L’enquesta difosa el passat cap de setmana per aquest digital apunta cap a la consolidació en l’alcaldia de la socialista Marta Farrés i també d’ERC com a segona força política de la ciutat, alternativa de govern i hegemònica de l’independentisme. Així mateix, indica la recomposició de l’espai a l’esquerra del PSC i de l’espectre del centre-dreta espanyolista
El passat cap de setmana es va fer pública l’enquesta telefònica electoral de la consultora Target Point. El sondeig a realitzar-se entre el 27 de gener i el 3 de febrer, després de la campanya de Nadal. La mostra, amb un marge de confiança del 95,5 per cent, s’acosta al miler de sabadellencs (987). Una quantitat prou significativa per copsar les tendències polítiques en una ciutat, segons les dades dels anteriors comicis locals, amb un cens electoral de 154.721, dels quals el 57.490 (37,45 per cent) es van abstenir.
L’enquesta consta de dues parts diferenciades. La primera relativa a la intenció de vot que vol copsar el pes relatiu de les marques polítiques on compten més els factors ideològics. La segona, sobre el grau de coneixement i la valoració dels líders polítics que permet avaluar el factor personal, de tanta importància en unes eleccions municipals.
La primera dada que crida l’atenció és la gran distància entre el grau de coneixement de l’alcaldessa socialista, Marta Farrés, segura candidata a la reelecció, coneguda pel 97 per cent dels enquestats i la resta dels seus competidors. Una prova de la intensa activitat de l’alcaldessa per donar-se a conèixer com dicta el llibre d’estil de PSC en l’apartat de trepitjar carrer. La segueixen, a gran distància, Gabriel Fernàndez (ERC) conegut només pel 35 per cent dels enquestats, Marta Morell (ex Podem) amb el 29 per cent, Lourdes Ciuró de Junts (28 per cent) i Joan Mena (Comuns) amb el 27 per cent. Així, en ordre descendent, fins arribar a Nani Valero (Crida per Sabadell), en darrera posició, coneguda només pel 17 per cent dels enquestats.
El fet que Farrés gairebé tripliqui el grau de coneixement del seu immediat competidor és una dada molt rellevant que contribueix decisivament a interpretar la resta de dades de l’enquesta.
D’aquesta manera, en l’apartat de valoració del polítics (del 0 al 10), no resulta estrany que Farrés es situï en primera posició (6,39), acompanyada per la seva mà dreta, el diputat i regidor Pol Gibert (5,56). Els segueixen Mena (5,42), Fernàndez (5,36) i Ciuró (5,2). La resta de candidats no superen l’aprovat, situant-se en darrera posició Adrián Hernández (Cs) amb només 4,12 punts.
Així mateix, el grau d’avaluació de la gestió municipal, dividida en tretze apartats, resulta favorable al PSC. La valoració global (de 0 a 10 punts) supera l’aprovat (5,89 punts), en una forquilla entre la màxima nota, en la qualitat del transport públic (7,17), i mínima de 4,1 referida als impostos i taxes. Ara bé, la dada més rellevant rau en la resposta a la pregunta si es creia que la ciutat havia millorat en els darrers tres anys. El 53 per cent pensa que, amb diferents graus, ha millorat, el 24 cent que està igual i la resta que empitjorar molt o poc.
Quan falta poc més d’un any per les eleccions locals, previstes al maig de 2023, les dades del sondeig sobre intenció de vot resulten força congruents amb les de coneixement i valoració dels candidats i avaluació de la gestió de la ciutat. El PSC tornaria a imposar-se com a primera força política, amb el 34,3 per cent del vots, 4,4 punts per sobre del resultat de les municipals de 2019 i 11 regidors, un més que ara, i a tres de la majoria absoluta.
Si aquest fos el resultat dels comicis significaria una victòria de Farrés que es veuria consolidada a l’alcaldia i amb una distància de la majoria absoluta que li permetria elegir, a dreta i esquerra, el seu soci de mandat.
