Anàlisi. ‘Candidatures, llistes i fitxatges’

Quan manquen menys de tres mesos per a les municipals s’han produït una sèrie d’incorporacions a les candidatures de PSC i ERC, les dues formacions que aspiren a ocupar la centralitat de l’espai polític local. Uns fitxatges que indiquen les seves estratègies electorals i apunten a la recomposició dels espais polítics.

A Sabadell, com a la resta de grans ciutats catalanes, existeixen tres grans espais polítics: l’independentisme, l’esquerra catalanista/federalista i el centredreta espanyolista. Uns àmbits que no són homogenis, que es presenten en diferents ofertes electorals; però amb vasos comunicants sociològics i frontisses ideològiques comuns.

L’àmbit independentista presentarà les tres opcions actualment representades al consistori (Esquerra, Crida i Junts) i el PDeCat, amb escasses possibilitats d’obtenir l’acta de regidor. A les municipals del 2019, amb una discreta participació del 62,5 per cent, aquestes tres formacions obtingueren 13 regidors (set ERC, tres Crida i tres Junts) i un total de 39.026 vots (41 per cent). Unes candidatures que concentren els seus millors resultats en els districtes del Centre de la ciutat en el sentit sociològic del terme.

L’espai de l’esquerra catalanista/federalista concorrerà amb PSC, Comuns i Sentim Sabadell de Marta Morell, expulsada de Podem. A les anteriors eleccions locals, aquest àmbit obtingué 11 regidors, (10 PSC i 1 Podem), amb un total de 33.860 vots (35%). Llavors l’esquerra del PSC es presentà molt fragmentada i amb dues candidatures que obtingueren percentatges significatius: una liderada per Joan Berlanga i altra per Marisol Martínez amb 3.890 vots (4%) i 2.269 vots (2,9%) respectivament, que s’han de tenir en compte per ponderar la força electoral d’aquest àmbit. Unes formacions que treuen els seus millors registres als barris de la perifèria de la ciutat on l’abstenció sol ser més elevada.

A l’espai de la centredreta espanyolista, ara representat pels tres edils de Cs, competiran per obtenir representació PP, Cs i Vox. Al 2019, aquestes tres formacions sumaren al 2019 14.470 vots (15%). Aleshores, PP amb 2.811 vots (2,9%) i Vox amb 1.794 vots (1,8%) quedaren llum del llistó del cinc per cent dels sufragis vàlids per entrar en el repartiment de regidors.

El fitxatge estrella d’Adrián Hernández      

Encara que les formacions que concorreran a les municipals no han donat a conèixer la totalitat de les seves llistes electorals, sí que han presentat als seus alcaldables. A més, PSC i ERC han fet fitxatges de notable significació política que indiquen no només les estratègies de campanya sinó que apunten a la recomposició dels esmentats tres grans espais.

La incorporació d’Adrián Hernández, alcaldable de Cs a les anteriors municipals, a la candidatura del PSC, encapçalat per Marta Farrés, indica per part dels socialistes la voluntat d’estimular la tendència espontània d’un sector de l’electorat de Cs, que va créixer en els moments àlgids del procés, de tornar al PSC, davant les escasses possibilitats que Cs conservi la seva representació al Consistori.

De manera que un dels seus tres regidors podria anar a parar al PSC i els altres dos a repartir-se entre PP i Vox, tot i que la formació de Núñez Feijóo i Cuca Santos disposi de majors opcions per tornar al Consistori. A més, el fitxatge d’Hernández indica que Farrés apostarà per l’eficàcia en la gestió i renovarà en aquest sentit la seva llista electoral. Queda pendent l’interrogant sobre si Pol Gibert, diputat al Parlament i número dos de Farrés, continuarà compaginant ambdós càrrecs, encara que tot apunta que es mantindrà com fins ara.

Aquí s’ha d’observar que, si Farrés fos reelegida alcaldessa i reedités els seus pactes amb Junts, compartirien responsabilitats de govern amb l’ex alcaldable de Cs, ubicats en les polaritats ideològiques en l’eix nacional.  Com diu el vell proverbi, la política fa estranys companys de llit.

Carrusel de fitxatges en ERC

Gabriel Fernández, alcaldable d’ERC, s’ha llençat a un carrusel de fitxatges. A la seva dreta, incorpora com a número dos de la seva candidatura a l’exregidora de CiU, Sílvia Renom. A la seva esquerra, als comunistes d’EUiA de Joan Josep Nuet i a Ramon Vidal, exregidor al quatripartit i expulsat de Podem. Amb la incorporació de Renom, ERC cerca atraure a sectors de votants de Junts disconformes amb els pactes amb el PSC que el seu alcaldable Lluis Matas no amaga que vol reeditar.

A Sabadell, el bloc independentista es trencà a començaments del mandat amb els pactes pressupostaris entre Lourdes Ciuró i Marta Farrés que Matas vol aprofundir. Una tàctica arriscada. No únicament per la pèrdua de prestigi de la seva marca electoral després de la sortida del govern de la Generalitat i l’afer Borràs, sinó perquè això podria animar a molts dels seus votants a fer-ho directament per Farrés, un cognom amb solera política a la ciutat.

Pel contrari, amb la incorporació d’EUiA i de Ramon Vidal, ERC busca atraure’s a votants dels Comuns, la candidatura liderada per l’exregidor i diputat Joan Mena, actualment sense representació al Consistori, però que podria aspirar a un parell o tres regidors si ens atenem als percentatges d’aquest espai en anteriors eleccions locals. A l’igual que succeí amb Guanyem Sabadell de Marisol Martínez, Sentim Sabadell de Marta Morell té escasses possibilitats d’entrar en el repartiment de regidors.

No es pot negar l’esforç d’Esquerra per eixamplar la seva base electoral. Ara bé, el ventall és tan ampli -del centredreta nacionalista a l’esquerra postcomunista- que podria tenir un efecte paradoxal, ja que en política hi ha sumes que resten, a l’induir a la confusió entre les seves bases electorals. De manera que Esquerra hauria d’aclarir si vol ser la nova Convergència o el nou PSUC.

Efectes nocius del Quart Cinturó

D’altra banda, tal i com s’estan plantejant aquests comicis, el principal problema d’ERC radica en un possible transvasament de vots cap a la Crida per Sabadell, derivat de la seva contradictòria posició sobre el Quart Cinturó arran dels pactes pressupostaris amb els socialistes. Un tema que esquitxa als Comuns, encara que no amb tanta intensitat, en la mesura que han donat suport als darrers pressupostos de la Generalitat.

Una dificultat incrementada en el cas d’Esquerra pel fet que el seu exalcalde, Juli Fernàndez, ostenti la conselleria de Política Territorial. El mateix problema, en menor mesura, afecta també a la Crida en la persona del seu exalcalde Maties Serracant, assessor del conseller i potser l’únic obstacle de la Crida per capitalitzar el rebuig a l’autovia entre les bases electorals d’Esquerra, però també dels Comuns.

La qüestió del Quart Cinturó pot tenir efectes negatius per als socialistes, doncs molts veïns dels barris del Nord de la ciutat han manifestat el seu rebuig a una autovia que els afecta directament. Un mal resultat del PSC en aquest populós districte, on són primera força política, podria comprometre els seus objectius en aquests comicis: incrementar la seva majoria al Consistori i consolidar a Marta Farrés en l’alcaldia.

Foto portada: abraçada entre l’alcaldessa, Marta Farrés, i l’excandidat de Ciutadans, Adrián Hernández, a la plaça del Pi. Hernández s’incorpora a l’equip del PSC. Font: Twitter.

FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.

Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.