Quan encara falta poc més d’any i mig per a les municipals ja comencen a detectar-se els primers moviments entre les forces polítiques de la ciutat cara als propers comicis. Aquí s’analitzen les tendències de fons que condicionaran la propera comtessa electoral.
A les passades municipals, la fragmentació de les forces a l’esquerra del PSC en cinc ofertes electorals foren determinants per al resultat electoral. Si haguessin anats units aquest espai podia haver aspirat a obtenir entre tres i quatre regidors i ser determinants en la conformació de la majoria de govern. Finalment, només en va obtenir un Marta Morell, sota la sigla de Podem. Però va ser decisiva per decantar l’alcaldia a favor de la socialista Marta Farrés, la força més votada de la ciutat amb 10 edils.
Ara, en aquest espai, s’han produït dues novetats de rellevància estretament vinculades entre sí. D’una banda, l’expulsió de Morell de Podem i l’imminent dissolució del seu grup municipal. D’aquesta manera, la tinent d’alcaldessa anirà al grup de no adscrits, però continuarà exercint les seves funcions al govern local. Un fet aquest inèdit en la política municipal, això malgrat les peticions de la direcció catalana de Podem al PSC per tal que tranqui l’executiu de coalició amb Morell ja que no representa al partit pel qual va concórrer a les passades municipals i que esdevindrà en breu una trànsfuga (més info: ‘Podem demana al PSC que trenqui amb la “trànsfuga” Morell‘). Tanmateix sembla difícil -per no dir impossible- que els socialistes expulsin Morell del govern municipal. Llavors es quedarien en minoria i es comprometria l’estabilitat institucional, en el pitjor moment possible; és a dir, al darrer tram del mandat. Val a dir que un cop s’aprovin els propers Pressupostos Municipals, aquesta estabilitat estarà pràcticament garantida fins al final del mandat.
Per altra banda, no és casualitat que s’hagi fet pública la candidatura conjunta entre Catalunya en Comú i Podem, poc després de conèixer la dissolució del grup municipal de Podem que deixa Morell fora de joc. Així s’esvaeix el principal obstacle per constituir aquesta coalició i es llença un avís per a navegants en el sentit de no recolzar cap candidatura que no s’integri en aquesta llista unitària. Així doncs -apresses les lliçons del passat- l’espai a l’esquerra del PSC espera recuperar la representació en el Consistori i ser determinants en la formació del proper govern municipal (més info: ‘Els comuns i Podem anuncien que al 2023 sí aniran plegats‘).
Centre, dreta i extrema dreta
Un altre factor que resultarà de gran rellevància en els propers comicis radicarà en el destí dels tres regidors que va obtenir Ciutadans (Cs) a les passades municipals. La profunda davallada del partit en totes les darreres cites amb els urnes impedirà probablement que repeteixen aquest resultat. Fins al punt que no seria descabellat suposar que podrien quedar-se fora del Consistori, com ja li va passar al PP.
En aquest sentit estan circulant insistents especulacions sobre una eventual coalició entre PP i Cs, pactada per les direccions catalanes d’aquests dos partits, per evitar quedar-se ambdues sense representació municipal. També, per assajar barrar el pas a Vox que, a tenor del resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, podria entrar per primer cop a l’Ajuntament de Sabadell.
Aquí es planteja l’incògnita de saber quin serà el destí -descomptada l’abstenció- dels electors desencantats de Cs, en gran mesura provinents d’antics electors socialistes. Podria ser que un sector dels mateixos tornés a la matriu d’origen, circumstància que afavoria les expectatives del PSC d’incrementar la seva representació municipal i reeditar l’alcaldia. Encara que una part significativa d’aquests electors podria apostar per l’opció de la dreta espanyolista que consideressin més útil. Arribats a aquest punt resultarà determinant la confirmació de l’hipotètica coalició PP-Cs. En cas contrari, Vox podria ser la formació amb les millors condicions per capitalitzar aquests sufragis.
