La polèmica generada per la proposta d’ERC de donar el nom del qui fou alcalde de Sabadell al passeig -per urbanitzar- que unirà Gràcia i Can Feu ha tornat a posar sobre la taula la sempre delicada qüestió de la revisió del nomenclàtor.
El passat 13 de febrer es compliren 15 anys de la mort d’Antoni Farrés i Sabater, que fou alcalde de Sabadell entre 1979 i 1999. Dos anys després del seu decés, el 13 de febrer de 2011, s’inaugurà al mirador del Parc Catalunya, l’escultura de 4,20 metres d’alçada, L’home de bronze, obra de l’artista sabadellenc Agustí Puig i de l’arquitecte Manel Larrosa. El monument va ser possible per la implicació de la Fundació Bosch i Cardellach, familiars i amics de l’alcalde i l’Ajuntament de Sabadell, llavors presidit per Manuel Bustos.
Tanmateix, respecte a Antoni Farrés restava pendent la qüestió de la seva inclusió en el nomenclàtor. Exigeix, a diferència de les plaques, estàtues o monuments, tenir una adreça postal del carrer, avinguda, passeig o plaça a qui està dedicat. De fet, dos alcaldes del segle XX que no van passar per les urnes, Josep Moix i Esteve Maria Relat, disposen d’una avinguda i d’un carrer respectivament, com també té un carrer l’alcalde Salvador Ribé, el primer alcalde de la Segona República, i una plaça el seu successor Magí Marcé.
La delicada qüestió del nomenclàtor
La qüestió del nomenclàtor sempre és delicada. La darrera proposta de modificació del nomenclàtor, al govern quatripartit o de transformació, va acabar en el calaix després de la gran polèmica generada per l’anomenat Informe Machado. Tanmateix, aquell equip de govern municipal va realitzar tres modificacions significatives del nomenclàtor. Dues sense gaires discussions: la del carrer Alfons XIII per carrer de la República i la plaça l’alcalde Antoni Llonch per a Clara Campoamor, la darrera a proposta de Ciutadans. No va succeir el mateix amb el canvi de nom de la plaça de l’alcalde Marcet per Dones del Tèxtil, que desfermà una notable polèmica arran de la posició contrària avalada per l’autoritat de l’historiador Josep Maria Benaul.
D’altra banda, el ple municipal del 28 de febrer de 2019 aprovà, per 23 vots a favor i un en contra, la moció de Sabadell per la República, per retirar del nomenclàtor a 12 personatges públics, com el marquès de Comillas vinculat al tràfic d’esclaus, i d’altres relacionats amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco. La moció continua dormint el somni dels justos, cinc anys després.
També s’han anat aprovant diferents mocions per incloure en el nomenclàtor a sabadellencs com l’economista Muriel Casals, el periodista Xavier Vinader i Pere Casadàliga, religiós vinculat a la ciutat. Així com erigir monuments en honor de qui fou diputat per Sabadell, Francesc Layret, i del cantant de tango Carlos Gardel, de qui es diu tenia arrels familiars sabadellenques.
Reaccions a la moció de Esquerra
Potser l’efemèride de la mort d’Antoni Farrés hagués passat desapercebuda de no ser per la moció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) adreçada a la Junta de Portaveus per demanar la seva incorporació al nomenclàtor amb el seu nom del passeig innominat i sense urbanitzar, ubicat sobre les vies soterrades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Can Feu i Gràcia, recollint la reivindicació de l’associació de veïns del darrer barri des del 2008.
Aquesta proposta ha generat una certa polèmica. Quasi de manera immediata a la difusió de la moció d’ERC, l’Associació Cultural Can Feu va mostrar el seu desacord defensant -com ho fa també des de fa anys- que el futur passeig portés el nom de Nicolau d’Olzina, que fou propietari del bosc i castell de Can Feu, avalada per 3.200 signatures. En el seu dia, el seu portaveu Aleix González, va proposar que el Parc Catalunya, una de les més importants realitzacions de l’alcalde Farrés, portés el seu nom.
