Quan s’ha arribat a la meitat del mandat, determinat per la pandèmia, analitzem la correlació de forces entre els grups municipals representats al consistori, així com l’horitzó polític cara a la propera comtessa electoral. La brutal irrupció de la pandèmia dificulta extraordinàriament un balanç acurat de la gestió del govern bipartit, PSC-Podem, presidit per Marta Farrés. De fet, l’alcaldessa va manifestar que deixava en suspens els seus compromisos programàtics per tal d’entomar els efectes de la Covid 19. Per tant, centrarem el nostre anàlisi en els aspectes purament polítics d’aquest bienni.
Les eleccions municipals del 2015, determinades per l’impacte del cas Mercuri, significaren el final de l’era Bustos, tot i que les seves conseqüències judicials encara estan actives amb diverses causes obertes i amb la incògnita de si l’exalcalde socialista ingressarà a presó. De fet, l’actual equip de govern, personat com acusació particular, ha tingut una actuació desafortunada al negar-se a respondre a la petició del tribunal sentenciador en el cas de les multes sobre l’eventual empresonament de Bustos. Així ha donat la impressió que encara no s’han alliberat del tot del fantasma de l’exalcalde.
En qualsevol cas, en aquelles municipals el PSC s’enfonsà, passant de 13 a cinc regidors, i donant pas a un govern municipal quatripartit format per ERC, Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, aquestes dues darreres formacions en l’òrbita d’ICV-Podem. Es va obrir un mandat de transició on el quatripartit, autoqualificat de “govern de transformació”, va gaudir d’una finestra d’oportunitat per consolidar una nova majoria durant un nou cicle polític. Tanmateix, els seus errors en la gestió, més abocats en la planificació que en l’execució, el seu alineament a favor de la causa independentista en una ciutat que no és majoritàriament secessionista, així com la fragmentació de les ofertes electorals de l’àmbit de Podem determinaren que el PSC, amb 10 regidors, recuperés la condició de força més votada i amb millor disposició no només per ostentar l’alcaldia en el pressent mandat, sinó per inaugurar un llarg cicle d’hegemonia política.
El resultat electoral, malgrat que facilitava extraordinàriament un executiu municipal presidit per Marta Farrés, permetia la remota possibilitat d’un govern local alternatiu amb les tres formacions independentistes, ERC, Crida i Junts per Sabadell, que a la vigília dels comicis signaren un compromís per formar un executiu municipal secessionista, però que necessitava de l’imprescindible suport de Marta Morell, l’única regidora de Podem. No obstant això, els socialistes no només obtingueren el suport de Morell, a canvi d’entrar en un govern de coalició, sinó que teixiren un pacte de mandat amb els tres edils de Junts, liderats per Lourdes Ciuró que els hi atorgava la majoria absoluta. Per acabar-ho d’adobar, els greus incidents a la sessió d’investidura de Farrés van facilitar la cohesió del pacte entre socialistes i podemites.
Correlació de forces
Així, des dels primers compassos del mandat, es configurà una correlació de forces que s’ha mantingut fins avui. D’una banda, el bipartit PSC-Podem amb el suport de Junts; un recolzament que va palesar-se amb el recolzament de la formació postconvergent als pressupostos municipals i, encara més, per la designació de dos comissionats per encarregar-se de la Gran Via i la projecció exterior de la ciutat.
D’altra banda, un bloc d’oposició pura i dura format per ERC i Crida amb 10 regidors. Aquest bloc opositor ha cercat les contradiccions entre PSC i Junts en l’eix nacional i entre PSC i Podem en el social. De fet, han aconseguit alguna victòria en certes mocions al ple –com ara en la qüestió del Gimnàs Municipal-, però que no han modificat substancialment l’actual correlació de forces en les qüestions veritablement importants.
Al mig resten els tres edils de Ciutadans en una espècie de terra de ningú, doncs difícilment poden donar suport a les dues formacions independentistes opositores, alhora que perceben amb amargor com el PSC prefereix associar-se amb el partit de Puigdemont i no amb una força constitucionalista com la seva.
Les raons del pacte de mandat entre PSC i Junts s’expliquen pels seus respectius interessos partidistes i electorals. Per als socialistes l’acord amb Junts propicia la ruptura d’un hipotètic bloc independentista; a més, els hi suposa un desgast mínim ja que, a diferència de Cs, no tenen pràcticament frontera ni competència electoral amb els juntaires. D’aquesta manera, haver pactat amb Cs hauria significat alimentar les expectatives d’un competidor electoral als barris de la ciutat.