Lluita per l’hegemonia independentista
El procés sobiranista ha comportat, en termes generals, la polarització de l’electorat català entorn al binomi independentista/no independentista. Tanmateix aquesta pauta no acaba de complir-se en la política local. Així, al passat mandat, una força independentista com Junts per Sabadell va quedar fora del govern local i es constituí un quatripartit format per dues formacions secessionistes (ERC i Crida per Sabadell) i dues a l’esquerra del PSC (Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell).
En aquest mandat, encara que de manera diferent, s’ha repetit aquesta pauta. Així, dos grups independentistes ERC i Crida estan a l’oposició, mentre que Junts és el soci de legislatura del bipartit PSC-Podem (ara Morell). Justament, aquesta circumstància ha propiciat una dura pugna entre ERC i Junts per l’hegemonia local del moviment independentista farcida de retrets i acusacions mútues. El darrer episodi d’això ha estat la picabaralla desfermada per les recents declaracions d’Oriol Junqueras, acusant Junts de ser la crossa del PSC a Sabadell (més info: ‘Junqueras (ERC): “Junts no té escrúpols”), replicades pel portaveu del grup municipal juntaire, Lluís Matas, en el sentit de recordar que Pedro Sánchez li diu a ERC la seva investidura (més info: ‘Picaraballa entre Junts i ERC‘).
Sens dubte, aquesta tensió serà la tònica que marcarà les relacions entre ambdues formacions. Probablement s’incrementarà a mesura que ens acostem a la data de la cita amb les urnes. Especialment, si en les properes primàries d’ERC sortís elegit Gabriel Fernàndez per encapçalar la llista electoral. El vot de la ciutadania esvairà l’incògnita si, més enllà de qüestions de política general, l’electorat independentista del Centre de la ciutat premia o castiga l’estratègia de col·laboració amb els socialistes de Junts justificada pel pragmatisme derivat d’aconseguir resultats tangibles per al seus votants.
Per la seva banda, la Crida per Sabadell ha protagonitzat una iniciativa per impulsar una moció de censura a Marta Farrés que d’antuvi estava destinada al fracàs i que ara ha estat definitivament arxivada (més info: ‘Tancat en fals l’intent de moció de censura‘). En qualsevol cas, la seva intencionalitat política no era tant que la proposta arribés a bon port, sinó demostrar que són la formació que exerceix l’oposició més rigorosa al govern bipartit nucleat pel PSC i alhora per desemmascarar la connivència de Podem i Junts amb aquest executiu local.
Les expectatives socialistes
Davant d’aquestes perspectives, el PSC espera incrementar la seva representació municipal i destacar-se encara més com a primer força política de la ciutat. Aquestes expectatives podrien veure’s afavorides si Pedro Sánchez decideix convocar les eleccions generals amb poc temps de diferència amb les municipals o fins i tot fer-les coincidir el mateix dia. Així Marta Farrés seria reelegida alcaldessa i, en el cas de no assolir la majoria absoluta, tindria opcions de pacte amb l’espai a l’esquerra del PSC (En Comú Podem) però també amb Junts.
Sovint s’ha criticat als socialistes estar en campanya electoral permanent. En qualsevol cas, l’alcaldessa multiplica la seva presència als barris de la ciutat, el seu veritable graner electoral, i és previsible que, a mesura que s’acosti la data de la cita amb les urnes, aquest comportament s’incrementi. Tot això anirà acompanyat per la inauguració d’obres i altres realitzacions. Tant és així que seria previsible que, poc abans dels comicis i dintre dels terminis legals, s’implementi la remodelació del passeig de la Plaça Major. Sens dubte tindria un gran impacte mediàtic i potser electoral.
Certament, encara falta molt de temps per a les municipals. No obstant això, aquestes seran les grans tendències que, a parer nostre, marcaren la comtessa electora de la qual ja s’albiren les primeres escaramusses. En qualsevol cas, si es confirmessin aquests pronòstics, es consolidaria un cicle de la política municipal sota l’hegemonia del PSC, després del terratrèmol provocat pel cas Mercuri i del mandat de transició liderat pel quatripartit.
Foto portada: dirigents de Catalunya en Comú i de Podem, el passat dilluns, a la plaça Sant Roc. Autor: J.d.A.
