Aquí s’esbossa un anàlisi de les darreres circumstàncies en l’escena política local; especialment les derivades de l’expulsió de Marta Morell de Podem. També, a meitat del mandat, s’apunten els probables horitzons electorals.
Quan s’ha travessat l’equador del mandat, la darrera part d’aquest curs polític, dominat pels efectes de la pandèmia, ha estat marcat per una sèrie de turbulències polítiques. L’estabilitat del govern municipal es fonamenta sobre la coalició entre PSC, amb 10 regidors, i Podem, amb una única edil, i el suport exterior de Junts per Sabadell amb tres, que sumen en total 14 regidors i la majoria absoluta al Consistori. Aquesta correlació de forces deixa en l’oposició a les dues formacions independentistes, ERC amb set regidors i la Crida per Sabadell amb tres, però també a Ciutadans amb altres tres edils que sumen 13 regidors. D’aquesta manera la clau de la governabilitat està en mans de la regidora de Podem, Marta Morell, recentment expulsada del partit (més info: ‘Podem ja ha fet saber a l’Ajuntament que Morell no els representa‘).
La designació de Lourdes Ciuró, cap de llista i líder indiscutible de Junts a la ciutat, com a consellera de Justícia de la Generalitat va animar la Crida per Sabadell a plantejar una ronda de contactes per explorar una fórmula per tal d’assajar una moció de censura amb l’objectiu de desallotjar Marta Farrés de l’alcaldia (més info: ‘La Crida emplaça Junts i Podem a converses‘). La iniciativa no estava tan concebuda per materialitzar aquest objectiu sinó per projectar la formació de l’esquerra independentista com la força d’oposició més conseqüent. A la vegada, es cercava deixar en evidència el paper de Junts com a soci del PSC i també per pressionar Podem, considerada la baula més dèbil de les forces que asseguren la majoria del govern municipal. En efecte, per tal que la moció de censura hagués prosperat caldria no només el suport de Junts, sinó també el de Cs, cosa impossible doncs resulta difícilment imaginable un executiu local format per forces independentistes i Cs. En qualsevol cas, el moviment de la Crida va provocar que Lluís Matas, el substitut de Ciuró al front de Junts, no només reiterés el suport al govern de coalició PSC-Podem, sinó que, fins i tot, semblés disposat a anar més enllà en aquest compromís.
L’estratègia de Junts en aquest mandat es basa en la convicció que s’ha encetat un cicle d’hegemonia socialista a la ciutat. En aquesta perspectiva es tracta de presentar-se com una formació útil que, mitjançant acords amb el PSC, aconsegueix resultats tangibles per al seu electorat del Centre, en el sentit sociològic de la paraula. D’aquesta manera es cerca escurçar les distàncies amb ERC, la formació hegemònica de l’independentisme a Sabadell, instal·lada en l’oposició i arrenglerada en la seva acció política amb la Crida. L’estratègia de Junts apel·la als sectors moderats i conservadors en l’eix esquerrra/dreta de l’electorat del Centre de Sabadell i no es modificarà en el que resta de mandat.
Qüestions de legitimitat
L’expulsió de Podem de Marta Morell, única edil d’aquesta formació, però clau per la conformació de les majories al Consistori, planteja un problema de legitimitat al govern municipal de coalició. En efecte, fins ara existia un executiu de coalició perfectament legítim, com el que existeix a l’Estat, malgrat les deplorables escenes del dia de la investidura de Marta Farrés quan les formacions independentistes la qüestionaren palesant un escàs respecte a les normes i formes democràtiques.
Ara, l’expulsió de Morell dissenya un altre escenari, el d’un govern local format pel PSC i una trànsfuga. Qui ho és?
“Els representants locals, autonòmics i estatals que, traint al subjecte polític (partits polítics, coalicions o agrupacions d’electors) que els va presentar a les corresponents eleccions, hagin abandonat el mateix, hagin estat expulsats o s’apartin del criteri fixat pels seus òrgans competents”.
És l’article primer del Pacte Antitransfuguisme. La definició escau plenament a Morell. El criteri d’aquest pacte per aquests casos radica en que el càrrec públic implicat retorni la seva acta de diputat o regidor al partit, fent córrer la llista o, en cas contrari, marxar al grup mixt o de no adscrits. En el cas de Podem a Sabadell, com que el seu grup municipal està format per una sola persona, també comportaria la dissolució del mateix. Actualment, s’està a l’espera de l’informe jurídic del secretari, el qual, si ens atenem al precedent de l’Hospitalet de Llobregat, hauria de pronunciar-se en aquest sentit.
