Els membres de la Guàrdia Civil, al carrer Goya. Autor: ACN.

Anàlisi. ‘Consideracions sobre l’Operació Judes’

Les detencions dels membres del CDR, quatre d’ells de Sabadell, acusats de preparar atemptats amb explosius ha crispat encara més el clima polític a la ciutat en la vigília de l’aniversari de l’1 d’octubre i la sentència del Tribunal Suprem.

El passat dilluns 23 de setembre la ciutat es va veure sacsejada per l’exagerat operatiu policial, amb helicòpters sobrevolant el casc urbà, ordenat pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel Maria García Castellón i executada per la Guàrdia Civil en funcions de policia judicial, després d’any i mig d’escoltes telefòniques i seguiments. L’operatiu comportà la detenció inicial de nou persones, quatre d’elles de Sabadell, encara que finalment dos van ser posades en llibertat. Set van ingressar a presó, dues d’elles de Sabadell (més info: ‘Detencions contra independentistes acusats de preparar accions violentes‘).

L'helicòpter de la Guàrdia Civil sobrevolant la ciutat. Autor: David B.
L’helicòpter de la Guàrdia Civil sobrevolant la ciutat. Autor: David B.

El dijous, 26 de setembre, el jutge ordenà la presó provisional comunicada i sense fiança, dels set detinguts acusats de pertànyer al nou grup anomenat Equips de Resposta Tàctica (ERT) que suposadament hauria sorgit dels Comitès de Defensa de la República (CDR) (més info: ‘Presó per als set CDR‘). Segons la fiscalia, s’estaven preparant sabotatges amb explosius entre l’1 d’octubre i la data de la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes en presó preventiva. Per això, se’ls imputa els greus delictes de pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls (més info: ‘Fiscalia parla d’un grup terrorista d’índole secessionista català‘).

Durant les primeres hores que seguiren a les detencions resultava molt difícil avaluar si es tractava d’un muntatge policial o una actuació judicial basada en proves que justificaven l’operatiu policial. En aquest sentit, el més elemental sentit de la prudència política, aconsellava mantenir-se a l’espera dels esdeveniments abans de posicionar-se. Especialment en el clima d’extrema tensió política que experimenta el país i la ciutat a l’espera de la sentència.

No obstant això, el moviment independentista local i nacional va reaccionar immediatament qualificant l’operatiu de muntatge policial amb l’objectiu de criminalitzar l’independentisme i crear un clima polític propici en vigílies de la sentència del Suprem. Aquesta va ser la línia argumental del manifest subscrit pels partits independentistes Junts per Sabadell, ERC i Crida per Sabadell en la concentració que aplegà dilluns a unes 4.000 persones a la plaça Sant Roc el mateix dia de les detencions i de la manifestació de dissabte passat que segons la Policia Municipal reuní a 12.000 ciutadans.

Un posicionament molt agosarat i imprudent. D’alguna manera el conjunt del moviment independentista s’ha lligat acríticament a les accions d’un grup del qual s’ignora si efectivament estava preparant accions violentes i que dificultarà extraordinàriament desmarcar-se’n si s’arribessin a confirmar aquestes greus acusacions.

Foto portada: un moment de la concentració, aquest dilluns. Autor: E.Barnola.
Un moment de la concentració, dilluns, a la plaça Sant Roc. Autor: E.Barnola.

El desenvolupament dels esdeveniments d’ençà les detencions apunta als problemes argumentals per sostenir la tesi del muntatge policial. D’una banda, el jutge García Castellón és el mateix que ha portat a la presó al comissari Villarejo, circumstància que dificulta sostenir la seva complicitat amb les clavegueres de l’Estat. En segon lloc, les confessions de dos dels detinguts, confirmant algunes de les acusacions de la fiscalia, qüestionen la tesi del muntatge policial. Ara bé, malgrat aquests indicis, s’ha de mantenir el principi de presumpció d’innocència que partits com PP i Cs no han respectat al considerar de facto culpables als detinguts.

Les argumentacions tant del moviment independentista com de la dreta espanyolista, que comparteixen ser nacionalistes encara que de signe contrari, no rauen en una avaluació dels fets –molts del quals encara estan per esclarir-, sinó en declaracions ideològiques i partidistes.

En plena campanya electoral, als nacionalistes espanyols els convé titllar al moviment independentista de violent i intolerant. Els independentistes, pel contrari, sostenen que el seu moviment sempre ha estat cívic i pacífic; per tant, mai executarien accions violentes. Una asseveració molt feble des del punt de vista lògic. Atesa l’amplitud i diversitat del moviment independentista -que certament ha apostat per les vies pacífiques, encara que no sempre democràtiques- no pot descartar-se a priori que un grup minoritari hagi optat per aquesta mena d’accions. Particularment, en el context de la frustració generada pel fracàs de la via unilateral, la manca d’un full de ruta estratègic per assolir la independència i la sensació d’engany dels sectors més radicals del moviment respecte a uns líders que no van atrevir-se a anar fins al final.

En sentit contrari, els partits de la dreta espanyolista intenten qualificar de violent al conjunt del moviment independentista per les hipotètiques accions d’un grup molt minoritari. Encara que la defensa acrítica del conjunt de l’independentisme als detinguts facilita extraordinàriament l’estratègia discursiva del nacionalisme espanyol.

