Anàlisi. ‘Moviments en el tauler electoral’

D’ençà la represa del curs polític s’han produït una sèrie de moviments en els caps de llista d’algunes candidatures amb opcions d’obtenir representació en les eleccions municipals de maig de 2023. També, la sortida de Junts de l’executiu català, té efectes directes a la política local en les persones de Lourdes Ciuró, Juli Fernández i Maties Serracant.  

A falta de poc més de sis mesos per les municipals de finals de maig de 2023, hi ha moviments en el tauler.

Incògnites en la dreta espanyolista

El 7 d’octubre, Adrián Hernández, portaveu del grup municipal de Ciutadans (Cs) i cap de llista de la formació a les passades municipals, anunciava la decisió de no tornar a presentar-se com alcaldable i que deixaria l’acta de regidor abans d’acabar l’any. Joan García, diputat al Parlament de Catalunya i que havia estat regidor i portaveu del grup municipal, el substituirà (més info: ‘Sorpresa a Ciutadans‘).  

Adrián Hernández i Joan Garcia, de Ciutadans. Autora: J. Ramon

Es tracta d’una determinació intel·ligent que, des del punt de vista personal, estalvia a Hernández una àrdua campanya electoral sense masses perspectives. Certament, Cs, ara amb tres edils, té escasses possibilitats d’obtenir representació al consistori. De fet, el destí d’aquests tres regidors és una de les incògnites a resoldre en les properes municipals. És possible que un d’aquests tres edils vagi a parar al PSC i que els altres dos se’ls disputin PP i Vox; encara que les darreres enquestes indiquen una tendència a la concentració del vot de la dreta espanyolista en el PP i una davallada de Vox. En aquest cas, Cuca Santos (PP), tornaria a ser regidora.

L’aposta de Joan Mena

Dies després, el 15 d’octubre, Yolanda Díaz, vicepresidenta del govern i líder de Unidas Podemos, protagonitzava un acte de masses a Fira Sabadell per presentar a Catalunya la plataforma Sumar que encapçalarà a les properes eleccions generals. Díaz comparegué flanquejada per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i Jessica Albiach portaveu d’En Comú Podem al Parlament.

En clau local, l’acte va significar un suport al màxim nivell a la candidatura que liderarà Joan Mena, actual diputat i portaveu d’En Comú Podem al Congreso de los Diputados. A l’igual que Joan García, també ha estat regidor de l’Ajuntament de Sabadell, però, a diferència d’aquest, la seva llista comptà amb moltes possibilitats d’obtenir representació amb almenys un parell de regidors.

Abraçada entre Yolanda Díaz i Joan Mena. D'esquenes, Albiach i Colau. Autor: David B.
Abraçada entre Yolanda Díaz i Joan Mena. D’esquenes, Albiach i Colau. Autor: David B.

A les anteriors municipals, aquest espai es presentà fragmentat en cinc candidatures. Ara, apresa la lliçó, es tracta de concentrar aquest electorat en una única oferta política.  Especialment, si tenim en compte les minses possibilitats que la candidatura Sentim Sabadell, que encapçalarà Marta Morell, actual regidora no adscrita i expulsada de Podem. Particularment si ens atenem als precedents de les candidatures de Ramon Vidal i Marisol Martínez als anteriors comicis locals.

Aquí s’ha d’apuntar la importància que podrien tenir els regidors de la candidatura de Mena per a la conformació de les majories en el nou Consistori.

Retocs a la Crida

En l’àmbit de l’esquerra independentista, el 21 d’octubre, s’anunciava que el regidor Lluís Perarnau renunciaria a l’acta de regidor per donar pas a Aurora Murillo que anirà en el número quatre de la candidatura de la Crida per Sabadell. La representació d’aquest espai (ara són tres edils), ha oscil·lat entre els dos regidors de l’Entesa per Sabadell i els quatre de la Crida amb Maties Serracant com cap de llista. A les properes municipals, potser podrien tornar als registres que obtenia Entesa, atesa la fidelitat d’aquest electorat.

Conselleres, consellers i assessors

El darrer moviment, tot i que no afecta directament als caps de llista, té una repercussió directa en la política municipal. El 8 d’octubre, Lourdes Ciuró, consellera de Justícia, anunciava que, acatant la consulta interna de Junts, abandonava el Govern de la Generalitat. D’igual manera que García i Mena, Ciuró havia estat regidora a l’Ajuntament per CiU per posteriorment ser diputada a Madrid. Va perdre en la pugna interna a Junts, doncs ella va fer campanya per no trencar el govern de coalició amb ERC.

L’exconsellera Ciuró, aquest dijous en un acte de Junts a Montjuïc. Font: @lciuro via Twitter.

L’endemà, a la remodelació del Govern després de la sortida de Junts, Juli Fernàndez era designat conseller de Territori, un dels departaments amb més pes polític i amb major incidència i contacte amb les administracions locals.

Dies després, el 28 d’octubre, s’informava que el conseller Fernàndez, que havia estat alcalde de Sabadell (2015-2017), fitxava d’assessor a Serracant que el succeí en el càrrec fins el 2019. Una decisió que es sustenta no només en la confiança política i personal, atès que ambdós compartiren responsabilitats al govern municipal en els moments àlgids del procés sobiranista, sinó que és coherent amb l’estratègia d’ERC d’obrir l’executiu a altres formacions. Així ho va fet el president Pere Aragonès amb Joaquim Nadal (exPSC), Carles Campuzano (exCiU) i Gemma Ubasart (exPodem). Fernàndez, a través de Serracant, amplia el registre cap a la CUP.   

El conseller de Territori, Juli Fernàndez, fa uns dies presentant la temporada de neu. Foto: @julifernandez via Twitter.

Des del punt de vista local, es tracta d’una bona notícia per la secció local d’Esquerra i dolenta per la Crida, però també per a Junts. Fins ara Junts i ERC compartien el paper “d’aconseguidors” en la Generalitat que ara ha quedat en les mans exclusives d’Esquerra, cosa que perjudica Junts. Aquí radica altre dels interrogants, que dirimiran les urnes, entre dues formacions amb una clara frontera electoral. Al maig es veurà si els seus votants es decanten per l’estratègia de col·laboració i pacte amb els socialistes de Lluís Matas o per la de l’oposició pura i dura de Gabriel Fernàndez.  

D’altra banda, a poc més de mig any per a la cita amb les urnes, que l’exalcalde Serracant treballi per a ERC a la Generalitat no reforça les expectatives de la Crida.

Les expectatives de Marta Farrés

En definitiva, per la part de dalt, s’han configurat les candidatures que concorreran als comicis locals amb opcions d’obtenir representació al Consistori. Tot sembla indicar que el PSC de Marta Farrés podria ampliar la seva condició de primera força política de la ciutat, però sense assolir la majoria absoluta.

Foto portada: vots a les urnes als comicis del 24 de maig de 2015. Autor: David B.

Comments are closed.