ERC, en segona posició, incrementaria els seus suports electorals en percentatge de vot però no creixeria en nombre d’edils i mantindria els seus actuals set regidors. Un bon resultat en la mesura que es consolidaria com a segona força política de la ciutat i alternativa de govern al PSC. També, per què s’imposaria clarament a Junts en la hegemonia del vot independentista concentrat en el Centre de la ciutat en el sentit sociològic del terme. En efecte, la formació liderada per Lluís Matas es mantindria amb tres edils actuals que en aquest mandat han valgut el seu pes en or (o en assessories municipals si es prefereix l’expressió) per mantenir la majoria al consistori. Una circumstància que podria variar si el PSC -sense majoria absoluta- opta per pactar amb els Comuns –com aquest mandat ha fet amb Podem– a qui l’enquesta atorga dos regidors. De manera que Farrés i Mena estarien a la frontera de la majoria absoluta.
Recomposició dels espais a esquerra i dreta
Aquesta és un dada política mol interessant, en la mesura que indicaria la recomposició de l’espai a l’esquerra del PSC després del desastre del 2019. En aquell moment es presentaren cinc candidatures per representar aquest espai. El resultat fou que només Marta Morell va obtenir l’acta de regidora. La seva expulsió de Podem apunta a que, com Marisol Martínez, es quedarà fora del consistori. D’altra banda, el fet que Joan Mena actual portaveu dels Comuns al Congreso de los Diputados, lideri aquesta llista facilitaria extraordinàriament arribar a un pacte d’esquerres amb Marta Farrés. Un eventual acord que, a més, seria el preferit per 14 per cent dels enquestats, mentre que l’actual pacte de legislatura amb Junts només compta amb el 2 per cent de suport dels enquestats.
Per la seva banda, la Crida experimentaria una lleugera davallada en la intenció de vot, però que podria posar el perill el seu actual tercer regidor. En efecte, la formació de l’esquerra independentista podria perdre vots tant pel cantó independentista com sobretot per l’esquerra a favor de Mena.
Una de les qüestions que han de dilucidar els propers comicis locals rau en la representació del centre-dreta espanyolista. En el passat aquest espai havia estat representat pel PP amb un màxim de tres regidors. Actualment, aquest espectre polític està ocupat per Cs amb els mateixos edils. La crisi del PP amb la dimissió de Pablo Casado, els pèssims resultats obtinguts per Cs en les darrers comtesses electorals a Madrid i Castilla-León i l’ascens de Vox dibuixen un panorama incert i complex.
L’enquesta ofereix dades de les tres formacions per separat i no contempla la hipòtesi de una llista conjunta Cs-PP que s’estan estudiant les seves direccions catalanes. En qualsevol cas, el PP no entraria en el Consistori, Cs perdria la meitat dels seus votants i podria quedar-se amb un únic regidor. Vox, amb el 4,6 per cent d’intenció de vot, estaria a punt d’entrar a l’Ajuntament si d’aquí un any i amb la campanya de pel mig aconsegueix superar la barrera del 5 per cent dels vots. És una possibilitat gens menyspreable si ens atenem a un eventual vot ocult d’aquesta formació ultradretana.
Tendències de fons
Hem de tenir en compte que les enquestes, en el cas que estiguin ben fetes i aquesta ho sembla, són la fotografia d’un instant concret, però són valuoses per indicar les tendències de fons, més enllà de l’assignació concreta del nombre de regidors. També s’ha de tenir present que, en política, un any és molt de temps i podrien donar-se circumstàncies imprevisibles que modifiquessin les actuals previsions. Així mateix, s’ha de comptar amb la campanya electoral que, segons com vagi, podria fer variar aquests pronòstics.
Fetes aquestes restriccions, el sondeig apunta a una consolidació de Marta Farrés com alcaldessa incrementant la representació del PSC al consistori que podria pactar a dreta i esquerra, depenent del resultat electoral. Encara que, si sumés majoria absoluta amb Mena, li resultaria molt difícil explicar perquè prefereix pactar amb el centre-dreta independentista.
En segon lloc, indica la consolidació d’ERC com a segona força política de la ciutat i hegemònica en l’espai de l’independentisme, però encara lluny d’aspirar a governar la ciutat davant el domini del PSC de Farrés.
Finalment, el sondeig mostra una recomposició dels espais a la esquerra del PSC i del centre-dreta espanyolista. En el primer cas, al voltant de la candidatura liderada per Mena; en el segons cas, determinada per l’ascens de Vox i les davallades de Cs i PP.
Entorn aquestes tres qüestions es dirimirà la cada cop més propera campanya electoral.
Més informació:
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, fa algunes setmanes. Autor: David Chao.
