Apuntem les claus per explicar la decisió del líder d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, de renunciar al càrrec de portaveu del govern municipal i indiquem els seus efectes polítics.
A mesura que s’acosta la data de les eleccions municipals resulta lògic que els partits, tant de les quatre formacions que conformen el govern municipal, com els grups que estan a l’oposició, actuïn cada cop més en funció dels seus interessos partidistes de cara a la cita amb les urnes.
La setmana passada es va desfermar una breu, però intensa polèmica, arran de la decisió de Joan Berlanga, tinent d’alcalde i cap de llista d’Unitat pel Canvi (UpC), de renunciar al seu càrrec com a portaveu del govern local. Ara fa un any per aquestes dates es va resoldre la dura picabaralla interna arran del relleu a l’alcaldia que Juli Fernàndez (ERC) s’havia compromès a materialitzar a meitat del mandat. Finalment, i malgrat les resistències de Fernàndez amb el suport de Marisol Martínez (Guanyem), es verificà el relleu, però no en el sentit reclamat per UpC.
En efecte, aquesta formació de l’àmbit dels ‘comuns’, que a les anteriors municipals havia estat la segona més votada a la ciutat i la primera del quatripartit, demanava lògicament prendre el relleu a Fernàndez. Tanmateix, s’arribà a un acord mitjançant el qual inesperadament Maties Serracant (Crida per Sabadell) assolia l’alcaldia, Fernàndez es quedava amb les principals competències del govern local (urbanisme i hisenda) i, com a premi de consolació, Berlanga assumia el càrrec de portaveu del govern per a tenir una major projecció mediàtica.
Potser aquest va ser el moment idoni per a què UpC abandonés el govern local, però com s’ha tornat a veure aquesta setmana, donar aquest pas hagués comportat la ruptura del grup municipal ja que els dos regidors de Podemos (integrats a UpC), s’haurien quedat a l’executiu local. Aquesta és una prova addicional de l’axioma segons el qual, quan una formació d’esquerres inclou a les seves sigles la paraula “ unitat”, resulta un clar indici de divisió i fortes discrepàncies internes; com les que a Sabadell existeixen entre ICV i Podemos a l’interior d’UpC, i entre aquesta formació i Guanyem Sabadell.
Jugar de farol
En qualsevol cas, des d’aleshores Berlanga no ha pogut o no ha sabut aprofitar la ressonància mediàtica que comportava ser portaveu del govern. Paral·lelament, des de que Virgínia Domínguez, exregidora d’Entesa per Sabadell, integrada en la Crida, va ser nomenada al juliol de l’any passat com a cap del gabinet d’alcaldia, Maties Serracant ha multiplicat la seva presència pública fent pràcticament invisible la tasca del portaveu.
D’altra banda, el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, van mostrar que, als barris de la ciutat que als dos anteriors comicis generals van votar pels Comuns, es decantaven majoritàriament per Ciutadans (Cs). Un clar avís que les ambigüitats i la connivència amb el procés sobiranista d’aquesta formació tenia un elevat cost polític. En conseqüència, s’havia de fer un esforç per desmarcar-se dels partits independentistes amb qui comparteixen govern municipal. Prova d’això és que al darrer ple municipal UpC va votar a favor de la moció de C’s de rebuig a l’ocupació de l’Ajuntament per part dels CDR.
Aquests dos factors expliquen la decisió de Berlanga de renunciar a ser portaveu del govern local, tot criticant a l’alcalde Serracant per la seva excessiva implicació en el procés sobiranista, com per tenir massa projecció personal en l’exercici del càrrec. La resposta dels seus companys de govern va ser immediata. Amb unes formes suaus, però amb un contingut molt dur, li indicaren la porta de sortida si no estava còmode en l’equip de govern. Tots tres partits sabien que podien permetre’s aquest luxe, ja que l’eventual sortida del govern d’UpC comportaria la ruptura d’aquesta formació. Per si hagués algun dubte al respecte, l’anomenat cercle degà de Podemos, controlat pel regidor de Sanitat, Ramon Vidal, que acaba de perdre les primàries, va emetre un comunicat en aquest sentit. Per la seva banda, PSC i C’s, aprofitaren l’avinentesa per reclamar-li coherència i, amb diferents matisos, aconsellar-li que marxés del govern municipal. També ells sabien que Berlanga jugava de farol i se’ls brindava una oportunitat per erosionar als ‘comuns’ als barris de la ciutat on aquestes tres formacions obtenen la major parts dels seus suports electorals.
Si, en aquest afer, Berlanga volia reforçar la seva posició a l’interior de l’equip de govern, ha aconseguit l’efecte contrari. Davant les reaccions dels seus socis va concedir una ronda d’entrevistes als mitjans de comunicació locals, on no només reitera la seva intenció de romandre en el govern fins al final del mandat, sinó que va expressar la seva voluntat de reeditar aquest mateix pacte de govern al proper mandat (més info: ‘Berlanga: “la continuïtat d’aquest govern ha de ser viable i potser necessària al proper mandat”).
En qualsevol cas, la unitat d’acció del govern quatripartit sembla completament amortitzada, mantenint una aparença d’unitat fins a les properes eleccions municipals.
