L’Agrupació de Veïns edita dos itineraris per conèixer el barri.
Es poden descarregar de forma gratuita des de la xarxa.
L’Agrupació de Veïns de Gràcia vol preservar el coneixement dels espais emblemàtics del barri. Per això, han editat dos itineraris que destaquen diferents espais d’aquesta part de la ciutat. El primer surt des de l’IES Pau Vila, i el segon des de l’Escola Teresa Claramunt. Hi han col·laborat diferents entitats. Com que el tiratge és limitat, els han penjat a internet, des d’on es poden descarregar.
“Potser si coneixem més el barri, l’estimarem més”. Amb aquesta premissa s’han elaborat aquests itineraris, que parteixen del naixement de Gràcia, a partir de l’establiment del Vapor Llonch (com a fàbrica tèxtil) l’any 1887. Fins aquell moment, fins fa uns 125 anys, Gràcia era un pla de conreu travessat per alguns camins. Amb l’arribada del Vapor Llonch, es barri creix al costat d’aquesta fàbrica, i després dels vapors Marcet i Seydoux.
Els opuscles transiten a través de la història, dels mítics Café El Diluvio, El Paralelo o La Bombilla a la vida religiosa, s’aturen en l’arribada del Ferrocarril l’any 1922, que va fer sorgir noves indústries i despatxos, i en la vida cultural, amb la Sociedad Coral Recreativa El Ciervo com a element identitari més assenyalat. La vessant esportiva de la zona tampoc és deixada de banda. I és que a Gràcia han nascut i crescut gran entitats esportives de la ciutat, com l’OAR Gràcia d’handbol, el Mercantil i Lepanto com a clubs formatius de futbol i el Club Falcons de tennis taula.
Els textos no escatimen en imatges. Es poden veure visites d’autoritats, monarques, presidents de la Generalitat o el dictador Franco, i també altres escenes quotidianes. De la vista atenta de les imatges, també es deriva, tot i que sense ser gaire comentada, la constatació de la decadència urbanística de la zona, l’envelliment de la població i la pèrdua de teixit industrial però també ciutadà. En la comparativa entre passat i present, sembla que aquí sí “qualsevol temps passat va ser millor”. Espais abandonats, cases tapiades i pocs elements conservats (cap casa anglesa gaudeix de protecció municipal, per exemple), evidencien com aquesta zona triangular de la ciutat, entre la carretera de Barcelona, la Rambla d’Ibèria i el carrer Ramon Llull, que al llarg de la història ha tingut una gran vitalitat a tots nivells, no passa pel seu millor moment. Com tantes altres zones de la ciutat, d’altra banda.
L’edició ha anat a càrrec de Santi Laiglesia. Els llibres van destinats als alumnes del CEIP Teresa Claramunt i l’IES Pau Vila, que són els punts de partida dels itineraris. Com que l’edició és bastant limitada, es poden descarregar d’internet, tant l’itinerari que surt de l’escola com el que ho fa des de l’institut.
One Comment