En menys de 48 hores, l’alcaldessa Marta Farrés ha rebut al president de la Generalitat, Salvador Illa i al president de Banc Sabadell, Josep Oliu, que representen les màximes instàncies del poder polític i econòmic del país. Aquí s’analitzen les seves repercussions.
La investidura de Salvador Illa l’agost passat va modificar l’escenari polític al posar punt i final al procés sobiranista que havia dominat durant més una dècada la vida pública del país. A Sabadell, les eleccions municipals havien avalat la gestió de Marta Farrés amb una majoria absoluta que signà un innecessari pacte de govern amb Junts per Sabadell. Un acord que, hores d’ara, és més personal amb Lluís Matas que polític amb el partit, a llum del resultat de les primàries que elegiren a Francesc Baró, exregidor i expresident de la secció local de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
En qualsevol cas, el fet que el govern de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Sabadell estiguin liderats pel mateix partit polític ha canviat substancialment el paisatge polític postprocessista. La sintonia entre els dos executius va poder copsar-se ràpidament amb la designació de Pol Gibert, mà dreta política de l’alcaldessa, com a secretari general d’Empresa i Treball de la Generalitat. També, amb el nomenament de la seva germana, Cristina Farrés, directora del digital Crónica Global, com directora general de Comunicació de l’executiu català.
La sortida de Gibert va obligar a remodelar el govern municipal reforçant Eloi Cortés com a número dos de Farrés. També, a Antonio Rodríguez Galián, que havia estat regidor de Recursos Humans amb Antoni Farrés, com a responsable de les finances municipals, una responsabilitat que ostentava Montserrat González.
‘L’agenda sabadellenca’
L’altra cara d’aquesta bona sintonia política i institucional radica en l’anomenada ‘agenda sabadellenca’ amb la Generalitat amb qüestions pendents de tanta rellevància com la llargament reivindicada residència geriàtrica del Sud, l’estat de l’atenció sanitària primària, hospitalària i pediàtrica, els barracons escolars, la manca d’oferta d’habitatge assequible, el polèmic traçat del Quart Cinturó o Ronda Nord….
En aquests temes, quan l’executiu català estava en mans de Junts i ERC, l’equip de govern local podia descarregar les responsabilitats sobre la Generalitat, amb competències exclusives en la matèria; ara, aquesta excusa no s’hi val. Encara és d’hora, ja que només han passat un mica més dels 100 dies des de la investidura d’Illa, però en aquest mandat estan pendents la resolució d’aquestes qüestions.
Taques d’oli de Jaén
La primera visita oficial a la ciutat, diumenge al matí passat, com a màxima autoritat del país de Salvador Illa va ser a la Fira del Primer l’Oli de Jaén, al Parc Catalunya, ha estat envoltada per una certa polèmica. Les formacions independentistes no han deixat passar l’oportunitat per criticar un president que en comptes de promocionar l’oli català ho faci amb l’andalús. Certament, com es pot veure, l’oli és una matèria relliscosa.
La patinada va obligar a Illa a declarar l’endemà que “l’oli català era el millor del món” i donar tot el suport als seus productors, però sense voler entrar en batusses identitàries i proclamant la seva imminent gira per les comunitats autònomes espanyoles per explicar les bondats del finançament singular. Sincerament, li desitgem sort.
A Marta Farrés, la recepció oficial a l’Ajuntament, amb tota la litúrgia del poder que envolta els actes institucionals, va servir-li per mostrar novament el seu feeling amb Illa i el seu compromís amb l’agenda sabadellenca pendent, encara que potser esquitxada per alguna petita taca oleaginosa.
El llegat de Josep Oliu
Dilluns a la tarda, Josep Oliu, en nom de la Fundació Banc Sabadell, va presentar amb l’alcaldessa el projecte de rehabilitació de la Casa Grau o Casa Marcet Font, sufragat per l’entitat financera i el suport de l’Ajuntament, per encabir part de la seva valuosa pinacoteca i un centre cultural que podria rebre aportacions econòmiques de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
Aquesta operació de mecenatge es dona a conèixer en la fase final de l’OPA hostil del BBVA, propietari dels actius de l’antiga Caixa Sabadell. L’operació no només projecta una bona imatge mediàtica del banc, sinó que -sigui quin sigui el resultat de l’OPA- permet una retirada per la porta gran de Josep Oliu -conductor de la transformació de l’entitat financera en els difícils temps de la globalització- com a mecenes cultural que manté les seves arrels sabadellenques.
Només una observació. En els dibuixos difosos de l’avantprojecte ha desaparegut el mirador modernista de la Casa Grau o Casa Marcet Font, obra de Juli Batllevell (1903), que malgrat estar actualment molt malmès, mereix una segona oportunitat i considerar la seva eventual restauració. No sigui que acabi passant com va succeir amb el quiosc modernista de Josep Renom.
Conjunt museístic
Marta Farrés presentà l’oferta d’Oliu com una peça més d’un conjunt museístic concentrat a la plaça del Gas. Actualment, l’Ajuntament gestiona el Museu d’Art, a la Casa Turull, al carrer Sant Joan, i el Museu d’Història, a la Casa Casanovas, al carrer Sant Antoni, així com els notables fons arqueològics del magatzem del carrer Agricultura. Fa dècades que la situació dels museus municipals és objecte de fonamentades i ben raonades crítiques. El Museu d’Art s’ha quedat petit i moltes obres s’amunteguen per manca d’espai. El Museu d’Història resta gairebé congelat al segle XIX i de fa temps està demanant a crits una profunda modernització i actualització dels seus continguts.
El projecte presentat dilluns per l’alcaldessa consta de tres peces. El Museu del Gas que serà la seu del nou museu de història, cosa que ja se sabia després d’una polèmica operació de compra a Naturgy (Gas Natural). Les novetats radiquen en la conversió de la Casa Grau en l’esmentat centre cultural i de les actuals dependències municipals de Serveis Socials annexes per encabir el nou museu d’Art.
Des del punt de vista polític, aquesta aposta de concentració de l’oferta museística en la plaça del Gas, avalada per Oliu, ve a respondre tant a les crítiques plantejades des de l’oposició respecte a la compra del Museu del Gas, com a les que també s’han formulat sobre la manca de continuïtat -el què quedarà- de l’any en que Sabadell ha ostentat la capitalitat cultural de Catalunya.
En termes generals, sempre s’han de valorar positivament les inversions en cultura, massa sovint la germana pobre de les administracions públiques. També, l’objectiu d’entomar la modernització i ampliació dels museus municipals en un mateix espai cultural. Tot i que, per realitzar una avaluació més precisa del projecte, resten per conèixer els detalls del seu contingut.
Foto portada: Marta Farrés i Josep Oliu signant el protocol. Autor: Ajuntament / Anna Mas.