Per la seva banda, el col·lectiu Amics del Toni, que havia promogut l’escultura i l’edició del llibre Antoni Farrés i Sabater tal com l’hem conegut (2012), va emetre un comunicat on reclamava “un nom que correspongui a una adreça postal com a testimoni de la resposta ciutadana al seu reconeixement”. Demanen, però, que s’havia de materialitzar, com es va fer amb l’escultura, “a partir del consens ciutadà i del compromís de totes les forces polítiques que governen la ciutat” mitjançant una comissió ciutadana amb participació de la família.
El periodista Joan Brunet Mauri, en Del nomenclàtor i altres qüestions…, opina que l’alcalde Farrés ja disposa d’un reconeixement adient amb l’escultura del Parc Catalunya que es podria resignificar millor amb la denominació de “Mirador de l’alcalde Farrés”. Al seu parer, “no cal tampoc que dupliquem ara en un altre punt de la ciutat. Menys encara quan hi ha més persones que, en justícia, mereixen ser recordades per la seva trajectòria i aportacions a partir de vincular el seu nom a una plaça, a un carrer, a un espai o a un equipament públic de la ciutat”. Acaba el seu article demanant “una revisió -serena i rigorosa- del nomenclàtor”.
Josep Asensio, en el seu article d’opinió dels dissabtes en aquest digital, Per un Toni Farrés de tots i totes, va posicionar-se a favor de l’Associació Cultural de Can Feu i radicalment contrari a la proposta d’ERC i l’AV de Gràcia a qui titllà “d’arrogants”. En la seva opinió, Toni Farrés ja té un reconeixement en forma d’escultura al Parc Catalunya, però això no obsta per que si li doni un altre reconeixement de caràcter “universal”. Així planteja un ventall de propostes: “Biblioteca Vapor Badia-Antoni Farrés (o qualsevol biblioteca, ara anomenades per punts cardinals), Pavelló Antoni Farrés (el del nord o el del sud), Parc Central del Vallès Antoni Farrés, Hospital Antoni Farrés (i no Taulí), Teatre Municipal Antoni Farrés (i no Faràndula)” .
Farrés a la Junta de Portaveus
La Junta de Portaveus, reunida dimecres 21 de febrer, va aprovar, amb les úniques abstencions del Partit Popular (PP) i Vox. la moció d’ERC amb el suport de l’AV de Gràcia. La moció, que es va debatre a porta tancada a diferència de si hagués anat al Ple, acorda denominar Passeig de l’alcalde Antoni Farrés al vial que, com els personatges de Luigi Pirandello, està a l’espera d’un projecte urbanístic. També, demana a la comissió de nomenclàtor que busqui un lloc, preferiblement proper al Castell de Can Feu, per a Nicolau d’Olzina. Finalment, es recordà que estan pendents les revisions del nomenclàtor per donar compliment a les mocions esmentades.
El Partit Popular de Sabadell va explicar la seva abstenció argumentant que no s’havia obert “un espai de diàleg entre ciutadans i consistori per establir el lloc més adequat”. Tot reconeixent la tasca positiva de Farrés, proposà donar el seu nom a l’estació del Passeig de la Plaça Major dels FGC.
A parer nostre, la Junta de Portaveus va prendre una decisió encertada. Certament, l’escultura del Parc Catalunya és un reconeixement en un espai públic a l’alcalde que va pilotar la transició de la dictadura a la democràcia a Sabadell. No obstant això, es fa difícil negar-li un lloc en el nomenclàtor quan d’altres alcaldes de la ciutat del segle XX, com Relat i Moix, ho tenen. Creiem que no és incompatible el monument del Parc Catalunya amb una denominació en el nomenclàtor que a més ha estat aprovada amb un elevat grau de consens polític. A més, fer-ho en un vial que encara no té nom estalvia al veïnat les molèsties derivades del canvi d’adreça postal.
D’altra banda, la decisió de la Junta de Portaveus dificulta extraordinàriament denominar alcalde Farrés algun dels equipaments públics proposats per Asensio o pel PP. Llavors, sí que es cauria -com indica Brunet- en una duplicació innecessària.
Resten pendent dues qüestions. La urbanització del futur Passeig i la revisió del nomenclàtor. En aquest darrer tema seria convenient que la comissió de nomenclàtor, s’obrís a la participació de la ciutadana per designar a les persones que la ciutat recorda i honora amb la seva inclusió en els noms dels seus espais públics.
Foto portada: escultura ‘Home de bronze’, d’Agustí Puig, dedicada a Antoni Farrés.
