L’avaluació de la composició de les candidatures de PSC i ERC, primera i segona forces de la ciutat, a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 ens proporciona indicis sobre les seves orientacions polítiques. També sobre la correlació de forces interna en aquestes formacions.
Als anteriors comicis locals (2019), els socialistes obtingueren 28.810 vots (29,86%) i 10 dels 27 regidors que composen el consistori municipal. Els seus millors resultats foren als barris del nord (46,68%) i del sud (40,04%), els pitjors al centre (17,06%). Llavors Esquerra aconseguí 19.281 vots (19,98%) i set regidors. Assolí els millors registres al centre (27,14%) i els pitjors als barris del nord (9,59%).
Durant aquest estrany mandat, travessat per la pandèmia, el PSC de Marta Farrés ha governat amb certa comoditat en coalició amb Marta Morell, primer representant de Podem i ara regidora no adscrita des de la seva expulsió del partit. Amb 11 regidors, l’alcaldessa va comptar amb el suport dels tres edils de Junts per Sabadell; primer liderats per Lourdes Ciuró i ara per Lluís Matas. Un recolzament que no ha estat gratuït, doncs es crearen dos comissionats sobre la Gran Via i Projecció de la ciutat a càrrec de militants de la formació presidida per Laura Borràs.
En aquests quatre anys, ERC ha exercit d’oposició pura i dura juntament amb la Crida per Sabadell amb qui ha coincidit en moltes crítiques a l’equip de govern municipal com, només per posar un exemple, en el projecte de Surfcity.
L’ensopegada de Jesús Rodríguez
La presentació de la candidatura socialista ha estat condicionada per l’escàndol provocat per Jesús Rodríguez, tercer tinent d’alcaldessa, responsable de la Policia Local i la neteja i manteniment de la via pública.
Segons la versió del PSC, al ser informat que no aniria en llistes va demanar una sèrie de compensacions de dubtosa legalitat que no foren acceptades ni per l’alcaldessa Farrés ni per la seva mà dreta Pol Gibert. Quatre dies després -sempre segons la versió socialista- Rodríguez va amenaçar-la amb “presentar denúncies falses” contra càrrecs electes i funcionaris de l’Ajuntament de Sabadell. La reacció va ser fulminant en dos fronts: judicial i polític. En el primer es presentà una denúncia per coaccions i amenaces davant Fiscalia; en el segon, es decretà el cessament de Rodríguez dels seus càrrecs al govern municipal i s’inicià el procediment d’expulsió del partit.
En resposta Rodríguez va publicar un missatge a Facebook on acusa a l’alcaldessa de “difamarlo por ser honesto”, al “expresar mi preocupación por detectar irregularidades y connivencia en la gestión de un expediente de Smatsa”. Amb aquesta insinuació es posava ell mateix en una posició delicada ja que, com a servidor públic, si havia detectat irregularitats la seva obligació és posar-les en coneixement de l’administració de justícia amb proves que sustentin la denúncia. Potser aconsellat pel seu advocat, Rodríguez difongué un breu comunicat on negà les acusacions de coaccions i amenaces. Les irregularitats i connivència es transformen en “recomendaciones” y “sugerencias” per millorar els contractes amb les empreses concessionàries SMATSA i Saba. Una retirada en tota regla.
La necessitat de taponar l’hemorràgia va precipitar la presentació de la candidatura socialista i, de pas, el PSC s’avançava a ERC que havia anunciat que donaria a conèixer a seva candidatura completa el dissabte. Tanmateix, Esquerra no vol passar pàgina del tema i ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari sobre l’afer que pot ser un arma de doble fil en la mesura que podria contribuir a que el PSC presentés a l’alcaldessa com a víctima.
Nucli dur socialista
Per valorar aquesta llista s’ha de tenir present que, fins al número 10, són posicions de sortida amb moltes opcions d’obtenir l’acta de regidor, que podria ampliar-se si el PSC millorés resultats electorals. També, s’han de comparar les posicions que ocupaven, sempre amb els condicionats del sistema cremallera, els candidats i candidates respecte als comicis del 2019.
