El judici contra Manuel Bustos, Josep Miquel Duran i Xavier Izquierdo va mostrar en un model a escala reduïda el funcionament de la manera despòtica d’exercir el poder de qui fou durant 13 anys l’alcalde de Sabadell.
La sala vistes número 10 de l’Audiència Provincial fou durant tres sessions l’escenari del judici per les dues multes que suposadament l’exalcalde Manuel Bustos va ordenar treure a la seva dona, Montserrat Costa, aleshores directora de l’àrea de Presidència, i al seus fills, Alejandro i Carlos. Tanmateix, a falta de la declaració d’un testimoni, s’haurà d’esperar al 13 de juliol per què les tres acusacions i els tres defensors elevin les seves conclusions finals i en el seu cas les seves peticions de pena.
A la primera sessió el tribunal, presidit per Montserrat Comas, assistida pels jutges José Antonio Lagares i Maria Vanesa Riva, va desestimar la petició de les defensa de Manuel Bustos, exercida per Deborah Quiroga -dona de l’advocat Cristóbal Martell que el va defensar a la peça de Montcada- per tal que fossin anul·lades les gravacions de les escoltes telefòniques. Aquestes gravacions són una de les principals peces de l’acusació que foren declarades vàlides pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmades en la seva legalitat pel Tribunal Suprem.
Donar cera l’alcalde
El judici ha suposat una mena d’examen sota el microscopi de l’estil i els mètodes de qui durant 13 anys exercí amb mà de ferro el govern de la ciutat. En principi, podria semblar un assumpte menor, però en realitat es tracta d’un afer que conté tots els ingredients per explicar el funcionament d’una concepció patrimonialista i despòtica d’ostentar el poder. Així, els altres dos acusats, l’exintendent de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran i Xavier Izquierdo, ex coordinador d’Espai Públic actuaven de forma absolutament servil respecte a les ordres del seu cap. Com es va poder escoltar a les gravacions el primer li va dir en una conversa telefònica a l’exalcalde que “como siempre tiene razón”. El segon va respondre a preguntes de la fiscal, Teresa Duerto, que “se l’havia de donar cera” per tenir-lo content.
Els tres acusats han incorregut en nombroses contradiccions i excuses difícilment creïbles (més info: ‘Bustos i Durán, contra les cordes‘). Especialment, quan algunes de les seves afirmacions han estat clarament desmentides pels testimonis d’alguns treballadors, com els operaris de la grua que llavors gestionava l’empresa Dornier (més info: ‘Els testimonis deixen dubtes‘). Així, mentre que Manuel Bustos va assegurar que els sancionats per infraccions de tràfic mereixedores que el vehicle fos retirat no rebien cap document en paper i que tot es feia informàticament, els inspectors de la grua afirmaren que sempre rebien una notificació escrita.
A aquestes contradiccions s’han d’afegir algunes manifestes irregularitats. Per exemple, les suposades al·legacions redactades per Carlos Bustos amb l’objectiu que li fos retirada la sanció per aparcar indegudament no han aparegut, com el màster de Cristina Cifuentes. També que Duran suposadament agafés diners per pagar l’import per pagar el servei de la grua i poder retirar el vehicle de la caja de anticipos destinada a abonar en efectiu certes despeses de la Policia Municipal. A llarg dels minuciosos interrogatoris del ministeri fiscal va donar la impressió que els caps de l’administració local estaven disposats a vulnerar les normatives més elementals per tal de complaure al Capo, que es com es referien a l’exalcalde molts del personatges que apareixen al sumari del cas Mercuri. Ara bé, com diu l’adagi popular en el pecat està la penitència. D’aquesta manera, Bustos i la seva defensa intentaren descarregar tota la seva responsabilitat en Duran que s’arrisca a ser creditor d’una dura condemna penal.
Retrat de família
En el curs de les sessions van desfilar com a testimonis el nucli dur de la família Bustos: la seva exdona Carmen Pelayo, la seva actual esposa, Montserrat Costa, i els seus dos fills majors.
Als interrogatoris es van viure moments de gran dramatisme. L’exalcalde i el seu fill Carles no van poder contenir les llàgrimes quan es van reconstruir els esdeveniments derivats de la situació de la segona multa on es donava la circumstància que el vehicle on hi anaven els germans Bustos va estacionar indegudament davant un hospital on el menor dels germans anava a sotmetre’s a una prova de diagnosi de càncer.
Manuel Bustos s’arrisca una petició de pena de quatre anys (dos per cada multa) que podria comportar el seu ingrés a presó, si en el cas que fos condemnat i la condemna superés els 24 mesos, doncs s’haurien de sumar els 16 mesos a que fou sentenciat en ferm en el cas de Montcada. Probablement hagués estat més intel·ligent per la seva part haver acceptat la comissió d’aquests delictes. D’aquesta forma, no s’hauria celebrat el judici, evitant l’espectacle de mostrar en públic les intimitats de la seva família. També, segurament s’hauria arribat a un acord amb la fiscalia per de ser condemnat a una pena inferior, evitant del perill d’acabar a la presó. Ara bé, això, com a la faula de l’escorpí i la granota, aniria contra la naturalesa de l’excalcalde.
A la llum del que s’ha pogut veure a la sala de vistes de l’Audiència Provincial queden pocs dubtes sobre una sentència que reuneix totes les condicions per a ser condemnatòria. El gran dubte és si aquesta sentència serà suficient per què Manuel Bustos acabi ingressant a la presó.
