L’acord pressupostari entre PSC i ERC, a quatre mesos de les municipals, ha posat el Quart Cinturó, rebatejat B-40 o Ronda Nord, al centre de la precampanya. Segons aquests pactes, en el primer trimestre d’enguany s’hauria de signar el conveni entre Generalitat i Ministeri de Transports per redactar el projecte i garantir el seu finançament per executar-ho el més aviat possible.
A finals de la dècada dels 60 es projectà aquesta autovia orbital, competència de l’Estat, per enllaçar les ciutats mitjanes de la segona corona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Mataró, Granollers, Sabadell i Terrassa fins Abrera i Vilafranca del Penedès. Tanmateix fins a la dècada dels 90 no es decidí emprendre la seva execució.
Al nord de Sabadell la destrossa del projecte al bosc de Can Deu, Togores, Torrent de Colobrers… era tan important que aixecà el rebuig d’importants sectors de la ciutadania que s’organitzaren al voltant de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) on confluïren entitats ecologistes com ADENC i UES, la FAVS i formacions polítiques com ICV-EUiA, ERC, Entesa per Sabadell i CUP. En sentit contrari, les organitzacions empresarials, PP, Cs, CiU/Junts i PSC defensaren la infraestructura per resoldre els problemes de mobilitat urbana, especialment greus a la Gran Via de Sabadell, i interurbana entre les municipis del Vallès i els seus polígons industrials. Així, l’autovia jugaria un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de la comarca.
Les massives mobilitzacions contra el Quart Cinturó al Vallès impediren la seva completa execució. No obstant això, es procedí a la construcció del tram Mataró-Granollers i es continuà amb el d’Abrera-Terrassa aprovat i pendent d’execució. Queda pendent la part central de l’autovia, al Vallès, justament on existeix una major oposició ciutadana.
El tema, que semblava oblidat, va tornar activar-se al juny de 2022 amb la proposta de la ministra de Transportes, Mobilidad y Agenda Urbana, Raquel Sánchez, exalcaldessa socialista de Gavà, que comptà amb el suport dels alcaldes de Terrassa i Castellar del Vallès i de l’alcaldessa de Sabadell. La ministra assegurà que s’aparcava el tram Sabadell-Granollers, però es mantenia el tram Terrassa-Sabadell, finançat per l’Estat, però cedint el traçat de l’obra a la Generalitat. Un regal enverinat. La ministra sabia que això provocaria la divisió entre Junts i ERC que encara eren socis de govern. Llavors Esquerra manifestà el seu rebuig a “un projecte obsolet” i “sense consens”, quan existia una “alternativa sostenible” per resoldre la mobilitat als vallesos. La CCQC i la CUP exigiren a la ministra la retirada del projecte.
El nomenament Juli Fernàndez (ERC), exalcalde de Sabadell, com a conseller de Política Territorial i del també exalcalde Maties Serracant (Crida) com el seu assessor, arran de la sortida de Junts de l’executiu català, reforçaren la impressió que el govern monocolor d’ERC es mantindria ferm en el rebuig a la polèmica autovia. Fernàndez propugnà l’ampliació de la N-150 a Terrassa, fent arribar la C-58, que ara acaba al nord de Sabadell, fins Castellar i convertint el tram de la B-40 a Terrassa en una ronda urbana.
Tres pressupostos
Per donar llum verda als darrers Pressupostos Generals de l’Estat, ERC va posar com a condició la reforma del Codi Penal per alleugerir les penes per sedició i malversació dels dirigents del procés i com a prova de l’èxit de la seva aposta estratègica per la taula de diàleg entre governs. Unes mesures que poden suposar un cost electoral per al PSOE, al subministrar abundant munició argumental a PP i Vox. Paral·lelament, ERC i els Comuns pactaven recolzar-se mútuament per aprovar els comptes de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.
El PSC ha pagat ERC amb la mateixa moneda exigint tres condicions en matèria d’infraestructures (Casino Hard Rock, ampliació Aeroport del Prat i Quart Cinturó) que també suposen un cost electoral per Esquerra. Especialment en el tema del Quart Cinturó on s’ha compromès ha cedir en la part substancial de les exigències socialistes. El president Pere Aragonès no tenia gaires opcions. En cas contrari, estava abocat a un avançament electoral d’incertes perspectives i amb Salvador Illa picant a les portes del Palau de la Generalitat.
Damnificats i perjudicats
A Sabadell, ERC és el principal damnificat per aquest escenari polític. El PSC s’ha mantingut coherent en la seva defensa de l’autovia, a l’igual que Entesa/Crida en el seu rebuig a la mateixa. Davant el silenci de Juli Fernàndez i de Maties Serracant, l’alcaldable d’ERC, Gabriel Fernàndez, ha hagut de sortir a palestra mediàtica, en un arriscat exercici de funambulisme polític sense xarxa, per manifestar el seu rebuig a l’autovia que el seu partit ha pactar construir. Fins i tot, s’ha compromès que, si fos elegit alcalde, dimitiria abans d’executar l’obra.
Per la seva banda, Joan Mena, alcaldable dels Comuns, ha manifestat que malgrat estar en contra, el Quart Cinturó no serà un obstacle per a que la seva formació voti a favor dels pressupostos de la Generalitat. Mena ha esgrimit el discutible argument que la Generalitat no posarà un euro per l’autovia, com si la destrossa mediambiental no fos la mateixa, independentment de qui pagui la factura.
Així les coses, Crida per Sabadell és l’única formació representada al Consistori que s’oposa sense embuts al Quart Cinturó, B-40 o Ronda Nord i que podria recollir el suport de votants d’altres formacions d’esquerres contraris a l’obra. Encara que amb l’inconvenient que suposa el paper del seu exalcalde a la conselleria de Política Territorial que serà al capdavall qui haurà de decidir sobre l’eventual execució de l’obra.
Semblaria que el PSC s’ha cobrat una important victòria política sobre Esquerra. Ara bé, a Sabadell, la seva defensa acèrrima de l’autovia podria suposar-li un cost electoral en els populosos barris del nord de la ciutat, els més afectats pel projecte, i un dels seus principals graners electorals. Molts dels veïns dels barris del nord s’han mostrat contraris al Quart Cinturó, com indica la recent constitució de la plataforma StopC58RondaNord.
Hores d’ara ignorem si el compromís polític entre PSC i ERC per executar l’obra es materialitzarà, com està previst en els pactes entre ambdues formacions, i que dependrà en bona mesura de la capacitat de mobilització de la ciutadania. També ignorem quin seria el seu traçat i el seu impacte urbanístic i ambiental. Sens dubte, aquest serà un dels principals temes de la campanya electoral.
Foto portada: camps entre la Ronda Oest i Terrassa. Autora: Lucía Marín.
Pingback: [Anàlisi, per A.Santamaría] Tempe...