Al capdamunt de la candidatura no hi ha novetats. Marta Farrés i el diputat Pol Gibert repeteixen en primera i segona posició. Així s’evita obrir el debat dins del partit sobre el dofí o dofina de l’alcaldessa que els números semblen indicar està entre Montserrat González (3) i Eloi Cortès (4). Cortés, que al 2019 anava al numero 10, ha estat premiat pel seu treball com a portaveu de facto del partit en els temes més delicats. Mar Molina escala posicions i passa del número setè al cinquè. Entre els cinc primers de la llista es trob el nucli dur del govern municipal, llevat de Jesús Rodríguez, de manera que en aquest sentit pot considerar-se continuista. Carles de la Rosa (8), actual regidor de Cultura, que a al 2019 anava en el numero sis, també té garantida l’acta.
En sisena posició està Adrián Hernández, alcaldable de Cs a les anteriors municipals i fitxatge estel·lar del PSC, acompanyat per Sergio Salcedo (18), home de l’aparell del partit a la ciutat. Aquestes incorporacions denoten l’interès del PSC per captar a sectors de l’electorat de Cs als barris de la ciutat, a la vista de les escasses possibilitats que aquesta formació obtingui representació municipal.
De la resta pot dir-se que és una llista de partit amb algunes correccions. Així, Manuel Robles i Laura Reyes, que al 2019 anaven en els número quatre i cinc respectivament, ara cauen al 10 i 11. Pel contrari, dues noves incorporacions com Laura Pineda (7) i Sílvia García (9) tenen assegurada l’acta de regidora. S’ha d’observar la incorporació de Víctor Motos (12) i la quota de Federalistes d’Esquerres amb seu president local Antonio Rodríguez Galián (13) que havia estat regidor d’Organització i Recursos Humans amb Antoni Farrés.
En definitiva, la socialista es tracta d’una llista continuista i de partit conformada per militants amb les notables excepcions d’Hernández i Salcedo.
El ‘front ampli’ d’ERC
Per valorar la candidatura d’ERC s’ha de tenir present que, fins al número 7, són posicions de sortida. Aquesta llista comparteix amb el PSC la continuïtat al capdamunt de la candidatura. Excepció feta de Sílvia Renom, exregidora convergent en el número 2, com ja s’havia anunciat, amb la clara voluntat d’erosionar l’electorat de Junts. Aquí Renom juga un paper per ERC en el centre semblant al d’Hernández en el PSC als barris.
Els regidors Santi Valls (3) i Èlia Soriano (4) ocupaven els números cinc i dos al 2019 en la llista encapçalada per Juli Fernàndez. Francisca Maya repeteix en sisena posició i Pere Farrés puja de la novena a la cinquena; pel contrari, Raül Garcia Barroso, que havia estat candidat de la Crida, baixa de setena a novena posició. És a dir, en els llocs de sortida es troben els edils que han conformat el grup municipal en aquest mandat.
D’altra banda, els fitxatges de formacions de l’àmbit de l’esquerra del PSC com Alicia València (8) d’EUiA i l’exregidor expulsat de Podem Ramon Vidal (11) tenen escasses possibilitats d’obtenir l’acta de regidor. Malgrat això, la seva presència sota les sigles d’ERC dona versemblança a la tesis de “front ampli” del seu alcaldable, Gabriel Fernàndez. Una fórmula que va funcionar a l’Uruguai i que està per veure si ho farà a Sabadell.
Aquestes darreres incorporacions han provocat un efecte col·lateral en la candidatura d’En Comú Podem, liderada pel diputat i exregidor Joan Mena, que encara no ha presentat la seva llista. La incorporació de Guanyem Sabadell, que al 2019 sumà 2.269 vots (2,35%), amb el suport dels exregidors Marisol Martínez i Miquel Soler, és una forma de contrarestar la tàctica d’ERC de presentar-se com la referència de l’espai a l’esquerra del PSC. Una qüestió aquesta de vital importància per als Comuns on es juguen el seu ser o no ser electoral després del desastre del 2019.
