Sense cap mena de dubte l’any que ara acaba ha estat determinat pels efectes de la crisi sanitària i socioeconòmica provocada pel coronavirus. També, ha estat el període en el qual hem assistit a la consolidació de la correlació de forces que, probablement, es mantindrà fins al final del mandat.
L’any 2020, des del punt de vista polític, va arrencar amb la polèmica deriva del cost de la compra al 2018 pel govern quatripartit de la fàbrica Artextil, sent alcalde Maties Serracant (Crida per Sabadell) i tinent d’alcalde d’Urbanisme, Juli Fernàndez (ERC). El 28 de gener El Periódico de Catalunya publicava que els Mossos d’Esquadra estaven investigant aquesta operació pel presumpte delicte de blanqueig de capitals. L’Ajuntament de Sabadell havia pagat 3,2 milions d’euros per un immoble que havia estat adquirit pel clan mafiós dels Jodorovich per 500.000 euros 1,5 un any i mig abans.
La notícia va aixecar una gran polseguera. Serracant i Fernàndez intentaren justificar la compra, encara que no van saber donar explicacions del motiu pel qual l’Ajuntament de Sabadell no havia comparegut en la subhasta d’Artextil quan estava immersa en un procediment de concurs de creditors (l’antiga suspensió de pagaments) per adquirir-la. En qualsevol cas, PSC, Cs i Junts per Sabadell es mostraren molt crítics amb l’anterior executiu municipal i el seu paper en aquesta operació que venia a donar arguments a aquells que criticaven l’escassa capacitat de gestió de l’autoqualificat “govern de transformació”.
No s’havien apagat els ecos d’aquesta polèmica, quan esclatà una altra picabaralla relativa a Juanjo Cáceres, parella sentimental de Marta Morell, tinenta d’alcaldessa de Podem, qui havia estat designat assessor de les àrees responsabilitat de Morell a l’equip de govern. El cas fou portat a la Comissió d’Ètica de la corporació municipal per un possible conflicte interessos. Finalment, l’equip de govern determinà, al setembre del 2019, no contractar-lo. Tanmateix, per a sorpresa de propis i estranys, Cáceres fou anomenat assessor del grup socialista a la Diputació de Barcelona, al gener de 2020, desfermant les ferotges crítiques de l’oposició que van veure en aquesta designació part del preu que havia fixat Podem per a investir a Marta Farrés i formar el govern de coalició bipartit (més info: ‘Cáceres: no a l’Ajuntament; sí a la Diputació‘).
D’altra banda, els Comuns, que van perdre la seva representació en el Consistori a les passades municipals, denunciaren suposades irregularitats en el nomenament de Nani Valero, actual portaveu de la Crida, com a Cap de Negociat, l’any 2016, sent regidor de Recursos Humans Albert Boada de la mateixa formació. Un cas sota investigació de l’Oficina Antifrau a instàncies del sindicat Comissions Obreres (CC.OO).
Consolidació de la correlació de forces
Poc abans d’esclatar la pandèmia, s’anunciava el pacte entre PSC i Junts, amb el suport Podem mitjançant el qual la formació hereva de Convergència, ara arrenglerada amb Carles Puigdemont, donava suport als Pressupostos Municipals (més info: ‘Farrés aprovarà el primer pressupost de la mà de Junts‘). Certament, aquest pacte no va causar estranyesa, arran del comportament de Junts. L’acord fou objecte de dures crítiques per part dels tres grups que romanien a l’oposició. Especialment en el cas de Cs que, en reiterades ocasions havia manifestat la seva predisposició a oferir-se com a soci de mandat del govern bipartit, nucleat pel PSC. Així criticaren amb duresa que els socialistes preferissin al partit secessionista que a una formació constitucionalista com la seva.
Tanmateix, el PSC local s’estimà més l’acord amb Junts per diferents raons. En primer lloc, perquè pràcticament no tenen frontera electoral amb Junts, a diferència de Cs amb qui es disputaven importants segments del vot als barris de la ciutat; així doncs, fer-los entrar en el govern o ser els seus socis preferents alimentava un competidor electoral. En segon lloc, perquè aquest acord donava una certa transversalitat a l’executiu local i impedia la consolidació a la ciutat dels blocs identitaris que dominen la política catalana. Finalment, perquè l’acord amb Junts propiciava la interlocució amb les forces econòmiques de la ciutat.