Des de Junts són molt conscients de les característiques del seu electorat i de la diferència entre les seves aspiracions en l’àmbit nacional i en el local, així com de la perspectiva d’un llarg cicle d’hegemonia socialista. A més, la seva frontera electoral no és amb el PSC, sinó amb ERC que, en el context de la correlació de forces local, suposaria anar de la mà amb la Crida. Una circumstància no agradaria a la seva base electoral de conviccions conservadores en l’eix social. També, el pacte amb el PSC els hi permet aconseguir coses tangibles per al Centre de la ciutat on es concentrà gairebé la totalitat dels seus electors.
El moviment de la Crida
La marxa de Lourdes Ciuró a la conselleria de Justícia, acompanyada per Toni Font, comissionat per la Gran Via, no modificarà aquesta correlació de forces si ens atenem a les declaracions de Lluis Matas, flamant portaveu de Junts, partidari d’aprofundir la relació de col·laboració amb l’equip de govern. Queda per aclarir la incògnita del que succeirà amb el comissionat de la Gran Via que fins ara s’havia presentat com la reivindicació estratègica de Junts i un dels motius de pes per a recolzar el govern municipal.
Justament, la marxa de Ciuró ha propiciat el moviment de la Crida per tal de trobar els suports per plantejar una moció de censura per desallotjar a Farrés de l’alcaldia. Una iniciativa destinada al fracàs si ens atenem a les esmentades manifestacions de Mates, però també de Marta Morell qui ha expressat la seva voluntat de continuar amb el govern de coalició amb els socialistes i que encara té l’espina clavada de les pressions a que fou sotmesa quan es decantà per recolzar a Farrés. Ara bé, aquest moviment no cerca tant enderrocar al govern bipartit, sinó mes aviat provocar l’erosió de les bases electorals de Junts, denunciant el seu pacte amb un partit que va recolzar el 155, però també de Podem apel·lant a la seva vessant més esquerranosa.
Menció especial mereix la situació de Cs ubicats, com ja hem indicat, en una mena de terra de ningú en política municipal i amb la fosca perspectiva de desaparició com a forca política, si es reprodueixen a nivell local les seves fortes davallades en les recents comtesses electorals a Catalunya i Madrid.
Horitzons electorals
Així les coses, tot sembla indicar que el PSC pot incrementar la seva majoria al Consistori d’aquí dos anys. Sempre i quan no cometi cap error estratègic o es vegi involucrat en un escàndol de grans dimensions. D’una banda, l’eventual davallada o desaparició de Cs podria afavorir-los, en el sentit de que electors d’aquesta formació optessin per votar socialista com de fet ha succeït en aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
D’altra banda, el suport de Junts al govern bipartit complica extraordinàriament que es pugui formar un bloc independentista que fins i tot així difícilment podria qüestionar les actuals majories de govern, en una ciutat on l’independentisme no és majoritari. A més, sembla improbable que ERC pugui ampliar el nombre dels seus actuals set edils, encara que no seria impossible si, per circumstàncies ara difícils de preveure, es produís un important transvasaments de vots pel costat de Junts. Aquí s’ha d’apuntar una certa estratègia erràtica per part d’Esquerra: en plena pandèmia va oferir un acord amb el govern municipal i poc després va impulsar una línia d’oposició sense concessions mitjançant la formació d’un govern a l’ombra.
La principal incògnita a aclarir de cara a les properes municipals i que podria provocar canvis notables en l’actual correlació de forces radica en l’oferta electoral de l’espai d’ICV-Podem, que a les anteriors municipals va concórrer en cinc llistes separades. Una fragmentació que provocà que només Podem assolís una mínima representació en el Consistori, quan si haguessin anat en una candidatura única podrien haver aconseguit tres o quatre regidors. Està per veure si continua aquesta fragmentació o si són capaços de presentar una candidatura unitària. Tanmateix, el fet que Podem sigui el soci menor del PSC, amb una enorme diferència de 10 a 1, podria provocar que els socialistes acabessin per absorbir-los electoralment.
Un altre factor a considerar radica en la possible irrupció de Vox en el consistori que podria recollir part de l’electorat de Cs i del PP com de fet ha succeït en les recents comicis al Parlament de Catalunya on a Sabadell va recollir notables suports electorals.
Ara bé, en una ciutat mitjana com Sabadell les perspectives de les diverses formacions polítiques depenen d’una combinació de factors tant d’índole local com general. Per tant, aquestes previsions estan condicionades per l’evolució de la política nacional doncs sembla difícil que es produeixen modificacions de fons en l’àmbit de la política municipal.
Foto portada: Marta Farrés i Marta Morell fent balanç dels dos anys de mandat, aquest dijous al pati del Ferran Casablancas. Autor: J.d.A.