Pla curt de la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, en una atenció als mitjans davant dels jutjats de Sabadell, el 29 de setembre del 2019 (Horitzontal).
La cap de l’oposició al Parlament, Lorena Roldán, aquest diumenge a Sabadell. Autor: ACN.

D’altra banda, l’afirmació del muntatge policial resulta coherent amb el relat, també ideològic, que des de fa anys difon el moviment independentista en el sentit que l’Estat espanyol no és democràtic, on no existeix la separació de poders i es pateix una repressió generalitzada contra l’independentisme. Unes asseveracions que xoquen amb la realitat doncs la justícia espanyola ha portat a la presó des del cunyat del Rei a importants dirigents corruptes del PP. A més, la Generalitat està governada pels independentistes i els nombrosos mitjans de comunicació d’aquesta ideologia difonen sense problemes les seves idees, cosa impensable en una dictadura.

Aportacions arendtianes

La pensadora d’origen jueu alemany i antifeixista, Hannah Arendt, en la seva obra Els orígens del totalitarisme, proporciona algunes claus per entendre el que anomena “nacionalisme tribal” que poden ajudar a comprendre la reacció de l’independentisme català davant les esmentades detencions.

En primer lloc, afirma que aquests moviments sempre segreguen una facció més radical en defensa de la puresa ideològica dels seus plantejaments. Una facció que s’investeix del paper de guardià de l’ortodòxia. Aplicat al cas català, s’observa com de l’ANC sorgiren els CDR i d’aquests els ara nous ERT. Aquests guardians de l’ortodòxia condicionen al conjunt del moviment en el sentit de titllar de traïdors a aquells es desvien mínimament de les tesis més radicals i imposen els seus punts de vista als sectors més moderats.

Foto portada: un dels detinguts, aquest dilluns, sortint del seu domicili. Autor: David B.
Un dels detinguts,, sortint del seu domicili del carrer Convent. Autor: David B.

En segon lloc, va analitzar el que denomina “coherència ideològica” del relat. Els moviments nacionalistes construeixen un relat d’una elevada coherència argumental, però que sovint xoca amb la realitat. En aquests casos, sosté Arendt, sempre s’imposa la ideologia sobre els fets empírics. De manera que, si ara es pogués demostrar fefaentment que els detinguts preparaven atemptats amb explosius, possiblement es negarien aquestes proves amb l’argument que havien estat prefabricades per la Guàrdia Civil.

En tercer lloc, en aquests moviments s’imposa la lògica binària i excloent dels nosaltres/ells. Així totes les actuacions que realitzen els nostres són bones i positives per naturalesa i aquelles que facin els altres són dolentes i negatives per definició.

El valor de la convivència

Sabadell, per raons que algun dia haurem d’analitzar, és una de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona on l’independentisme està més arrelat. De fet, d’aquí provenen dirigents com Carme Forcadell o Jordi Cuixart i la CUP és particularment forta. A les investidures a les alcaldies després de les recents municipals els incidents més rellevants van tenir lloc a Barcelona i Sabadell, on els sectors més radicals de l’independentisme, organitzats entorn als CDR, protestaren aïradament amb insults i conats d’agressió contra el resultat d’unes eleccions i uns legítims pactes entre partits que palesaren el seu escàs respecte als procediments democràtics.

Autor: J.d.A.
Manifestació, aquest dissabte, amb 12.000 persones. Autor: J.d.A.

Les detencions han elevat la tensió política a la ciutat que ja era molt alta d’ençà de la pèrdua del poder municipal i la retirada de la pancarta a la façana de l’Ajuntament, percebuda com a una provocació pel moviment independentista local. Amb aquests antecedents, les mobilitzacions al voltant de l’aniversari de l’1 d’octubre es preveuen d’una particular intensitat. Aquest teló de fons podria haver-se exacerbat encara més per la coincidència d’aquesta data màgica per l’independentisme amb el ple municipal previst pel mateix dia.

El canvi de data del ple

El govern municipal ha mantingut una posició ambivalent. Primer, va avenir-se a traslladar al matí la celebració del ple, però davant la negativa dels grups independentistes va optar per mantenir la data i l’hora del ple. Resulta comprensible que l’equip de govern i Cs es resistissin a que els grups independentistes marquessin l’agenda política i institucional del consistori. Finalment va decidir ajornar la celebració de la sessió plenària.

La convivència hauria de ser un dels valors suprems de l’acció política; especialment, en un clima tan crispat com el que existeix a Sabadell. Un valor que ni la dreta espanyolista ni els partits independentistes semblen respectar, més interessats en atiar el conflicte en una espiral de màquines nacionalitàries que es retroalimenten. Per això, encara que podria percebre’s com un símptoma de feblesa, ha d’avaluar-se positivament la decisió de l’alcaldessa, Marta Farrés, de canviar la data del ple en un intent potser inútil de rebaixar la tensió.

Malauradament, amb aquest precedents, tot apunta a un mes d’octubre d’elevada crispació que erosionarà encara més la convivència entre els sabadellencs partidaris i contraris a la secessió.

Foto portada: operatiu de la Guàrdia Civil al carrer Goya. Es van arrestar dues persones, en llibertat amb càrrecs hores després. Autor: ACN.