Des del punt de vista de Junts, el pacte amb el govern bipartit els hi proporcionava arguments en la seva pugna amb ERC per l’hegemonia del moviment independentista a la ciutat, en la mesura que podien aparèixer com una formació que, mitjançant acords amb l’executiu local, aconseguia millores per als seus electors moderats del Centre de la ciutat enfront la inoperància d’ERC encastellada en una estèril oposició de la mà de l’esquerra radical de la Crida.
Ara bé, allò que desfermà les ferotges desqualificacions dels grups a l’oposició foren les notícies sobre l’incorporació de dos assessors de l’òrbita de l’antiga Convergència i Unió (CiU) al govern municipal. Així, es crearen els comissionat de Gran Via/Ripoll, a càrrec de l’exdirigent d’Unió Toni Font i el de projecció exterior de la ciutat, al front d’Oriol Vega de l’antiga Convergència (més info: ‘L’entorn de Ciuró entra al Govern amb dos nous assessors‘). Per als grups d’oposició aquest era el preu pel qual Junts s’avenia a recolzar al govern bipartit, que Cs qualificà “d’oficina de col·locació”, tot comparant aquest comportament amb el cas de Cáceres i com una mostra de l’estil del PSC de comprar voluntats polítiques mitjançant càrrecs públics generosament retribuïts (més info: ‘Del pacte sociovergent a l’oficina de col·locació‘).
D’aquesta manera, el 6 de març, poc abans que s’encetés la crisi del coronavirus, s’aprovaven els Pressupostos Municipals. El ple del mes següent, a finals d’abril i ja en plena pandèmia, es celebrava el primer plenari telemàtic de la història de la ciutat com tots els que s’han realitzat des d’aquell moment, a excepció del de juliol, presencial però tancat al públic i la premsa.
Exèrcit i pandèmia
En aquest ambient enrarit per aquestes imputacions creuades, que llançaven espesses ombres de dubte sobre l’actuació o l’ètica política dels grups municipals implicats, esclatà al mes de març la crisi del coronavirus.
Els primers compassos de la pandèmia estigueren caracteritzats per una enorme alarma ciutadana davant una malaltia desconeguda. També, pel temor que es produís un col·lapse del sistema sanitari, especialment en l’Hospital Taulí, que ja patia una situació endèmica de saturació dels seus serveis, en una ciutat molt durament castigada per la Covid-19. La proclamació de l’estat d’alarma va culminar amb el rigorós confinament de la població i la paralització de tota l’activitat econòmica no essencial coincidint amb la Setmana Santa.
Des del punt de vista polític, en aquest inici de la pandèmia, es produïren dues agres polèmiques derivades de la presència de les Forces Armades a la ciutat. D’una banda, la relativa a l’arribada a Sabadell de la Unidad Militar de Emergencias (UME) per escometre tasques de desinfecció de residències geriàtriques. Una intervenció que havia estat sol·licitada per l’alcaldessa socialista, Marta Farrés i per la residència geriàtrica Jardins de Castellarnau. La presència de l’exèrcit fou criticada per les tres formacions independentistes. ERC la qualificà “d’operació propagandista”, Crida per Sabadell la titllà de “màrqueting en èpoques de pandèmia”. Per la seva banda, Lourdes Ciuró, líder de Junts, no es posicionà sobre el tema, encara que en una entrevista a Rac1 declarà: “n’hi ha que confien en l’exèrcit per aturar la pandèmia. Prefereixo els científics”. En sentit contrari, es manifestà Cs, que no només va donar la benvinguda a l’exèrcit, sinó reclamà la instal·lació d’un hospital de campanya militar a la ciutat (més info: ‘Reaccions a l’arribada de l’exèrcit‘).
