Quan travessem l’equador del mandat, repassem la correlació de les forces polítiques representades al Consistori amb la vista posada en les perspectives de cara a les properes eleccions municipals.
Dimecres passat es compliren dos anys de les eleccions municipals del 28 de maig del 2023. De manera que ara ens trobem tot just a meitat del mandat. Aquests comicis dibuixaren un nou escenari polític determinat per tres dades: la majoria absoluta del PSC de Marta Farrés amb 14 regidors dels 27 que composen la Corporació Municipal; el retrocés de les formacions independentistes, especialment d’ERC que passà de set a tres edils i l’entrada, per primer cop en l’Ajuntament, d’una formació d’extrema dreta com Vox amb dos regidors.
El mandat anterior (2019-2023) va estar marcat per les circumstàncies extraordinàries i excepcionals de la pandèmia. Des del punt de vista polític, pel govern en minoria de PSC en coalició amb l’única regidora de Podem i amb el suport exterior de Junts. Un executiu municipal que s’enfrontà a la forta oposició exercida per ERC i Crida per Sabadell.
La majoria absoluta obtinguda el 2023 significà un aval a la seva gestió. També, un indici del que podria ser l’inici d’un cicle polític sota el lideratge de la primera alcaldessa de Sabadell. L’entrada en el govern de Junts per Sabadell, sense cap necessitat per la governabilitat del municipi, ha desactivat l’oposició per la banda del nacionalisme conservador postconvergent i ha reforçat la seva posició de centralitat respecte els tres grups a la seva esquerra (ERC, Crida i Comuns) que sumen vuit regidors i els dos a la seva dreta (PP i Vox) amb tres edils.
D’altra banda, la investidura del socialista Salvador Illa a la presidència de la Generalitat de Catalunya, ha aposentat encara més l’escenari d’estabilitat política i institucional en comparació a les turbulències del cas Mercuri a nivell local i del procés sobiranista a nivell nacional. La sortida del govern municipal de Pol Gibert, mà dreta de Farrés, cridat al sottogoverno de la Generalitat, obligà a reestructurar-ho, consolidant un quadrilàter en les àrees important de gestió format per Eloi Cortes, Adrián Hernández, Antonio Rodríguez Galián i Mar Molina.
Oposicions a dreta i esquerra
Marta Farrés, en el que portem de mandat, tampoc s’ha enfrontat a una oposició articulada capaç de presentar-se com alternativa de poder la qual, per la història política de la ciutat, hauria de venir des de la seva esquerra. Ara bé, tot el que no sigui repetir la majoria absoluta d’aquí dos anys serà percebut com un mal resultat. Fins i tot retenint l’alcaldia ja que tampoc tindria masses dificultats per trobar socis de govern a dreta o esquerra.
L’actual govern de coalició està desgastant més a Junts, el soci menor, que al PSC. Una situació que ha provocat fortes tensions entre la direcció local del partit i el grup municipal. Així les coses és molt probable que Lluís Matas no repeteixi com a cap de llista. És possible que Junts cerqui reorientar-se cap a posicions opositores en consonància al paper que aquesta formació està exercint en la política catalana i davant el perill de cedir més electorat al Centre al PSC com va passar fa dos anys. Uns temors incrementats per l’elevada possibilitat que Aliança Catalana presenti candidatura a les properes municipals i li resti més suports electorals.
Després de la davallada electoral del 28-M, ERC té pendent a Sabadell una renovació en el seu lideratge i la recomposició les seves relacions amb la Crida i Comuns, després de la fallida experiència del quatripartit. Els darrers moviments en la Crida, on només queda un regidor (Oriol Rifer) dels tres que començaren el mandat, indiquen que estan entomant un redefinició de la seva estratègia municipal.
Sobre En Comú Podem penja l’espasa de Damocles de les difícils relacions entre els dos socis i els interrogants sobre si aquesta precària unitat es mantindrà o es presentaran en candidatures separades en el 2027. L’experiència de les municipals del 2019 va mostrar que, quan aquest espai va concórrer dividit va perdre la seva representació en el Consistori.
Coincidències sense estratègia
En els plens municipals d’aquest mandat pot copsar-se la coincidència d’aquests tres grups d’esquerra en moltes argumentacions i votacions. Tanmateix, més enllà d’això, no s’aprecia una estratègia comuna opositora sobre una sèrie d’eixos centrals de la política municipal. Un front comú d’aquesta naturalesa implicaria un balanç autocrític de l’experiència del quatripartit o govern de transformació que encara no han realitzat, almenys públicament.
Pugna Vox-PP
A la dreta dels socialistes, aquest mandat està sent l’escenari de la descarnada pugna entre Vox i PP per assolir l’hegemonia d’aquest espai polític. Aquí, la principal qüestió a dirimir, cara a les properes municipals, és si Vox minva, manté o incrementa la seva representació al Consistori, ara que la seva presència institucional els hi reporta major visibilitat política i mediàtica i més mitjans econòmics.
En qualsevol cas, per articular una alternativa de govern són necessàries tres condicions: d’una banda, el desgast o descrèdit del govern municipal, de l’altra un programa polític que respongui a les inquietuds de la ciutadania en qüestions com l’habitatge o els serveis públics, finalment, un o una líder que cohesioni un equip per a dur a terme aquest programa. Hores d’ara, no sembla que cap formació política estigui en condicions de reunir-les.
Aquesta situació afavoreix les expectatives dels socialistes de consolidar la seva posició hegemònica en la política municipal en la propera cita amb les urnes.
Foto portada: un moment del ple municipal de maig. Autor: D.Jiménez.
