L’anunci de l’entrada dels dos regidors de Junts per Sabadell al govern municipal amb majoria absoluta del PSC no ha estat cap sorpresa. Només era una qüestió de temps. Aquí intentarem esbrinar les seves motivacions polítiques.
La bona sintonia entre les dues formacions arrenca del mandat anterior. El govern de coalició PSC–Podem, sumava 11 regidors i necessitava de tres edils per completar la majoria absoluta de 14 i assegurar-se la governabilitat del municipi. Un acord impulsat per l’aleshores portaveu de Junts, Lourdes Ciuró. que ha continuat el seu successor Lluís Matas. El pacte no va ser gratuït. Junts col·locava dos comissionats (Gran Via/ Ripoll i turisme i promoció exterior) a canvi de donar suport al govern municipal.
Llavors l’alcaldessa, Marta Farrés, tenia una altra opció. Apostar per Cs, també amb tres regidors, que va mostrar la seva disposició a entrar en el govern municipal. Ara, aquest partit ha desaparegut, però el seu portaveu, Adrián Hernández, s’ha passat a les files del PSC i és el tinent d’alcaldessa de Seguretat i Via Pública. Es diu que la política crea estranys companys de llit. Matas i Hernández, que s’atacaven sense pietat en els plens del mandat anterior en temes com la política lingüística, ara formaran part del mateix executiu local.
En el mandat anterior, els socialistes estaven obligats a buscar pactes per assegurar-se la governabilitat. Ara, la seva majoria absoluta ho fa del tot innecessari. Les majories absolutes són un mandat clar de l’electorat per governar en solitari i aplicar íntegrament el seu programa electoral sense entrebancs. L’entrada de Junts en el govern municipal no està justificada per raons de governabilitat i respon a d’altres motivacions de tractarem d’esbrinar.
Tàctica i estratègia
Des del punt de vista tàctic, el moment triat per fer públic l’acord ens proporciona alguna pista. Aquest s’ha produït l’endemà de l’anunci d’un fort increment en la pressió fiscal, previ a l’elaboració dels pressupostos municipals. Els impostos i taxes municipals havien estat congelats a l’anterior mandat com a condició política de Junts per donar suport als pressupostos. Una elecció que ha acabat generant un notable dèficit que ara s’ha de redreçar elevant la pressió fiscal. Amb l’entrada de Junts, els socialistes desvien l’atenció sobre en un tema delicat en la mesura que afecta les butxaques dels contribuents i intenten apaivagar l’oposició dels sectors socioeconòmics que Junts diu representar.
Des del punt de vista estratègic, l’acord expressa les coincidències de fons de les dues formacions en matèria de model de ciutat, tant en termes de desenvolupament econòmic com urbanístics. Només per posar uns exemples, PSC i Junts són ferms defensors de la Ronda Nord/Quart Cinturó, a diferència d’ERC, Crida i ECP. També, coincideixen en la importància de l’aeroport com a motor econòmic de la ciutat o en la compatibilitat d’usos industrials en la llera del Ripoll. D’aquesta manera, el PSC de Sabadell s’orienta clarament cap al centre-dreta i s’allunya dels plantejaments de les tres formacions de l’esquerra representada en el Consistori.
D’altra banda, com deia Graham Greene, en política sempre compta el “factor humà”. A l’anterior mandat, com a soci de legislatura i amb peu en el govern local a través dels dos comissionats, s’establiren bones relacions personals, sustentades certament en la concurrència d’interessos. A més, els socialistes comprovaren que a la gestió municipal no donaven problemes. Una situació molt diferent a la que es donaria si, per exemple, Marta Farrés hagués triat com a parella de ball a Joan Mena que li hagués plantejat unes exigències que potser no vol assumir.
Beneficis i perjudicis
Les raons de Junts a l’entrada en el govern de majoria absoluta socialista no presenta gaire dificultats. Així poden argumentar satisfactòriament que d’aquesta manera portaran a la pràctica aspectes essencials del seu programa electoral amb la garantia de ser ells mateixos qui ho gestionaran. Això, quan el PSC no té cap necessitat de fer-ho. Tanmateix, aquesta política té el risc que els socialistes, amb excel·lents resultats al Centre a les recents municipals, atreguin encara més part dels votants de Junts. Al capdavall, en política municipal, els alcaldes o alcaldesses capitalitzen els mèrits o els demèrits de la gestió.
Molts més problemes presenta la justificació de l’alcaldessa a la formació del govern de coalició amb Junts (més info: ‘Matas i Farrés basen en la bona sintonia política i personal L’acord pel Sabadell del sí‘). Certament, les majories absolutes no són cap obstacle per cercar consensos i acords en temes estratègics, de ciutat. Així ho va fer Antoni Farrés amb el Pla d’Urbanisme en vigor, que fou aprovat per unanimitat malgrat tenir majoria absoluta i governar en solitari. Per construir aquests consensos no cal que les formacions que estiguin d’acord entrin al govern municipal. Poden fer-ho exercint l’oposició. El correcte funcionament de les institucions democràtiques, com els ajuntaments, exigeix que el poder executiu estigui controlat i fiscalitzat per una oposició forta i rigorosa.
Des de la seva majoria absoluta, el PSC podia buscar aquests consensos de ciutat a la seva dreta o la seva esquerra. La decisió de permetre l’entrada de Junts al govern municipal qüestiona aquesta posició de centralitat, a l’escorar-se clarament cap al centre-dreta independentista. El moviment obliga les forces a la seva esquerra a posicionar-se en l’oposició pura i dura. Aquesta serà, amb permís de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, la correlació de forces d’un mandat que tot just acaba de començar.
Foto portada: el sisè tinent d’alcaldessa i portaveu de Junts, Lluis Matas, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Autor: Ajuntament.