La segona picabaralla es desfermà arran de l’habilitació per part de les forces armades d’un hospital temporal a la Pista Coberta d’Atletisme (més info: ‘Arriben els militars a la pista coberta‘). El conflicte esclatà arran de la decisió de la conselleria de Sanitat, encapçalada per Alba Vergés (ERC) d’aturar les obres i que provocà la denúncia de l’alcaldessa Farrés en el programa Al rojo vivo de La Sexta. El motiu adduït per Sanitat fou que no volien que es muntessin tendes de campanya sinó panells (més info: Conflicte amb l’hospital de campanya‘). Tanmateix, va donar la impressió que es tractava d’un pretext sota el qual s’ocultaven motius ideològics. En qualsevol cas, Farrés va poder capitalitzar a favor seu la polèmica en el sentit de aparèixer davant d’amplis sectors de la ciutadania com l’alcaldessa que havia esmerçat tots els esforços i recursos -vinguessin d’on vinguessin- per pal·liar els efectes de la Covid-19 a Sabadell.
De tota manera, malgrat del seu elevat cost econòmic, aquest l’equipament sanitari no s’ha posat en funcionament. L’alcaldessa va demanar per carta al departament de Salut els motius pels quals no es feia servir, que fou contestada en el sentit que de moment hi havia llits al Taulí i que l’hospital temporal s’utilitzaria si la situació sanitària així ho recomanava (més info: ‘La resposta de Salut a la queixa de Farrés‘).
Consensos frustrats
Malgrat aquests precedents, hi ha haver un moment en què va semblar que la virulència de la pandèmia podia propiciar un acord entre les forces polítiques de la ciutat per a combatre el coronavirus. Així, el govern municipal va anunciar la seva intenció de aprovar un pla de xoc contra la Covid-19 amb la participació de tots els grups municipals. De fet, totes les forces polítiques representades al Consistori presentaren els seus respectius plans de xoc: Crida, ERC, Cs i Junts. En principi, semblava que ERC i Cs eren les formacions més proclius a l’entesa. Esquerra amb l’objectiu de presentar-se com a una formació responsable i de govern; també, per combatre l’estratègia de Junts d’aparèixer com un partit útil als votants del Centre. Cs per marcar un perfil moderat i també de força política responsable, especialment després que Albert Rivera abandonés el lideratge del partit. Fins i tot, la Crida, més reticent a arribar a acords amb l’executiu municipal, va semblar que podria afegir-se al consens.
A mitjans de maig, l’executiu local va presentar el seu pla de xoc, que va ser rebut amb satisfacció, com no podia ser menys per Junts, i amb reticències de la resta de grups a l’oposició que malgrat tot no descartaren la possibilitat d’arribar a un acord amb el govern, tot mostrant la seva predisposició a consensuar-lo.
Tanmateix, aquestes foren impressions enganyoses. El pla de xoc, dotat amb 8 milions d’euros, no va assolir el consens i fou aprovat pels pèls al ple juliol. L’absència per coronavirus del regidor socialista Carles de la Rosa, va provocar que el pla de xoc fos aprovat gràcies al vot de qualitat de l’alcaldessa i a la deferència d’ERC que, amb l’argument de no alterar les majories, va decidir que Juli Fernàndez s’absentés en la votació (més info: ‘Aprovat el pla de xoc sense consens i entre crítiques‘).
Aquesta important votació va revelar com que ni tan sols la pandèmia podia desfer el clima d’enfrontament entre poder i oposició, però també el nou tarannà d’ERC que semblava, malgrat tot, disposat a obrir línies d’entesa amb el govern municipal. Tanmateix, aquesta predisposició del principal partit de l’oposició va modificar-se radicalment. En el mes d’octubre va anunciar que donaven per finalitzat aquest efímer i contradictori període d’aproximació a l’executiu local tot manifestant la seva voluntat de constituir un “govern a l’ombra” per fiscalitzar-lo i preparar-se per projectar-se com alternativa de poder (més info: ‘ERC presenta el seu govern a l’ombra‘).
