Resseguim les enrevessades vicissituds del dispositiu digital que suposadament contenia converses que demostraven els suborns d’empresaris al regidor de PP, Jordi Soriano. El pendrive, gravat pel constructor José Ríos, va passar per les mans de Julio César Pombo i Melquíades Garrido fins arribar a Manuel Bustos. Aquí es perd la seva pista. El pendrive va ser destruït i només es disposa d’un fragment rescatat de l’ordinador de l’oncle de l’exalcade.
Durant tres sessions s’ha celebrat al jutjat penal n. 2 de Sabadell la vista oral de la peça separada n. 33 de la macrocausa de Mercuri, coneguda com el cas del pendrive. La primera sessió va estar dedicada a l’interrogatori dels tres acusats, la segona a les declaracions dels testimonis i la tercera a les conclusions finals de les acusacions i les defenses, quedant així vista per a sentència. Una maliciosa causalitat del calendari va voler que la darrera sessió, del 27 de novembre del 2023, coincidís amb l’onzè aniversari de l’esclat del cas Mercuri amb les impactants imatges de l’entrada i registre dels Mossos d’Esquadra a l’Ajuntament de Sabadell.
En aquesta peça s’han assegut a la banqueta d’acusats, per l’omissió del deure de perseguir delictes, Manuel Bustos, exalcalde de Sabadell, Josep Miquel Duran, llavors intendent de la Policia Municipal, i Manuel Somoza, coordinador d’Urbanisme. En principi, també va estar investigat Marcel Galofré, aleshores cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament, però va ser desimputat per prescripció al no haver-se realitzat cap actuació judicial contra ell en tres anys. Galofré va declarar com a testimoni en aquesta peça.
Al començar el judici, fiscalia i acusació popular demanaren dos anys d’inhabilitació, que no comporta pena de presó. Al final, aquesta petició ha estat rebaixada a set mesos a causa de l’eximent de dilacions indegudes del procediment judicial per uns fets presumptament delictius que es produïren als mesos de maig i juny del 2010.
Antecedents
Dos dels acusats en aquesta peça venien amb sentències condemnatòries en la macrocausa mercurial. Bustos va ser condemnat en sentència ferma del Tribunal Suprem (febrer 2016) a 16 mesos de presó per la peça de les pressions per intentar col·locar la dona de Marcel Galofré, Carmina Llumà, a l’ajuntament de Montcada i Reixac. També, va ser-ho a tres anys de presó per l’Audiència de Barcelona en la peça de la retirada de dues multes (desembre 2018). Ratificada la condemna pel Tribunal Suprem, va ingressar a presó de Lledoners (gener 2022).
Duran va ser condemnat en sentència ferma en la mateixa peça de les multes a un any i tres mesos de presó per tràfic d’influències i a 10 anys i mig d’inhabilitació per tràfic d’influències i prevaricació.
A la recerca del pendrive perdut
La fiscal Teresa Duerto, a la darrera sessió del judici, va realitzar un detallat i minuciós relat sobre les complicades vicissituds del misteriós pendrive desaparegut sustentat en les escoltes telefòniques, els testimonis orals i les proves documentals.
Segons aquest relat, el propietari de l’empresa Excavallès, José Ríos, va lliurar a Julio César Pombo, dirigent comarcal del PP, un pendrive de vàries hores de durada on estaven gravades converses amb constructors i amb el regidor del PP, Jordi Soriano. En aquestes converses quedava clar que Soriano cobrava suborns als empresaris a canvi d’obtenir contractes d’obres públiques. Això, en un moment de crisi del sector després de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera al 2008 i quan Bustos, sense majoria absoluta, necessitava dels vots dels dos regidors del PP per a la governabilitat del municipi.
Pombo, prosseguint amb la reconstrucció dels fets del ministeri públic, va entregar, a mitjans de maig del 2010, el pendrive a Melquíades Garrido, oncle de l’alcalde Bustos, president del Gremi de Constructors, imputat en diverses peces de Mercuri i que ha comparegut en aquesta peça com a testimoni. Per indicació de Pombo, el tiet, a la seva volta, li va passar al seu nebot, a qui va indicar el contingut de les gravacions.
Un fragment d’aquest pendrive, d’uns quants minuts de durada, va poder ser rescatat pels informàtics d’una carpeta de l’ordinador decomissat a Garrido, prova que ho havia descarregat. En aquest fragment es pot escoltar una conversa entre Ríos i l’empresari Eusebio Romero on es diu: “Soriano cogió pasta de los dos”, encara que no pot precisar-se si parlaven d’ells mateixos o d’altres empresaris. Tots dos, Ríos i Romero, estan imputats en la peça principal de la macrocausa sobre els suborns dels empresaris a Soriano, on Bustos no està imputat.
El cor de les tenebres
Aquí arribem al cor de les tenebres del cas Mercuri: ¿Estafava Soriano als empresaris dient-los que els aconseguiria obtenir contractes de l’Ajuntament i després no complia? ¿A canvi d’aquests suborns aconseguia en certs casos tractes de favor amb l’administració local? Esperem que el judici sobre la peça principal de la macrocausa doni resposta a aquests interrogants.
