CARTES DELS LECTORS
Jordi Gual Guàrdia, català, espanyol i europeu
A/A Sr. Artur Mas,
President del Consell d’Administració de la nostra entitat: CATALUNYA
Sr. Mas,
Soc Jordi Gual, pare de família i accionista (ciutadà) de l’entitat (nació) de la que vostè n’és president del Consell d’Administració (Generalitat): Catalunya. Una entitat en la que la majoria dels seus accionistes ens hi sentim profundament identificats, compartint una història, una cultura, una llengua i un saber fer. Però com que últimament sembla que tot s’acaba simplificant o justificant en termes econòmics, deixi’m que mitjançant la present li exposi les meves inquietuds al respecte.
Primer de tot, disculpi’m per no adreçar-me a vostè com a “Molt Honorable President”, donat que l’únic que aconseguiria és mantenir les distàncies, en lloc de promoure proximitat amb el president del Consell d’Administració de la nostra entitat. I li asseguro que el que ara necessitem és proximitat i confiança amb els nostres gestors.
M’adreço a vostè per transmetre-li el meu malestar sobre la situació en que es troba, des de fa temps, la nostra entitat, així com la desconfiança cap a la majoria dels membres del Consell d’Administració de Catalunya; tant els del passat, com els del present i futur. Per tant, aquesta carta no fa referència directe a la seva persona o equip (partit polític), però entendrà que com a màxim responsable de la gestió actual de la nostra entitat, em dirigeixi a vostè. En termes generals, la present podria adreçarse perfectament a altres entitats en les que també hi participo, de major i menor dimensió (Unió Europea, Espanya o la meva ciutat).
Entenc que ens trobem en un moment clau en la gestió de la nostra entitat, que requereix canvis estratègics molt significatius, així com unes directrius i polítiques molt clares sobre aspectes fonamentals, que crec que no s’estan tenint en compte de forma adequada.
El proper 25 de novembre ha convocat “Junta General Extraordinària d’Accionistes” (eleccions al Parlament de Catalunya) en la que, com a punt principal de l’ordre del dia, figura l’elecció d’un nou Consell d’Administració de la nostra entitat, tot i que a “precs i preguntes” segurament es debatran aspectes molt més transcendentals sobre el nostre futur.
Sap quin és el meu principal problema com accionista? Que estic desencantat amb la “classe gestora de les entitats como la nostra”, i que cap candidat em genera la suficient confiança com per concedir-li el vot que li permetrà gestionar els nostres recursos, i tirar endavant canvis estratègics tant arriscats com els que s’estan proclamant en les darreres setmanes.
I segurament s’haurà preguntat alguna vegada quina és la millor forma de generar confiança als accionistes? Sincerament, jo en el seu lloc m’ho preguntaria.
Suposo que deu ser conscient, que els accionistes de la nostra entitat som gent formada, preparada (cada un en el seu àmbit: familiar, econòmic, social, etc…) i amb iniciativa, i que per convèncer-nos, fa falta molt més que grans campanyes de marketing. I aquesta confiança fa falta transmetre-la també de forma adequada a les entitats del nostre entorn, de les que també hi formem part (Tant a dirigents com accionistes d’Espanya i Unió Europea).
Una bona estratègia de marketing és molt important en la gestió de qualsevol entitat, però només serà efectiva si va acompanyada d’un bon producte/servei, d’un equip directiu competent (Consell d’Administració, Directors Generals i caps de departament), una optima gestió econòmica i de recursos humans, una inversió constant en I+D+i, formació, una gran implicació de l’accionariat …
Respecte al producte/servei i la implicació del accionariat, res a dir. A Catalunya sabem fer bé les coses, tenim gent formada, preparada, amb iniciativa i ganes de millorar i ser més competitius dia rere dia. Ens sentim identificats amb la nostra entitat i volem invertir els nostres recursos en tirar-la endavant. Sabem que el camí no serà fàcil, donada la situació actual, i estem disposats a fer sacrificis (les famoses “retallades”), sempre que els nostres gestors ens els justifiquin adequadament, siguin justos, profitosos i per tothom, de forma equitativa. En altres paraules, necessitem un Consell d’Administració amb uns objectius i un full de ruta clar, sentit comú, i amb una gran capacitat de lideratge.