Efectes polítics col·laterals
Un dels efectes més notables, des d’una perspectiva política, de la crisi desfermada per la pandèmia fou la declaració de l’alcaldessa Farrés, al mes de juliol, segons la quals es sentia deslliurada dels compromisos del seu programa electoral. Entre ells, traslladar la seu de la Policia Municipal, reconvertir el Mercat de Campoamor en un centre cultural, fer un complex de gent gran a La Roureda o unificar les seus de l’Escola Municipal de Música i Conservatori Professional a l’Eix Macià (més info: ‘Farrés sacrifica el seu programa‘). D’aquesta manera, el PSC es veia amb les mans lliures per encarar la resta del mandat.
En un altre ordre de coses, en aquest any, els dos alcaldes de l’anterior govern quatripartit, Juli Fernàndez i Maties Serracant, van presentar la seva renúncia a l’acta de regidor. Un fet indicatiu que tant ERC com la Crida volien passar pàgina de l’experiència del “govern de transformació” quan ostentaren el govern de la ciutat. Això sí, amb la notable diferència que Fernàndez vol continuar actiu en la política i va en les llistes d’ERC al Parlament de Catalunya amb possibilitats d’obtenir l’acta de diputat i Serracant, pel contrari, sembla apartar-se del primer pla de la vida pública.
El mes de novembre s’aprovaren els Pressupostos per l’any 2021 amb el suport de Junts. Un fet important ja que, en l’equador mandat, disposar d’uns comptes aprovats atorgava a l’executiu local l’estabilitat institucional necessària per a enfrontar la resta del mandat. Fins i tot, en el cas improbable que Junts trenqués els seus compromisos amb el govern municipal bipartit, aquest podria prorrogar-los i enfilar sense gaires dificultats les properes eleccions locals.
No obstant això, el pacte PSC amb Junts ha tingut el seu cost polític. D’una banda, ha propiciat que Cs exerceixi una oposició pura i dura a l’executiu local. D’altra, que Podem, el soci menor del govern municipal, procuri marcar perfil propi davant l’evident perill de ser engolits pels socialistes en la pròxima cita amb les urnes. Això s’ha palesat en la seva posició en diferents mocions en què ha votat amb l’oposició com, només per posar un exemple, en el debat de la moció sobre la polèmica de la cessió dels romanents de tresoreria a l’Estat on el PSC es va quedar sol (més info: ‘El ple de Sabadell rebutja cedir els estalvis a l’Estat‘).
Aquesta orientació de Podem ha estat particularment visible en el darrer ple extraordinari convocat per ERC per tractar de la situació del Gimnàs Municipal. Un tema on l’executiu municipal ha realitzat una pèssima gestió comunicativa i va propiciar un acord d’última hora entre Podem i ERC deixant sols a PSC i Junts (més info: ‘Gimnàstica política al ple municipal‘).
En definitiva, en aquest any, s’ha aposentat la correlació de forces que, probablement, es mantindrà fins a finals de mandat. Un govern bipartit, amb el suport de Junts, on Podem procurarà marcar distàncies i una oposició pura i dura exercida per ERC, Crida i Cs la qual, a la llum dels darrers esdeveniments, intentarà festejar Podem a fi trencar en la mesura del possible l’actual majoria ni que sigui de forma puntual.
Darreres notícies
L’any 2020 ha finalitzat amb dues notícies de gran impacte.
- D’una banda, l’anunci de la conselleria de Salut de realitzar importants inversions a l’Hospital Taulí així com de construir el postergat hospital lleuger Ernest Lluch a Montcada i Reixac. Si aquestes promeses es compleixen i no responen a una mera tàctica electoralista, es posarien les bases per solucionar un dels més greus problemes de la ciutat i la comarca com és el dèficit crònic de l’assistència hospitalària.
- D’altra banda, la resolució judicial que dona la raó a l’Ajuntament en el tema de la possessió de la caserna de la Guàrdia Civil, després d’un llarg contenciós.
L’any 2021 començarà encara determinat per la crisi sanitària de la pandèmia, però sobretot marcat pels temibles efectes socioeconòmics en molts sectors de la ciutat severament castigats per la crisi amb el tancament de moltes empreses, un espectacular increment de l’atur i la proliferació de situacions d’extrema vulnerabilitat social en àmbits que encara no havien superat les conseqüències de la crisi financera del 2008. Llavors comprovarem l’alçada política dels dirigents de les administracions estatal, autonòmica i municipal.