A parer de la fiscal, llavors Ríos s’havia barallat amb Soriano perquè aquest no “cumplía con las expectativas”. Així deia que havia posat 120.000 euros al Centre d’Esports Sabadell i que no se l’estava reconeixent el seu esforç. És a dir que Soriano cobrava, però sense donar-li a Ríos els beneficis promesos. Potser per revenja o per extorsionar Soriano per tal què li tornès els calers, va fer les gravacions que sembla ser contenien proves de la comissió de greus activitats delictives.
Uns 15 dies després que Manuel Bustos rebés el maleït dispositiu digital de mans del seu oncle, va ordenar a Duran, Somoza i Galofré que citessin Ríos per aclarir el tema del pendrive. Està demostrat que Bustos va donar instruccions per tal que Duran anés armat i uniformat. Segons la darrera de les quatre contradictòries declaracions de Ríos en seu judicial, va anar a aquesta reunió enganyat, pensant-se que era per tractar d’un expedient per l’abocament de vuit camions de terres a la finca de Guillem Ustrell, també imputat en la peça n.1 de la causa.
A la reunió, a la qual Bustos no va assistir, Ríos va sentir-se coaccionat. Somoza li va recordar que és delicte “tanto quien paga como quien cobra”. En la conversa telefònica intervinguda de Ríos amb Ustrell, va confessar: “Me he cagado en los calzoncillos”. També, que respecte als suborns, li havien dit que “dejase el agua correr” per protegir Soriano. A la recent declaració com a testimoni, Ríos va dir que es va acollonir tan que havia llençat el pendrive a la primera paperera que va trobar. A casa seva va destruir totes les còpies de la gravació. Bustos, a l’exhaustiu interrogatori de la fiscal, va reconèixer haver rebut el pendrive de mans del seu tiet, però que no va poder obrir-lo. Va negar -probablement aconsellat pel seu advocat- que hagués escoltat les gravacions. Ara bé, resulta estrany que l’alcalde no demanés a algú que li resolgués el problema tècnic, si és que aquest existia.
En les seves declaracions, Bustos, Somoza, Duran i Galofré coincidiren en la versió que la reunió estava convocada pel tema de l’abocament dels vuit camions on Ríos s’havia encarat amb els agents de la Policia Municipal amb el clàssic i fatxenda : “usted no sabe con quién está hablando”, cridant irat que ell “tenia mano en el Ayuntamiento” i que les sancions quedarien en no res. Tots ells asseguraren que Ríos era un fanfarró, un bocamoll, que havia tingut un calentón i que en el pendrive de marres no hi havia res a denunciar. No havien fet res, perquè no n’hi havia res. Una versió apuntalada pels tres advocats de la defensa, entre ells Cristóbal Martell, defensor de Duran, que va sostenir un viu duel dialèctic amb la fiscal Duerto. De fet, el comportament de Ríos en la seva compareixença com a testimoni va donar peu a aquests judicis de valor de la defensa. D’altra banda, l’empresari, criat a Ca n’Oriac, també ha estat imputat en altres procediments judicials per estafa a una assegurança, falsedat en pagarés i altres delictes relacionats amb les deutes d’Excavallès.
El senyor dels pendrives
Així doncs, el pendrive gravat per Ríos, va passar per les mans de Pombo, Garrido i Bustos. Aquí es perd la pista. A les seves conclusions finals, la fiscal assegurà que l’obligació dels acusats, tots tres autoritats o funcionaris públics, era posar el dispositiu digital a disposició policial o del ministeri fiscal. Pel contrari, van ordir un pla per destruir aquestes gravacions comprometedores. Aquest va ser el veritable objectiu de la reunió que va ser un èxit, ja que va aconseguir el seu propòsit que el pendrive desaparegués i que Ríos deixés de molestar.
Manuel Bustos, preguntat per la fiscal sobre què havia fet amb el dispositiu digital, va respondre que no ho sap. Ho haurien tenir els Mossos d’Esquadra juntament amb altres documents, mòbils i equips informàtics que l’havien decomissat del seu despatx. Tanmateix, la fiscal va assegurar que a l’inventari dels Mossos no figurava aquest pendrive, del qual només s’ha conservat l’esmentat fragment de l’ordinador de Melquíades Garrido.
L’última paraula
Abans que el judici quedés vist per a sentència, Manuel Bustos va exercir el seu dret a l’última paraula. L’exalcalde, visiblement emocionat, va manifestar que era una “víctima de Soriano” injustament maltractat. “Soriano me engañó a mí y a muchísima gente”. Va descriure el dolorós impacte sobre la seva família d’aquesta situació i la duresa de la vida a la presó. Així mateix, va proclamar la seva innocència i ser objecte d’una “persecución política”. Sense poder contenir les llàgrimes, va suplicar a la fiscal que posés els focus en una altra banda.
Foto portada: l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, arribant aquest dilluns als jutjats de Sabadell. Autor: ACN.
Pingback: Joan Queralt: "el cas Mercuri és només una gota en el mar de la corrupció"