Respecte a l’equip directiu/gestor competent, és on comencen les meves desconfiances. El que em passa quan vaig a votar als candidats a Consell d’Administració, a les Juntes com la del proper 25 de novembre, és que agafo la papereta de l’equip que té el programa més afí a la meva forma de pensar, i, el primer que se m’acut és que no tinc cap seguretat de que les persones que hi apareixen estan capacitades per gestionar la nostra entitat (Només cal veure la situació actual de Catalunya per tenir, com a mínim, desconfiança). No han passat cap selecció de personal (oposicions) on hagin acreditat les aptituds i actituds necessàries per ser aspirants a gestionar quelcom tant important com és la nostra entitat i, per tant, els nostres recursos. No podem esperar un funcionament òptim d’una entitat que exigeix provar unes aptituds i actituds determinades en els “nivells inferiors” i en canvi no es garanteixi pels “nivells superiors” de l’organigrama. És clar, després s’han de gastar grans quantitats de diners en estudis i en experts independents que els assessorin, tot i que moltes vegades s’acabaran adoptant les decisions per altres aspectes més subjectius i partidistes que beneficien més als interessos propis de “l’equip gestor” que no pas els de l’entitat que representen (Bàsicament, preocupats per la seva reelecció a la propera Junta General d’Accionistes). I quina responsabilitat tenen els membres del Consell d’Administració d’entitats com la nostra, sobre les seves decisions? En altres tipus d’entitats (p.e. societats anònimes) els seus administradors responen inclús amb el seu propi patrimoni, en cas d’haver portat a terme una administració irresponsable (segur que llavors s’ho pensarien dues vegades abans de tirar endavant segons quina iniciativa). A Catalunya tenim molts bons professionals, especialitzats cada un en el seu àmbit, capacitats per gestionar una entitat com la nostra, però entenc que s’hauria d’instaurar un procediment objectiu que permetés filtrar-los i garantir així la competència del nostre equip directiu. I quines qualitats valorem dels nostres gestors? Doncs miri, a part dels coneixements tècnics (que inclouen, per suposat, el domini com a mínim de l’anglès), valorem aspectes fonamentals com: sentit comú, capacitat de lideratge i comunicació, voluntat de servir, esforç, compromís i perseverància, paciència, optimisme, humilitat, tolerància …
En quant a l’òptima gestió econòmica. Com hem arribat a tenir una entitat amb el nivell de dèficit actual? Per suposat, estem immersos en una situació de crisis multi disciplinar (econòmica, financera, de relació Catalunya-Espanya, de confiança amb els nostres gestors, de la nostra moneda euro etc…), tant a nivell local com mundial, però disculpi’m, això no és excusa. Hem gastat més del que hem ingressat, i no només això, el nivell d’endeutament és molt elevat i no tenim liquiditat. I quins criteris s’han seguit alhora de gastar/invertir els nostres recursos…? Segurament el que hem comentat a l’apartat anterior hi pot haver influït. En aquest sentit, entenc que seria important que els gestors de la nostra entitat estiguessin sotmesos a la supervisió i control d’un col·lectiu d’experts econòmics (P.e. format per col·legis professionals o entitats similars) objectivament independent (No serien elegits pel Consell d’Administració, es clar, pel que dèiem del sentit comú), que tingués la potestat de vetar totes aquelles decisions d’inversió o despesa significatives, que resultin inviables econòmicament (bàsicament perquè no hi ha recursos suficients per poder-les cobrir).
Evidentment hi haurà moltes despeses/inversions (la majoria de caire social) que per si soles no seran viables, però entenc que sempre hi haurà d’haver alguna altra partida d’ingressos que les pugui cobrir. Tot el que s’escapi d’aquesta idea, que de fet tots nosaltres apliquem en el dia a dia de les nostres llars, a Catalunya en diem “estirar més el braç que la màniga”.
Ja n’hi ha prou d’estirar més el braç que la màniga! I no cal dir la importància que té pel futur de Catalunya la inversió en I+D+i. Sr. Mas, ens estan marxant a la competència els investigadors, els científics i professionals especialitzats que hem estat formant (invertint) des de fa anys. I no m’estranya!!!! Ells també son accionistes de la nostra entitat. Accionistes que reclamen els seus dividends (recursos per continuar investigant).
Dividends? Sí Sr. Mas, com accionistes reclamem i exigim els nostres dividends (un sistema educatiu adequat, una sanitat digne, polítiques socials adequades, polítiques de foment al treball efectives, garantir el dret a habitatge, seguretat, etc…), com un dels principals objectius de la nostra entitat.
Soc conscient, que en matèries determinades depenem d’Espanya. Una entitat en la que els seus gestors no es donen compte (o no els interessa) de que entitats com Catalunya (entre altres) representen un dels principals motors de la seva economia, i que posant-nos pals a les rodes (Incompliment del nostre Estatut, insuficient inversió en infraestructures, centralització de competències …) l’únic que aconsegueixen és frenar el nostre potencial i, per tant, també el seu. Hem de ser capaços de saber comunicar a la resta d’accionistes espanyols (perquè no hem d’oblidar que nosaltres també ho som) el nostre “saber fer” i les nostres inquietuds, que en cap cas van encaminades a perjudicar-los, sinó tot el contrari. Per davant de tot, Catalunya ha estat, i ha de continuar sent-ho, una entitat respectuosa amb els accionistes espanyols, i sens dubte ells també ho continuaran sent amb nosaltres. Tota la resta és pur marketing polític entre gestors, del que estic segur que uns i altres estem preparats per filtrar i rebutjar.
I tot això amb una missió clara, adreçada cap a promoure, mantenir i saber comunicar la cultura, la llengua i la història de Catalunya.
La decisió de si la nostra entitat vol seguir formant part d’Espanya, entenc que ara mateix no toca prendre-la. Esforcem-nos en saber comunicar adequadament la nostra realitat als tercers del nostre entorn (Gestors i accionistes, tant d’Espanya, com de la Unió Europea), reforcem la nostra estructura interna i la confiança entre Consell d’Administració i accionistes, treballem per superar la situació econòmica-financera actual, i quan estiguem preparats i amb tots els possibles marcs d’actuació (i conseqüències) perfectament estudiats i quantificats (a Catalunya en diem, “fer els deures” i no improvisar), plantegem una nova Junta General Extraordinària d’Accionistes amb un únic punt del dia (exposat molt clarament a la convocatòria). Aquest és un tema massa important per tractar-se a “precs i preguntes”.
Ben cordialment,
Jordi Gual Guàrdia
Català, espanyol i europeu
P.D. Disculpi’m si he simplificat excessivament la problemàtica de la nostra entitat, obviant els efectes macroeconòmics (entre altres) als que sens dubte està exposada, però sóc de la opinió que a vegades val la pena simplificar les coses per fer-les més clares per tothom. A més, tal com li he dit a l’inici de la present, l’objectiu d’aquesta carta és el de transmetre-li les meves inquietuds com accionista, sense entrar en aspectes tècnics pels quals ja tenim bons professionals especialitzats per resoldre’ls.
One Comment