Ja fa molt de temps que se’n parla, però l’ Ajuntament sembla que no escolta la demanda dels ciutadans d’obrir un calendari de 30 Nits al mes d’ agost. Realment és incomprensible com una ciutat de més de 200.000 habitants es quedi buida de contingut d’oci i cultura durant gairebé cinc setmanes. La vella excusa que a l’agost tothom marxa fora fa molts anys que va deixar de ser vàlida. Els que treballem, rarament agafem un mes sencer sinó que marxem uns dies i la resta del temps el passem a la nostra ciutat, una ciutat que l’agost esdevé inhòspita, avorrida. Els que no treballen, per desgràcia cada cop més, es veuen obligats a restar. I ens trobem sense res a fer, altre que anar al cinema, la qual cosa econòmicament tampoc està a l’ abast de tothom a diari.
Sí, els ajuntaments pateixen la retallada dels pressupostos i no es poden organitzar grans events… i què? Si en lloc de fer el 30 Nits només al juliol la programació es repartís entre juliol i agost (a una mitjana de 3-4 esdeveniments per setmana), el cost seria el mateix pel consistori, i els ciutadans tindríem sempre algun pla per aquelles nits d’estiu. I hauria moltes més oportunitats per joves artistes locals de donar a conèixer les seves creacions: des de concerts a l’aire lliure gratuits (que per cert, afavoririen l’ afluència de públic a bars i restaurants de la zona i milloraria l’economia del comerç local) fins exposicions de pintura, obres de teatre amateur, escoles de dansa locals, recitals de poesia etc…i les sessions de cinema a la fresca, que són una gran alternativa al cinema comercial, a un cost imagino que molt baix.
Això, juntament amb un servei de transport públic adequat als horaris pot dinamitzar molt la vida i el comerç (entre d’ altres) de la nostra ciutat, i inclús, amb una bona campanya de publicitat i una oferta atractiva i variada, atreure gent de municipis colindants.
Un 30 Nits, en època de crisi, no ha de ser una aixeta de despeses sinó al contrari, una oportunitat de reconvertir-se en un festival cultural per tots els públics prioritzant els artistes locals als quals no els resulta fàcil obrir-se camí en una època on les poques iniciatives culturals que s’emprenen no volen arriscar amb noms nous. Apostem pels nostres artistes i donem-li oportunitats a casa nostra! Cal repensar, també, la baixa oferta d’activitats juvenils, que és un mal endèmic a la programació de la nostra ciutat. Però aquest tema el deixo per una propera carta…