Tanmateix no sembla que, a l’espera d’aquest informe que haurà de passar pel ple municipal, es modifiqui la correlació de forces. Morell ha manifestat en reiterades ocasions que no pensa deixar ni l’acta de regidora ni la seva participació en el govern local en qualitat de tinenta d’alcaldessa. Per la seva banda, l’alcaldessa Farrés ha assegurat que, malgrat Morell acabés en el grup mixt, no perdria la seva condició de membre de l’executiu municipal (més informa: ‘Farrés ratifica Morell‘). Aquí es dona una convergència d’interessos; però de diferent naturalesa: de caràcter polític en el cas de Farrés per assegurar-se la majoria al Consistori; de caràcter personal, en el cas de Morell.
De tota manera, l’expulsió de Podem debilita la seva posició política dins i fora del govern municipal, així com els erràtics moviments que ha protagonitzat buscant projectar un perfil propi. Com per exemple, sumant-se al PSC en la negativa a demanar l’ingrés a presó de l’ex alcalde Manuel Bustos (més info: ‘L’Ajuntament s’inhibeix de demanar que Bustos entri a la presó‘). O, en sentit contrari, afegint-se als partits independentistes a l’oposició i contra el criteri dels socialistes, de tributar una recepció oficial a Carme Forcadell.
Horitzons preelectorals
En ciutats mitjanes com ara Sabadell els resultats electorals depenen d’una combinació entre factors d’ordre general i local. De fet, quan major és el municipi més importància tenen les sigles, a diferència dels municipis petits on tenen major rellevància els factors d’índole local com ara la personalitat dels candidats més enllà del partit pel qual es presenten.
A Sabadell, després de l’esclat el cas Mercuri, van assistir a una elevada fragmentació de les forces representades al Consistori (PSC, Unitat pel Canvi, ERC, Crida, CiU, Ciutadans i Guanyem per Sabadell), totes elles molt igualades en un ventall que anava d’entre cinc i dos regidors. Les passades municipals van reduir lleugerament els grups amb representació municipal, però amb dues forces clarament destacades per a sobre de la resta: PSC amb 10 edils i ERC amb set. Tant els uns com els altres amb funcions nuclears al govern i l’oposició respectivament.
Les circumstàncies de la política general i local semblen apuntar a una major concentració de les forces ara presentades al Consistori. Així, sembla difícil que Cs pugui repetir els seus tres edils actuals, malgrat que estan desenvolupant una més que correcta tasca d’oposició. Fins i tot podrien quedar-se sense representació municipal. Això planteja la qüestió d’on aniran aquests tres edils. En principi, tot apunta a que una part important del seus electors podrien decantar-se per reforçar la majoria del PSC, però també una altra part podria orientar-se vers a formacions de la dreta i ultradreta espanyolista. Si ens atenem als resultats de les darreres autonòmiques, Vox podria beneficiar-se d’aquesta situació i fins i tot aconseguir representació municipal.
Una altra incògnita rau en l’espai situat a l’esquerra del PSC que, a les anteriors municipals, es presentà fragmentat en cinc ofertes electorals. Aquesta circumstància propicià que només Podem obtingués un mínima representació municipal i això pel atractiu de la seva sigla. Ara tot apunta a que, en els propers comicis locals, es reduirà aquesta elevada fragmentació; especialment si tenim en compte els acords per tal que els Comuns i Podem concorrin en coalició en tots els municipis catalans. En qualsevol cas, és molt probable que Morell es presenti a les eleccions sota una altra sigla, amb mínimes per no dir nul·les possibilitats d’obtenir representació en el Consistori, com ja va succeir amb les candidatures liderades per Ramon Vidal i Marisol Martínez fa dos anys.
Finalment, les urnes dictaran sentència en l’aferrissada pugna entre Junts i ERC per l’hegemonia de l’independentisme a Sabadell. Aquí es dona la circumstància que les estratègies d’ambdues formacions estan invertides en els àmbits nacional i local. Així si a nivell general, ERC s’orienta a cercar acords amb el govern PSOE-Podemos, a la ciutat exerceixen una oposició sense concessions. Pel contrari, Junts aposta per exercir l’oposició pura i dura al govern de l’Estat però funciona a Sabadell com el soci preferent dels socialistes.
Aquesta complexa i estranya combinació de factors d’índole general i local dificulta extraordinàriament realitzar previsions fiables sobre les preferències de l’electorat del Centre de la ciutat on ambdues formacions obtenen el gruix del seus suports.
El PSC, amb tot a favor per anar a l’alça
Aquest conjunt de circumstàncies, particularment l’eventual desaparició de Cs i la fragmentació de l’espai a l’esquerra del PSC, semblen afavorir les expectatives dels socialistes per incrementar la seva actual majoria. No trigaran en posar en marxa tot el seu potent aparell polític i mediàtic per assegurar aquest objectiu.
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i la segona tinenta d’alcaldessa, Marta Morell. Autor: Ajuntament / cedida.
