amb el 7,8 per cent dels vots es situa com la quarta força política de la ciutat i s’imposa clarament a Cs i PP en la pugna per l’hegemonia de l’espai de la dreta espanyolista. El PP, que ja partia de registres molt baixos, va cedir només el 0,5 per cent dels seus suports electorals, però en el context de l’enorme davallada de Cs ha de qualificar-se de pèssim resultat ja que no ha pogut capitalitzar ni un vot d’aquest enfonsament.
ERC es manté com a segona força de la ciutat pràcticament repetint el mateix resultat de fa ara tres anys (21 per cent). JxCat aguanta en la tercera posició amb un lleuger increment del 0,62 per cent. Dintre del bloc independentista, la CUP és l’única formació que experimenta un creixement apreciable, passant del 4,25 per cent al 6,27 per cent dels vots en el conjunt de la ciutat. Així aquesta formació ha estat capaç de capitalitzar el malestar dintre de l’electorat independentista tant per les constants picabaralles entre els socis de govern a la Generalitat com de la seva gestió de la pandèmia.
Menció especial mereixen els magres resultats del PDeCat que esperava aglutinar l’independentisme de centre-dreta i que a Sabadell va obtenir el 2,1 per cent dels vots. En aquesta formació, hereva directa de l’antiga Convergència, s’ha donat la paradoxa de presentar-se com una alternativa rupturista en l’eix nacional al declarar-se independentista i al mateix temps conservadora en l’eix social. Pel contrari, Junts ha sabut tenyir-se d’una patina vagament progressista en l’eix social que es correspon molt millor amb les aspiracions de les bases socials mesocràtiques. En qualsevol cas, els suports al PDeCat han estat determinats perquè ERC aconseguís, per la mínima, superar per un escó a Junts en el Parlament de Catalunya i assolir el seu objectiu d’obtenir l’hegemonia en el moviment independentista.
En Comú Podem, que busca situar-se en una posició equidistant entre els dos blocs que determinen la política catalana, resisteix millor del que auguraven algunes enquestes i només cedeix un 1,2 per cent dels seus suports electorals a Sabadell.
Catalunya en miniatura
Ara bé, per analitzar els moviments de fons d’aquests comicis resulta imprescindible comparar els sufragis entre els districtes i barris ja que Sabadell es comporta electoralment com una Catalunya en miniatura. El Centre, el sentit sociològic de la paraula, vota en termes molt semblants a municipis com Vic o Berga i els barris com ara Santa Coloma de Gramanet o L’Hospitalet. Així, el PSC s’imposa en tots els barris obrers; Junts en el Centre i Creu Alta, ERC en els barris mesocràtics de Can Feu i Gràcia.
Els socialistes obtenen el seu millor resultat a Torre-romeu (44.4%) i Ca n’Oriac (24,5%) i el pitjor al Centre (16,1%). Junts treu els majors registres al Centre (29,3%) i Creu Alta (24,8%) i els pitjors a Torre-romeu (3,2%) i Ca n’Oriac (4,3%). ERC aconsegueix la seva millor marca a Gràcia i Can Feu (25,9%) i bons resultats al Centre (23,5%) i Creu Alta (23,4%) i els pitjors a Torre Romeu (10,9%) i Ca n’Oriac (12,4%). Unes dades que indiquen com ERC, dintre de les formacions independentistes, resulta una opció més atractiva als barris que Junts degut als seus plantejaments d’esquerra en l’eix social.
Vox obté els seus millors resultats a Ca n’Oriac (12,5%), on són la segona força política per darrera del PSC i Torre Romeu (11,6%) on són la tercera després de PSC i Comuns i els pitjors registres al Centre (4,2%). Aquests bons resultats són l’expressió d’un profund malestar als barris de la ciutat i del país als quals l’esquerra no ha estat capaç donar resposta i que la dreta democràtica tampoc ha sabut retenir.
Els resultats de Comuns i CUP, dos formacions ubicades a l’esquerra del PSC i ERC respectivament, resulten com el positiu i negatiu d’una fotografia. Els primers obtenen els seus millors registres a Torre-romeu (13,2%) i Can Rull (10,2%) i els pitjors al Centre (5,7%). Pel contrari, l’esquerra independentista aconsegueix els seus millors resultats a Gràcia-Can Feu (8,76%) i Centre (8,72% i els pitjors a Torre-romeu (2%) i Ca n’Oriac (2,9%). Unes dades que reafirmen les barreres identitàries i socials que expliquen les acusades diferències de les seves bases electorals i estructuren la ciutat i el país.
La jornada del 14F fou una autèntica catàstrofe per les dues formacions del centre i la dreta espanyolista i constitucionalista. Cs va obtenir els seus millors registres a Torre-Romeu (9,3%) i Ca n’Oriac (9,1%) i el pitjors al Centre (3,5%). El PP treu el major suport electoral als barris del Sud (4,1%) i Ca n’Oriac (3.9%), el pitjor a Torre-romeu (2%) i Gràcia-Can Feu (2,2), encara que per motius molt diferents en el primer cas per ser de dretes i el segon per representar al nacionalisme espanyol.
Gir a l’esquerra
A la ciutat, com al conjunt del país, s’observa un gir a l’esquerra entre l’electorat d’ambdós blocs. De tota manera, aquest és menor en el bloc independentista; així, en els anteriors comicis autonòmics, ERC i CUP sumaren el 24,.4 per cent dels sufragis, i ara han aconseguit el 26,4 per cent que s’ha d’atribuir a la pujada de l’esquerra independentista. En l’any 2017, PSC i Comuns sumaren el 25,1 per cent dels vots i ara han arribat al 34.7 per cent. Aquestes dades es complementen per la gran caiguda del vot del centre-dreta espanyolista que ha passat del 31,6% del 2017, producte de sumar els sufragis de PP i Cs, al 17,1 per cent actual dels vots aconseguits per Vox, Cs i PP.
Malgrat de la distorsió que implica l’elevada abstenció dual (centre/perifèria), aquests comicis han tornat a mostrar la fotografia d’una ciutat d’esquerres no independentista. També, han mostrat la consolidació de les dues forces hegemòniques en els respectius blocs, PSC i ERC, totes dues ubicades l’espai ideològic de la socialdemocràcia, però profundament separades per la seva adscripció antagònica en l’eix nacional. Així mateix, l’ascens de Vox ha palesat un profund malestar social als barris de Sabadell que l’extrema dreta a sabut capitalitzar i que constitueix un avís en tota regla per a les forces democràtiques d’aquesta ciutat.
